Resumen de La frontera en l'ensenyament-aprenentatge de les ciències socials. La construcció de conceptes en l'alumnat de secundaria des d'una anàlisi i interpretació d'entorns geogràfics i històrics
Pensar en un ensenyament de les ciències socials que apropi l’alumnat a temes de l’actualitat i a la pròpia realitat demanda un plantejament que incorpori situacions rellevants i significatives que li permeti interpretar el present i participar en la construcció del futur. Aquesta premissa suposa un replantejament de la pràctica docent cap a una adequació dels continguts curriculars, des d’una perspectiva crítica i controvertida. Així com, convertir el treball dels nois i noies a l’aula en un instrument per a la construcció de coneixement social amb la incorporació de temes que els ajudin en la construcció de conceptes. La frontera, concepte propi de les ciències socials, esdevé l’objecte de la nostra recerca que vam iniciar amb un estudi del fenomen fronterer a partir de les aportacions d’experts en la frontera. El disseny del marc metodològic ens va servir per l’elaboració de seqüencies didàctiques centrades en la seva explicació i per arribar-ne a la comprensió a partir de situacions problema, donant-li significat amb la inclusió de conceptes relacionats. En tractar-se d’una recerca de l’àmbit de la Didàctica de les Ciències Socials vam optar per un paradigma sociocrític i una metodologia mixta, tot i que, ha estat la qualitativa on hem sustentat, fonamentalment, l’anàlisi i interpretació de les dades obtingudes per identificar de quina manera els problemes socials rellevants i la controvèrsia social intervenen en la conceptualització de la frontera. Per a la recollida d’evidències que ens ajudessin a corroborar les preguntes, els objectius i els supòsits de la recerca vam optar per la utilització de tres instruments: el qüestionari semiestructurat, l’elaboració de textos i el focus group. La combinació d’aquests instruments ens va permetre obtenir dades en tres moments de la investigació: abans d’iniciar l’aplicació de la proposta didàctica, durant la implementació a l’aula de les seqüències didàctiques i un any després. Aquesta estructura ens servia per conèixer de quina manera l’alumnat anava incorporant coneixement social en l’explicació de la frontera i, a més, ens permetia determinar la persistència de la conceptualització en el temps. La proposta didàctica, també, incorporava un model metodològic on els nois i noies esdevinguessin els protagonistes del propi aprenentatge a partir de la combinació de treball individual, per parelles, en grup col·laboratius i amb el grup classe. En definitiva, es tractava de analitzar i interpretar situacions problema de temes de l’actualitat on hi és present la frontera a partir de la reflexió personal i el diàleg i el debat amb els companys fent ús del coneixement social adquirit.
