Influència del seguiment infermer en l'adherència al tractament amb fàrmacs antituberculosos en la població pediàtrica
- Autores: Eva Maria Guix i Comellas
- Directores de la Tesis: Enriqueta Force Sanmartín (dir. tes.), Antoni Noguera Julian (dir. tes.), María Teresa Lluch Canut (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2018
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miguel Santín Cerezales (presid.), Emilia Sánchez (secret.), Antoni Soriano-Arandes (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Enfermería y Salud por la Universidad de Barcelona y la Universidad Rovira i Virgili
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
RESUM Introducció: La tuberculosi continua essent un greu problema de salut pública arreu del món. El risc del nen de desenvolupar la malaltia tuberculosa després de la infecció primària i la gravetat de la pròpia malaltia, són més altes que en l’adult. L’adherència correcta al tractament antituberculós és fonamental pel control de la infecció latent i de la malaltia. L'adherència és el grau en què el pacient compleix amb el tractament prescrit i les instruccions donades pels professionals de salut.
El problema rau en que els tractaments antituberculosos són diaris i a llarg termini, i sovint amb dosificacions complexes (nombre de comprimits, requisits de dejuni, toxicitat...), això pot conduir a una adherència sub-òptima, la qual cosa provoca que la malaltia no es curi, que la infecció tuberculosa latent pugui progressar a malaltia o que augmenti el desenvolupament de resistències als fàrmacs.
Objectius: Avaluar l'eficàcia de quatre noves intervencions d'infermeria sobre l'adherència al tractament antituberculós en una cohort pediàtrica (<18 anys) i identificar els factors de risc d'incompliment terapèutic.
Mètodes: Estudi quasi-experimental que consta de dues fases. Els resultats obtinguts en la Fase 1, retrospectiva (2011-2013), es van comparar amb els de la Fase 2, prospectiva amb intervenció (2015-2016). L’estudi es va dur a terme a l’Hospital de Sant Joan de Déu, Barcelona, centre de referència per a la tuberculosi pediàtrica a Espanya (NCT03230409).
Després de la fase 1, es varen implementar 4 intervencions dirigides per infermeres, les quals constaven de dues intervencions educatives (entrega d’informació escrita en la llengua materna del nen/família i una trucada telefònica de seguiment) i dues intervencions de monitorització (el test d'Eidus-Hamilton i un qüestionari de seguiment), totes elles realitzades exclusivament per les infermeres de l’estudi.
Resultats: Es varen incloure un total de 359 pacients que havien rebut tractament amb fàrmacs antituberculosos per un contacte estret amb un pacient amb tuberculós (quimioprofilaxi primària) o per infecció tuberculosa latent (quimioprofilaxi secundària) o per ser tractats de malaltia tuberculosa (n = 261, Fase 1; n = 98, Fase 2 ).
L'adherència al tractament antituberculós va augmentar del 74,7% en la Fase 1 al 87,8% en la Fase 2 (p = 0,014), després de la implementació de les intervencions dirigides per infermeres.
En la fase 1, el compliment del tractament va ser pitjor entre els pacients tractats per infecció tuberculosa latent, en comparació amb els tractats per tuberculosi activa o per quimioprofilaxi primària. La toxicitat i les barreres culturals i lingüístiques, també es van identificar com a predictors d’adherència sub-òptima. En la Fase 2, la no adherència només es va associar amb el fet d’haver nascut a l'estranger i amb l'origen immigrant de les famílies.
Conclusions: Les intervencions dirigides per infermeres semblen ser útils per augmentar l'adherència al tractament antituberculós en nens i adolescents en un entorn de poca endèmia tuberculosa. Les variables relacionades amb la població immigrada continuen essent factors de risc importants per a una adherència sub-òptima als fàrmacs antituberculosos.
