Cultura de seguretat del pacient en la pràctica infermera a europa
- Autores: Nina Granel Giménez
- Directores de la Tesis: María Dolors Bernabeu (dir. tes.), Vicent Fonollosa Pla (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2018
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Albert Selva O'Callaghan (presid.), Concepció Fuentes Pumarola (secret.), Lena Ferrús Estopà (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Els efectes adversos com a conseqüència de l'atenció sanitària estan presents en els països desenvolupats. L'estudi de la cultura de seguretat del pacient a les institucions sanitàries és un punt de partida per implementar estratègies de millora. Malgrat que la recerca quantitativa en aquest àmbit ha estat creixent en els últims anys, l’evidència qualitativa és limitada. Els experts en cultura de seguretat suggereixen l’aplicació d’enfocaments de mètodes mixtes que permetin l’estudi en profunditat en aquesta matèria.
Objectiu: Comparar la cultura de seguretat del pacient en l’àmbit hospitalari i determinar el nivell de maduresa cultural des de la perspectiva infermera entre quatre països de la Unió Europea amb una inversió en sanitat per càpita diferenciada: Suècia, Espanya, Hongria i Croàcia.
Metodologia: Mixta, disseny de triangulació concurrent. La població d’estudi va estar constituïda per professionals d’infermeria de les unitats de Medicina Interna, Cirurgia General i Urgències de dos hospitals regionals i públics de cada país participant. Les dades quantitatives (n = 538) es van obtenir a través del qüestionari validat en tots els països “Hospital Survey on Patient Safety Culture” (HSOPSC), compost per 12 dimensions. Es van realitzar un total de 24 entrevistes en profunditat i 147 hores d’observació no participant en les unitats d’estudi entre tots els països participants.
Resultats: La percepció global del grau de seguretat es va considerar bona a Suècia i acceptable en la resta de països. Les dades qualitatives indicaven diferències notables entre Espanya, respecte a Hongria i Croàcia. El treball en equip va ser la dimensió més ben valorada en tots els països excepte a Croàcia. Les dades qualitatives no sempre evidenciaven suport, respecte i treball en equip a les unitats d’Hongria i Croàcia. En tots els països, es va considerar la dotació de personal com a oportunitat de millora tot i que les ràtios infermera pacient eren superiors a Suècia, seguit d’Espanya, Hongria i Croàcia.
Conclusions: La metodologia mixta ha permès identificar diferències en la cultura de seguretat del pacient des de la perspectiva infermera entre països de la Unió Europea amb diferent despesa sanitària per càpita. Hi ha una correlació positiva entre la despesa sanitària i el nivell de maduresa de cultura de seguretat de les infermeres a Suècia i Espanya. Hongria i Croàcia presenten característiques similars, indicant de forma global un nivell més baix de maduresa cultural de seguretat.
