Impacte de la gestió clínica en els processos quirúrgics
- Autores: Gemma Craywinckel Martí
- Directores de la Tesis: Vicente Artigas Raventos (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2018
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Manuel Armengol Carrasco (presid.), Antoni Castells (secret.), Helena Vallverdú Cartié (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Cirugía y Ciencias Morfológicas por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
En el context del sistema sanitari a Espanya i a Catalunya, i centrat en l’experiència a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el treball planteja la hipòtesi de que hi ha elements de gestió que es poden explicar i replicar, que poden millorar globalment els indicadors d’activitat, qualitat i eficiència en el procés quirúrgic.
Per fer-ho, es descriuen aquests elements i s’analitza l’evolució dels indicadors en el període 2010-2015 a l’Hospital de Sant Pau.
El primer pas, per tant, és emmarcar l’estudi en un Sistema Nacional de Salut, que: • es finança amb impostos, garanteix assistència universal i una àmplia cartera de serveis • separa les funcions de planificació, finançament, compra i provisió • estableix mecanismes de compra que progressivament tendeixen a la compra de resultats en salut • té en les llistes d’espera una de les principals preocupacions • la seva viabilitat entra en crisi amb la crisi global, sent especialment rellevant l’impacte en el període 2011-2013 A continuació, cal definir el procés quirúrgic com un procés assistencial clau, transversal, que engloba múltiples processos clínics, que comparteixen una base estructural i de gestió que els fa homologables. Aquesta definició és coherent amb un model global de gestió per processos assistencials, en desenvolupament a l’Hospital de Sant Pau des de l’any 2008.
Es descriuen les accions més rellevants implantades, com poden ser: • la formalització del procés d’atenció quirúrgica i d’un coordinador del mateix • la gestió centralitzada de la llista d’espera • el circuit d’estada preoperatòria zero • la unitat de curta estada quirúrgica • el programa d’infecció nosocomial i política antibiòtica • el programa d’atenció al pacient politraumàtic (codi PPT) • diferents estratègies de qualitat assistencial, com per exemple les relatives a seguretat del pacient o a l’ús racional d’hemoderivats, o a la implementació de trajectòries clíniques.
S’analitzen les dades del període, principalment: • capacitat instal•lada • activitat quirúrgica i tipus (programada, urgent, amb ingrés, sense ingrés) • estada mitjana (global i per sub-estades) • ocupació de quiròfans i cancel•lacions • mortalitat • complicacions • reintervencions • reingressos • llista d’espera Els resultats més rellevants mostren al llarg del període: • increment de l’activitat i la productivitat global • millora en l’ocupació dels quiròfans i en l’índex de suspensions • increment relatiu de les intervencions programades, especialment vinculat a l’augment de la cirurgia major ambulatòria, amb taxes d’ambulatorització excel•lents.
• disminució global de l’estada mitjana, especialment vinculada a l’estada mitjana preoperatòria • la unitat de curta estada quirúrgica es mostra com un dispositiu eficient • millora en les taxes d’infecció de localització quirúrgica • descens en l’ús d’hemoderivats • descens de la mortalitat • augment de les complicacions • estabilitat en les reintervencions • descens dels reingressos • millora en els resultats del codi PPT • disminució molt rellevant del nombre de pacients en llista d’espera, especialment d’aquells amb esperes més perllongades.
• compliment amb tots els terminis garantits de llista d’espera Les conclusions de l’estudi refermen la hipòtesi inicial, de manera que s’han evidenciat millores prou consistents en els indicadors del procés quirúrgic.
Evidentment no és pot establir una relació causa-efecte única, i menys en un procés tan ampli i transversal, on cal reconèixer les aportacions en paral•lel de la gestió d’altres processos assistencials i de la gestió de cada procés clínic.
Tot i això, és indubtable el benefici global de l’abordatge plantejat.
