The stochastic nature of ecological interactions

• Autores: David Alonso Giménez
• Directores de la Tesis: Ricard V. Solé (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2004
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Bascompte Sacrest (presid.), Romualdo Pastor Satorras (secret.), Susanna C. Manrubia (voc.), Joan Saldaña Meca (voc.), Alan Mckane (voc.)
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • La tesi presentada a tràmit desenvolupa una metodologia general per construir i analitzar models estocàstics espacialment explícits. Aquest marc general permet analitzar qualsevol interacció ecològica, des de comunitats molt riques en espècies fins a la relació hoste-paràsit. La formulació presentada es basa en l'equació mestre (van Kampen, 1992). Per tant, el punt de partença és sempre la identificació de cadascuna de les taxes de probabilitat de transició entre tots els estats accessibles que, per tant, governen la dinàmica temporal del sistema. En cadascun dels sistemes analitzats, el nostre interès sempre ha estat identificar els mecanismes micròscopics que donen lloc a les regulariats macroscòpiques espacio-temporals observades a la natura.

    Després del capítol introductori, en el segon capítol, s'apliquen aquestes tècniques a l'estudi de sistemes molt rics en espècies. El model bàsic considera una comunitat d'espècies on les poblacions varien per reproducció, mort i immigració, i interactuen segons una matriu predefinida. El treball realitzat ha fet interessants contribucions en el camp de l'ecologia de comunitats, tant des d'un punt de vista metodològic com a conceptual. La metodologia emprada ha servit per adreçar problemes que fins ara només es podien atacar per simulació numèrica. Conceptualment s'ha introduït un nou concepte, que anomenem inestabilitat auto-organitzada. D'acord amb aquesta idea, les comunitats ecològiques tendirien a organitzar-se de manera espontània en la frontera entre una fase estable i una fase inestable gràcies a la tensió entre, d'una banda, la constant arribada de noves espècies que incrementen la complexitat del sistema, i, de l'altra, constrenys globals que en determinen l'estabilitat, tot limitant-ne la màxima complexitat assolible.

    En el tercer capítol s'aplica aquest marc teòric a metapoblacions, sistemes de poblacions locals repartits en una àrea geogrà