Efectes de la suplementació dietètica amb proteïnes plasmàtiques sobre la resposta immunitària i el deteriorament cognitiu en un model d’envelliment

• Autores: Alba Garcia Just
• Directores de la Tesis: Anna Pérez Bosque (dir. tes.), Maria Lluïsa Miró Martí (codir. tes.), Miquel Moretó Pedragosa (tut. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Mercé Pallás Liberia (presid.), María Vicario Pérez (secret.), Francisco Javier Polo Pozo (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Biología animal (zoología)
      • Fisiología animal
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • En els últims anys s’ha produït un increment de l’esperança de vida que ha despertat un gran interès en promoure un envelliment saludable. Habitualment, la senescència va acompanyada de diferents trastorns i malalties en la base de les quals hi ha una desregulació del sistema immunitari. Aquesta desregulació implica un increment de l’activació basal del sistema immunitari que comporta un augment de l’estat inflamatori de baixa intensitat, conegut com a inflammaging. Alguns suplements dietètics redueixen l’activació del sistema immunitari, prevenint el deteriorament cognitiu associat a l’envelliment a través d’una connexió entre l’intestí i el cervell. En animals acabats de deslletar, la suplementació dietètica amb proteïnes plasmàtiques (SDP) millora la funció de barrera de la mucosa intestinal i modula el grau d’activació del teixit limfoide associat a l’intestí durant un procés inflamatori. En aquest estudi hem demostrat que, als 6 mesos d’edat, els ratolins amb envelliment accelerat (SAMP8) presenten una activació inespecífica del sistema immunitari intestinal així com una menor capacitat de resposta front a l’enterotoxina B d’S. aureus. La suplementació dietètica amb SDP durant 4 mesos disminueix l’activació inespecífica del sistema immunitari intestinal dels ratolins senescents, ja que hi ha una menor expressió de citocines proinflamatòries; a més, la resposta immunitària intestinal d’aquests animals front a l’enterotoxina B d’S. aureus és similar a la dels ratolins joves. Els ratolins SAMP8 de 6 mesos presenten un deteriorament de la memòria a curt i a llarg termini que s’associa a un increment en l’expressió de citocines proinflàmatòries, a la presència d’agents oxidants a l’encèfal i a una major permeabilitat de la barrera hematoencefàlica. Els ratolins senescents presenten una major fosforilació de la proteïna Tau que els ratolins joves, fet que està relacionat amb trastorns cognitius com els que s’observen en la malaltia d’Alzheimer. La suplementació dietètica amb proteïnes plasmàtiques atenua la majoria d’aquests efectes de l’envelliment sobre la funcionalitat cerebral, gràcies a la connexió que existeix entre el sistema immunitari intestinal i altres mucoses i òrgans sistèmics.