Resumen de Conectem, intervenció en tècniques de comunicació bàsica i assistida pel malalt crític a l’ambulància
La comunicació és una eina clau per entendre i comprendre la vulnerabilitat emocional dels pacients en estat crític. El canvi de salut sobtat que experimenten aquestes persones degut a un accident o una malaltia, propicien una sèrie d’efectes psicoemocionals que influeixen negativament en el seu estat de salut. OBJECTIU principal: Realitzar una acció formativa basada en tècniques de formació assistida CONECTEM a les infermeres d’extra-hospitalària i aplicar aquesta intervenció comunicativa CONECTEM al malalt crític traslladat en ambulància per comprovar si les variables dolor, ansietat i estrès posttraumàtic, associades a aquests pacients, disminueixen. METODOLOGIA: El disseny de l’estudi és un quasi-experimental i es va realitzar en 2 fases. La fase I presenta una mostra de 10 infermeres escollides segons criteris d’inclusió. Es realitzà una avaluació post-formació per l’equip investigador, per tal que es pogués dur a terme la intervenció comunicativa a l’ambulància durant la fase II. La fase II presenta una mostra de 120 pacients (68 grup intervenció (GI), 50 grup control (GC)). S’utilitzà un model Pre-Post intervenció per avaluar les 3 variables d’estudi. RESULTATS: El 100% de les infermeres que van realitzar la formació en CONECTEM, van ser aptes per aplicar la intervenció comunicativa a l’ambulància. Un 60% de les infermeres consideraven molt útil la formació i un 40% la consideraven bastant útil alhora de millorar la qualitat assistencial en el pacient crític a l’ambulància. La satisfacció percebuda de les infermeres en relació a la formació va ser bona. Els resultats ens mostren diferències estadísticament significatives entre el pre-post del GI si les comparem amb el pre-post del GC. En el GI el dolor pre-post disminueix un 20%, el dolor lleu passa del 41% al 37%, el moderat del 23% al 7% i l’intens del 9% al 0. L’ansietat entre pre-post es redueix un 86% i els símptomes d’estrès posttraumàtic es redueixen un 12% (38% vrs 50%). CONCLUSIONS: Aquestes dades recolzen la hipòtesis plantajada i permeten afirmar que la intervenció comunicativa CONECTEM ha estat efectiva en la disminució dels efectes psico-emocionals del malalt crític a l’ambulància. Tot i així considerem que es necessita més investigació i més recursos, en el camp de la comunicació i el malalt crític, per consolidar la importància de les estratègies de comunicació assistida. Aquest estudi és només una mostra de les possibilitats que ens poden oferir aquestes estratègies comunicatives.
Paraules clau: Tènciques de comunicació assistida, ambulància, pacient crític, inter-relació infermera –pacient Communication is the key to understanding the emotional vulnerability of patients in critical condition. A suddently change in health experienced by these individuals due to an accident or illness, cause a serious psycho-emotional outcomes that adversely affect in their health. MAIN OBJECTIVE: To conduct an augmentative assistive comunication training (CONCETEM) for pre-hospital nurses and applying this communication intervention (CONECTEM) to critical patients transferred by ambulance to check if the variables pain, anxiety and postraumatic estress disorder, associated with these patients decreased. METHODS: The study presents a quasi-experimental desing and was conducted in two phases. Phase I, with a sample of 10 nurses selected by inclusion criteria. Post training evaluation was conducted by the research team so that nurses could perform the communicative intervention in the ambulance during Phase II. Phase II present a sample of 120 patients (68 intervention group (IG), 50 control group (CG)). Pre-Post model was used to evaluate the three intervention study variables. RESULTS: 100% of nurses who performed training CONECTEM were apt to implement communicative intervention in the ambulance. 60% of nurses considered that training was useful and 40% considered it quite useful for improving the quality of care in critically ill patients transferred by ambulance. Nurse’s perceptions of satisfaction in communication training was good. The results showed statistically significant differences between IG when compared with CG. In the IG, pain decreased by 20%, mild pain goes from 41% to 37%, moderate pain from 23% to 7% and intensive pain from 9% to 0. Anxiety is reduced by 86% and symptoms of PTSD are reduced by 12% (38% vrs 50%). CONCLUSIONS: The results support the hypothesis of investigation and claim that communicative intervention CONECTEM was effective in reducing psycho-emotional outcomes of critically ill patients in the ambulance. However is believed that more research and more resources in communication and critical patient is needed to consolidate the importance of augmentative assistive communication strategies. This study only shows the potential of alternative assistive communication.
Key words: Alternative assistive communication, critical patients, ambulance, nurse-patient interrelationship.
