Supervivència d’empelt i pacient a llarg termini en el trasplantament renal a catalunya

• Autores: Cristina Canal Girol
• Directores de la Tesis: Luis Guirado Perich (dir. tes.), S. Benito Vales (tut. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Daniel Serón (presid.), Oriol Bestard Matamoros (secret.), Jordi Calabia Martínez (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Inmunología
      • Trasplante de órganos
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  TDX 
• Resumen

  • El trasplantament renal és el tractament d’elecció de la malaltia renal crònica terminal. Els treballs publicats en els últims anys objectiven, en la majoria de casos, que la supervivència de pacient i empelt ha millorat clarament a curt termini, mentre que a llarg termini els resultats no són tan concloents. Amb la premissa de que durant les últimes dècades ha hagut un constant augment d’edat i comorbiditats dels nostres receptors i que s’ha anat incrementant l’ús de donants amb criteris expandits, es planteja com a objectiu principal comprovar que la supervivència del pacient trasplantat renal i de l’empelt renal ha millorat tant a curt com a llarg termini, quan es desglossen els donants i receptors en diferents grups d’edat. Com a objectius secundaris: estudiar els diferents factors que poden influir en aquestes supervivències; analitzar les dades dels pacients que han superat un any amb empelt funcionant per avaluar els resultats a llarg termini sense la influència de la millora de supervivència a curt termini; i estudiar les causes de pèrdua de l’empelt per períodes i per grups d’edat. Per assolir aquests objectius s’han considerat tots els primers trasplantaments renals de donant cadàver aïllat realitzats a Catalunya a pacients majors de 18 anys entre els anys 1992-2010 (n= 5.010) i s’ha dividit la mostra en dos períodes: 1992-2001; 2002-2010. Els resultats demostren que, tot i tractar-se d’una població més anyosa, el pacient trasplantat en el període 2002-2010 té major supervivència que el del període 1992-2001. La supervivència de l’empelt augmenta en el període 2002-2010 i ho fa en tots els grups d’edat en l’anàlisi univariant, però en el model multivariant el període no influeix de forma significativa doncs s’observa que és la nova teràpia immunosupressora d’inducció la que influeix en la millora de supervivència i no el període en sí. La supervivència de l’empelt censurant la mort augmenta en el període 2002-2010 en l’anàlisi univariant, millorant en tots els grups d’edat i, tot i que en el grup més anyós no és estadísticament significatiu, en aquest s’observa una tendència a l’augment que és especialment important en la supervivència a 10 anys. No obstant, en l’anàlisi multivariant el període no és un factor significatiu que influeixi en aquesta supervivència. En els pacients que han superat l’any amb l’empelt funcionant, el període en el que s’ha realitzat el trasplantament influeix en la supervivència de l’empelt, tant si es censura la mort com si no. Aquesta associació desapareix en la supervivència de l’empelt censurant la mort quan afegim el filtrat glomerular estimat com a covariable, pel que es conclou que és la millora de funció renal la que fa millorar els resultats. De forma univariant s’observa que a més edat del receptor major risc de perdre l’empelt, però en ajustar-ho per les diferents covariables, només els pacients majors de 65 anys presenten un major risc. Pel que fa a la supervivència de l’empelt censurant la mort, l’edat del receptor no és un factor de risc de menor supervivència. En analitzar les causes de pèrdua de l’empelt destaca que la principal causa en el grup de receptors d’edat avançada és la mort amb empelt funcionant.

    En conclusió podem dir que la supervivència d’empelt i pacient ha augmentat en els darrers anys tot i l’augment d’edat i comorbiditats dels nostres receptors.