Factors de risc de fragilitat de les persones de 75 anys o més que viuen a la comunitat

• Autores: Mònica Papiol
• Directores de la Tesis: Mateu Serra Prat (dir. tes.), Jordi Almirall i Pujol (codir. tes.), Miquel Sabrià Leal (tut. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2018
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Manuel Puig Domingo (presid.), Antoni Sisó Almirall (secret.), Mireia Sans Corrales (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
• Materias:
  • Ciencias médicas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  TDX 
• Resumen

  • RESUM JUSTIFICACIÓ: La fragilitat és una síndrome geriàtrica caracteritzada per una pèrdua de les reserves funcionals de diversos òrgans i sistemes que resulta en un estat de vulnerabilitat davant d’agressions externes. La fragilitat és una condició clínica molt prevalent entre les persones de 75 anys o més i comporta un major risc de caigudes, fractures, complicacions postoperatòries i dependència per a les activitats de la vida diària. Hi ha dades que indiquen que es tracta d’un estat reversible, especialment en les seves etapes inicials. Les causes i els factors de risc de la fragilitat no son ben conegudes. El seu coneixement seria útil en el disseny d’estratègies orientades a disminuir la incidència de fragilitat. OBJECTIUS: L’objectiu general d’aquest treball és aprofundir en el coneixement de les causes i els mecanismes que condueixen a la pèrdua de força i massa muscular i a la fragilitat en les persones grans. S’han plantejat els següents objectius específics: 1. Conèixer la prevalença de fragilitat i prefragilitat en els ancians de la comunitat de 75 anys o més.

    2. Identificar els principals factors associats a la fragilitat, la massa muscular i la força muscular en els ancians de la comunitat de 75 anys o més.

    3. Conèixer la incidència de fragilitat i de prefragilitat, així com la seva reversibilitat i les transicions entre aquests estats al llarg de dos anys de seguiment, 4. Identificar els principals factors de risc de fragilitat.

    METODOLOGIA: El treball de tesi s’ha dividit en tres fases: Fase 1) Estudi observacional i transversal, de prevalença, amb una mostra aleatoritzada de 126 individus de 75 anys o més que vivien en la comunitat; Fase 2) Estudi observacional i transversal amb una mostra de 324 persones de 75 anys o més que vivien a la comunitat; Fase 3) Estudi observacional i prospectiu de seguiment durant dos anys d’una cohort de 278 individus de 75 anys o més que vivien a la comunitat i que inicialment no eren fràgils.

    RESULTATS: S’ha estimat una prevalença de fragilitat del 29,4% i una prevalença de prefragilitat del 35,7% en els ancians de 75 anys o més que viuen a la comunitat. La prevalença de fragilitat és superior en les dones (respecte del homes) i augmenta amb l’edat.

    Els principals factors associats a la fragilitat son: l’edat, el sexe femení i el nivell d’estudis, l’artrosi, la vasculopatia perifèrica, l’ictus, la depressió, el càncer, la dispèpsia o la hipertensió arterial, el nombre de comorbiditats i el nombre de medicaments, les síndromes geriàtriques, el dolor, l’obesitat, la malnutrició o risc de malnutrició, l’anorèxia, l’exercici físic, l’anèmia, la PCR ≥ 0,8 i l’IL-6. Una ingesta escassa de fruits secs, fruita, verdura, fibra i micronutrients es va associar amb la fragilitat.

    Els principals factors de risc de fragilitat identificats són l’artrosi, la depressió, el nombre de medicaments, la pobre activitat física, el deteriorament funcional, la obesitat i la massa grassa, la pèrdua de massa muscular >10% en un any, el colesterol total, filtrat glomerular i la interleuquina-6. També s’han identificat com a factors de risc de fragilitat els nivells de IGF-1 en homes i de cortisol i la resistència a la insulina en dones. D’aquests factors, el sexe femení, l’anorèxia, l’artrosi, l’ictus, la dispèpsia i el nombre de medicaments van mostrar un efecte independent sobre el risc de fragilitat.

    S’ha estimat una incidència de fragilitat de 6.8 nous casos/100 persones a l’any a la població de 75 anys o més que viu a la comunitat (10.0 nous casos/100 persones-any en les persones prefràgils i de 1.6 nous casos/100 persones-any en les persones robustes). L’estat de prefragilitat és un estat reversible de manera que aproximadament 8 de cada 100 ancians prefràgils tornen a l’estat de robustesa al cap d’un any.

    CONCLUSIONS: La fragilitat és una condició clínica amb una elevada prevalença i incidència en els ancians de la comunitat. La prefragilitat és un estat reversible. Molts dels factors de risc de fragilitat identificats en aquest estudi són modificables i/o tractables i s’haurien de tenir en compte a l’hora d’establir programes de prevenció de la fragilitat i les seves complicacions.