Usos del pesari cervical en gestacions amb alt risc de part prematur i cèrvix curt

• Autores: Laia Pratcorona Alicart
• Directores de la Tesis: María M. Goya Canino (dir. tes.), Elena Carreras Moratonas (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2018
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Ramón Carreras Collado (presid.), Ernesto Fabré González (secret.), Teresa Cobo Cobo (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Pediatría, Obstetricia y Ginecología por la Universidad Autónoma de Barcelona
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Ginecología
  • Demografía
    • Mortalidad
      • Mortalidad prenatal y perinatal
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  TDX 
• Resumen

  • CONTEXT: El part prematur (PP) segueix éssent la causa principal de morbimortalitat neonatal. En la població general, la taxa de PP és del 8-12%; malgrat això, diversos subgrups de gestants configuren poblacions de risc elevat de PP, com les dones amb antecedents de PP, les gestacions múltiples, o les dones que, durant la gestació, presenten episodis d’amenaça de part prematur (APP).

    Una longitud cervical (LC) ecogràfica curta s’ha convertit en el principal factor predictor de PP en pacients assimptomàtiques al segon trimestre, tant en gestacions úniques com gemel.lars.

    La taxa de PP és 5-6 vegades més gran en bessons, arribant al 50%. Entorn un 15% de gestacions gemel-lars presenten un cèrvix curt al segon timestre; la progesterona vaginal ha demostrat eficàcia en la prevenció del PP en aquestes pacients, mentre que el cerclatge cervical sembla empitjorar-ne els resultats.

    Les gestants que presenten APP durant la gestació també conformen un grup d’alt risc de PP: fins un 45% presentaràn novament APP, i un 25-30% pariràn preterme. La LC és un factor de risc independent pel PP després d’una APP. Cap intervenció s’ha mostrat eficaç en reduïr la taxa de PP en aquestes pacients.

    En un estudi randomitzat (RCT) multicèntric conduït pel nostre grup, el pesari cervical va mostrar una reducció significativa de la taxa de PP en gestacions úniques assimptomàtiques amb cèrvix curt al segon trimestre.

    OBJECTIU I DISSENY: Vam voler avaluar la utilitat del pesari cervical en la disminució de la taxa de PP en dues poblacions d’alt risc: vam dissenyar dos RCT en gestants assimptomàtiques amb cèrvix curt: un en gestacions gemel.lars (PECEP-Twins Trial), i l’altre en gestacions úniques després d’una APP (PECEP-Retard). Ambdós han estat publicats a la literatura científica i composen aquesta tesi per comendi de publicacions.

    El PECEP-Twins Trial fou un RCT multicèntric. L’objectiu principal era la taxa de PP <34 setmanes. La morbimortalitat neonatal també fou avaluada. RESULTATS: 137 gestacions gemelars amb LC ≤25mm foren randomitzades entre pesari cervical i conducta expectant. La taxa de PP <34 setmanes fou significativament menor en el grup pesari (16.2% vs 39.4%), així com la taxa de pes en néixer <2500g. No s’observaren diferències en la taxa de morbimortalitat neonatal. Tampoc s’observaren efectes adversos materns seriosos amb l’ús del pesari.

    El PECEP-Retard Trial fou un RCT incloent 357 gestacions úniques que romangueren assimptomàtiques i amb un cèrvix curt (≤25mm < 30 setmanes; ≤15mm de 300 a 336 setmanes) després d’un episodi d’APP, que foren randomitzades entre pesari cervical i conducta expectant. L’objectiu principal era la taxa de PP <34 setmanes; el PP <28 i <37 setmanes, i la morbimortalitat neonatal també fóren avaluades. RESULTATS: No es varen demostrar diferències en la taxa de PP <34 setmanes (10.7% vs 13.7%), en canvi, la taxa de PP <37 setmanes fou significativament menor en el grup pesari (14.7% vs 25.1%), així com la taxa de ruptura prematura de membranes preterme (RPMP) (2.3% vs. 8.0%), i la taxa de reingrés per nova APP (4.5% vs. 20.0%). No s’observaren efectes adversos materns seriosos; la taxa de morbimortalitat neonatal va ser equiparable en ambdós grups.

    CONCLUSIÓ: La inserció d’un pesari cervical s’associà a una reducció significativa del PP <34 setmanes en gestacions gemel.lars amb cèrvix curt. Si bé el pesari no va disminuïr la taxa de PP <34 setmanes en les gestac¡nts amb cèrvix curt deprés d’una APP, sí que en va disminuïr la de PP <37 setmanes, la taxa de reingrés per APP i la de RPMP. Proposem l’ús del pesari cervical en la prevenció del PP en aquestes dues poblacions d’alt risc de prematuritat.