Resumen de Prevalença de malaltia cardiovascular subclínica i associació amb factors de risc cardiovasculars no clàssics en el pacient amb diabetis mellitus tipus 1
El maneig i el seguiment dels factors de risc cardiovascular clàssics com la hipertensió arterial, la hipercolesterolèmia, la hiperglucèmia i el tabaquisme no han aconseguit modificar la causa principal de morbimortalitat dels pacients amb diabetis mellitus del tipus 1, la malaltia arterial coronària. La importància d’aquesta complicació de la diabetis contrasta amb la controvèrsia que existeix sobre la necessitat d'un cribratge cardiovascular entre els pacients amb diabetis i malaltia cardiovascular subclínica, les diferents opinions sobre les proves d'imatge per a la diagnosi de la malaltia cardiovascular en fase preclínica i el poc coneixement del paper, en els pacients amb diabetis mellitus del tipus 1, de determinats factors de risc cardiovasculars de nova aparició com són la vitamina D, diversos marcadors inflamatoris o la malaltia hepàtica per dipòsit de greix no alcohòlica.
En aquesta investigació s’ha aprofundit en l’estudi meticulós d’una cohort de malalts de l'àrea Mediterrània de Badalona afectes de diabetis mellitus del tipus 1, asimptomàtics des del punt de vista cardiovascular i amb més de 10 anys d’evolució de la seva malaltia, mitjançant la caracterització clínica, l'anàlisi de paràmetres sèrics de potencial rellevància com l’adiponectina, l'YKL-40, la 25-hidroxivitamina D, així com l'avaluació ecogràfica hepàtica per a la detecció d'esteatosi hepàtica no alcohòlica. Tota la informació que se n’ha extret s’ha correlacionat amb dades d'ateroesclerosi precoç obtingudes mitjançant la mesura de la calcificació arterial coronària per tomografia computeritzada i la mesura del gruix de la capa íntima-mitja arterial carotídia mitjançant l’ecografia.
Com a resultats s’ha constatat que la nostra cohort, mostra significativa de la població amb diabetis mellitus del tipus 1 de la nostra àrea, presenta una molt reduïda prevalença de malaltia cardiovascular subclínica, aproximadament del 10%. A part, s’ha detecta una bona correlació entre els resultats de l'ecografia carotídia i la quantificació del calci coronari mitjançant la tomografia, fet que assenyala el potencial d’aquestes proves pel diagnòstic de la malaltia cardiovascular subclínica en els pacients amb diabetis mellitus del tipus 1. L’avaluació dels factors de risc cardiovasculars no clàssics quant a l’associació amb la presència de malaltia cardiovascular preclínica ha descartat les concentracions de vitamina D i els marcadors sèrics com l'adiponectina o l'YKL-40 però, per contra, en l'estudi univariant de la vinculació entre la presència d’esteatosi hepàtica la l’ateroesclerosi carotídia, es va confirmar una vinculació.
Es conclou que, en el nostre territori de reconegut baix risc cardiovascular, existeix una molt reduïda prevalença de malaltia cardiovascular subclínica entre els pacients amb diabetis mellitus del tipus 1, que no en justifica el cribratge generalitzat però que, en pacients determinats, disposem de proves diagnòstiques per a la seva detecció. Per tant, en l’estudi del pacient amb diabetis mellitus del tipus 1 de l'àrea Mediterrània i, basant-nos en les dades obtingudes, ens podem valdre de l'ecografia carotídia per a la detecció i de l'ecografia abdominal per a l’estratificació del risc cardiovascular. Aquest coneixement més profund de l’ateroesclerosi del pacient amb diabetis mellitus del tipus 1 de la nostra àrea, quant a prevalença com a mètodes de diagnosi, gravetat i factors associats, ens ajuda a dissenyar intervencions preventives, terapèutiques i de seguiment potencialment més dirigides i eficaces.
