Aquesta tesi tracta d’abordar l’explicació sobre com el disseny, l’organització i la posada en escena d’una pedagogia preventiva sobre la mort a l’escola esdevé un repte i alhora una necessitat de l’escola del segle XXI. En aquest sentit, s’aborda la temàtica que ens ocupa des de quatre disciplines: la filosofia, la sociologia, la pedagogia i la psicopedagogia. D’aquesta manera es pretén donar una visió àmplia de la pedagogia preventiva sobre la mort: des dels seus inicis filosòfics, passant per les diverses concepcions culturals fins la seva comprensió i treball des de la pedagogia i la psicologia.
En la societat del segle XXI imperen grans canvis a grans velocitats. Per aquest motiu és necessari que els docents renovin i innovin les seves pràctiques educatives. Tanmateix, aquest fet no és motiu per oblidar diversos aspectes vinculats a la pedagogia de la mort.
Un dels principals motius és el cultiu emocional per la normalització educativa del concepte de mort. És per això que confirmem la necessitat i la importància de la formació del professorat pel que fa a la pedagogia preventiva sobre la mort. Si es normalitzés la mort com a part de la vida, així com les diverses reaccions emocionals que comporta, segurament s’evitarien moltes malalties de caire psicològic. Per aquest motiu, en aquesta tesi s’aporten diferents fonaments que inciten a repensar i reflexionar sobre l’esmentada pedagogia als centres escolars, atès que és pràcticament inexistent, tot i que és de vital importància.
La tesi inclou la realització de 12 entrevistes a professionals de reconegut prestigi dins del seu camp del coneixement. A més, es realitzà una avaluació de necessitats formatives i percepcions dels estudiants de 4t de grau en Educació Primària de la Universitat de Lleida i dels mestres en actiu de les escoles públiques de Lleida. Alhora, es dugué a terme una anàlisi documental de propostes didàctiques i programes pedagògics en Accés Obert sobre pedagogia preventiva sobre la mort. Per finalitzar, es proporciona un conjunt d’eines i estratègies per tal de dissenyar un programa pedagògic preventiu sobre la mort a l’escola. Mitjançant aquestes nocions, es pretén definir i acceptar la mort des de l’escola de forma prèvia a l’esdeveniment tràgic.
En aquesta tesi doctoral s’esbossen una sèrie de conclusions sobre l’estudi de cas dut a terme a la ciutat de Lleida, entre les quals destaquen la poca formació que duu a terme el professorat en actiu en pedagogia preventiva sobre la mort, així com la poca oferta educativa que s’ofereix temàtica a la universitat. Alhora, es destaca la voluntat de part del professorat, així com dels estudiants de grau, qui afirma la necessitat d’una posada en pràctica d’una pedagogia preventiva sobre la mort a l’escola, tot i que aquesta sigui el gran tabú social i educatiu del segle XXI.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados