Prevalencia y características clínicas de la Insuficiencia Renal Crónica en el ámbito hospitalario
- Autores: José Javier Torrijos Gil
- Directores de la Tesis: Jordi Calls (dir. tes.), Antònia Costa Bauzá (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2016
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Fèlix Grases Freixedas (presid.), Joan Maria Benejam Gual (secret.), Gonzalo Gómez Marqués (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RepositoriUIB
- Resumen
- español
Introducción: La Insuficiencia Renal Crónica (IRC) representa un importante problema de salud pública que condiciona un mayor número de Enfermedades Cardiovasculares (ECV), un aumento de morbimortalidad y un elevado gasto sanitario. El conocimiento de la prevalencia de la IRC puede contribuir a la detección precoz de esta enfermedad para retrasar su progresión y prevenir todas sus complicaciones.
Hipótesis: La utilizacion de fórmulas estimativas del Filtrado Glomerular (FG), como son las ecuaciones MDRD-IDMS y CKD-EPI permite mejorar el infradiagnóstico de la IRC, que condiciona un manejo clínico inadecuado de los pacientes en el ámbito hospitalario.
El seguimiento de los pacientes diagnosticados de IRC, va a permitir conocer su evolución clínica en términos de morbimortalidad.
Objetivos: Determinar la Prevalencia de la IRC en pacientes hospitalizados mediante las ecuaciones MDRD-IDMS y CKD-EPI y correlacionar los valores obtenidos por ambas fórmulas. Analizar el manejo y evolucion de los pacientes hospitalizados. Seguimiento clínico de estos pacientes con IRC tras el Alta Hospitalaria Pacientes y Métodos: Estudio epidemiológico, descriptivo, prospectivo, de intervención diagnóstica en el que, de 1400 pacientes recogidos, se seleccionaron 1151; 655 varones y 494 mujeres, con una edad media de 65 años. Se recogieron datos de la Historia Clínica de los pacientes ingresados consecutivamente durante 6 meses en diversos Servicios Hospitalarios. Se incluyeron pacientes mayores de 18 años, con Creatinina plasmática en la analítica al Ingreso y/o Alta y, al menos, 3 meses antes del Ingreso. Se excluyeron los casos en los que no se recomienda la aplicación de las fórmulas estimativas del FG. La información de los pacientes ingresados y de los Servicios Médicos correspondientes, se recopiló en una base de datos informatizada, donde se volcaban diariamente los datos recogidos a través del Programa de Gestión Documental de la Historia Clínica del Hospital de Manacor (GesDoHC). Se realizó un seguimiento durante 3 años a los pacientes con IRC tras el Alta Hospitalaria, a través del Programa de Historia de Salud de Atención Primaria del área de influencia del Hospital Manacor (HSAL) Resultados: La prevalencia de la IRC global en el ámbito hospitalario, ha sido del 15.6 % y del 15.3 mediante la estimación del FG por MDRD-IDMS y por CKD-EPI respectivamente. La correlación entre la estimación del FG por ambas fórmulas, ha sido excelente, principalmente en > 65 años. La prevalencia de IRCM en el ámbito hospitalario, ha sido unas cuatro veces mayor que la IRCO. La edad es el principal factor de riesgo para aparición de IRC (sobre todo en pacientes > 65 años). Debido a la información incompleta de datos registrados en la Historia clínica informatizada del Hospital, no ha sido posible obtener resultados concluyentes de pacientes ingresados en cuanto a su evolución clínica. En dos terceras partes de pacientes de Alta hospitalaria, no constaba derivación a consulta externa hospitalaria. La mortalidad de pacientes con IRC tras el Alta hospitalaria es, de aproximadamente la mitad de casos y tienen una mayor prevalencia de ECV. La comorbilidad más frecuente en la IRC fue la HTA. La edad media de los pacientes fallecidos tras Alta hospitalaria, es muy similar a la esperanza de vida de la población general Balear.
Conclusiones: El empleo de las fórmulas ha permitido diagnosticar un mayor número de casos de IRC en el ámbito hospitalario. El seguimiento de estos pacientes tras el Alta Hospitalaria, ha permitido constatar una elevada prevalencia de ECV en esta población y una prescripción significativa de fármacos del área cardiovascular. A pesar de haber objetivado un incremento en la mortalidad de los pacientes con IRC tras el Alta Hospitalaria, es probable que la edad avanzada, sea el factor determinante que condicione la elevada prevalencia de IRC y ECV en estos pacientes.
- català
Introducció: La Insuficiència Renal Crònica (IRC) representa un important problema de salut pública que condiciona un major nombre de Malalties Cardiovasculars (MCV), un augment de morbimortalitat i una elevada despesa sanitària. El coneixement de la prevalença de la IRC pot contribuir a la detecció precoç d’aquesta malaltia per a retrassar la seva progressió i prevenir totes les seves complicacions.
Hipòtesi: La utilizació de fórmules estimatives del Filtrat Glomerular (FG), com son les equacions MDRD-IDMS i CKD-EPI permet millorar l’infradiagnòstic de la IRC, que condiciona un maneig clínic inadequat dels malalts dins l’àmbit hospitalari.
El seguiment dels malalts diagnosticats d’IRC, va a permetre conèixer la seva evolució clínica en termes de morbimortalitat.
Objectius: Determinar la Prevalença de la IRC en malalts hospitalitzats mitjançant les equacions MDRD-IDMS i CKD-EPI i correlacionar els valors obtinguts per ambdues fórmules. Analitzar el maneig i evolució dels malalts hospitalitzats. Seguiment clínic d’aquests malalts amb IRC després de l’Alta Hospitalària Malalts i Mètodes: Estudi epidemiològic, descriptiu, prospectiu, d’intervenció diagnòstica en el qual, de 1400 malalts recollits, es varen seleccionar 1151; 655 homes i 494 dones, amb una edat mitjana de 65 anys. Es varen recollir dades de la Història Clínica dels malalts ingressats consecutivament durant 6 mesos en diversos Serveis Hospitalaris. Es varen incloure malalts majors de 18 anys, amb Creatinina plasmàtica a l’analítica a l’Ingrés i/o Alta i, almenys 3 mesos abans de l’Ingrés. Es varen excloure els casos en els quals no es recomana l’aplicació de les fórmules estimatives del FG. La informació dels malalts ingressats i dels Serveis Mèdics corresponents, es va recopilar en una base de dades informatitzada, on es bolcaven diariament les dades recollides a través del Programa de Gestió Documental de la Història Clínica de l’Hospital de Manacor (GesDoHC). Es va realitzar un seguiment durant 3 anys als malalts amb IRC després de l’Alta Hospitalària, a través del Programa d’Història de Salut d’Atenció Primària de l’àrea d’ influència de l’Hospital de Manacor (HSAL) Resultats: La prevalença de la IRC global dins l’àmbit hospitalari, ha estat del 15.6 % i del 15.3% mitjançant l’estimació del FG per MDRD-IDMS i per CKD-EPI respectivament. La correlació entre l’estimació del FG per ambdues fórmules, ha estat excel·lent, principalment en > 65 anys. La prevalença d’IRC manifesta dins l’àmbit hospitalari, ha estat unes quatre vegades major que l’IRC oculta. L’edat ha estat el principal factor de risc per a l’aparició d’IRC (sobretot en malalts > 65 anys). Degut a la informació incomplerta de dades registrades en la Història clínica informatitzada de l’Hospital, no ha estat possible obtenir resultats concloents de malalts ingressats en quant a la seva evolució clínica. En dues terceres parts de malalts d’Alta Hospitalària, no constava derivació a la consulta externa hospitalària. La mortalitat de malalts amb IRC després de l’Alta Hospitalària és, d’aproximadament la meitat dels casos i tenen una major prevalença de MCV. La comorbilitat més freqüent en la IRC fou la HTA. L’edad mitjana dels malalts morts després de l’Alta Hospitalària és molt similar a l’esperança de vida de la població general balear.
Conclusions: La utilització de les fórmules ha permès diagnosticar un major nombre de casos d’ IRC dins l’àmbit hospitalari. El seguiment d’aquests malalts després de l’Alta Hospitalària, ha permès constatar una elevada prevalença de MCV en aquesta població i una prescripció significativa de fàrmacs de l’àrea cardiovascular. Malgrat haver objetivat un increment en la mortalitat dels malalts amb IRC després de l’Alta Hospitalària, és probable que l’edat avançada sigui el factor determinant que condicioni l’elevada prevalença d’IRC i MCV en aquests malalts.
- English
Introduction: Chronic Renal Failure (CRF) is a major public health problem that affects more Cardiovascular Diseases (CVD), an increase of morbidity and mortality and high health spending. Knowledge of the prevalence of Chronic Renal Failure my contribute to the early detection of this disease to slow its progression and prevent all its complications.
Hypothesis: The use of estimated Glomerular Filtration Rate formulas (GFR), such as MDRD-IDMS and CKD-EPI rquations, improves the underdiagnosis of the CRF, wich determines an inadequate clinical managment of patients in hospitals. Monitoring of patients diagnosed with Chronic Renal Failure, will allow to know their clinical evolution in terms of morbidity and mortality.
Objectives: To determine the prevalence of Chronic Renal Failure in hospitalizad patients using the MDRD-IDMS and CKD-EPI equations and correlation values obtained by both formulas. Analyze the management and evolution of hospitalized patients. Clinical follow-up of these Chronic Renal Failure patients after hospital discharge.
Patients and Methods: Epidemiological, descriptive, prospective, diagnostic intervention estudy in wich 1400 patients collected, 1151 were selected; 655 men and 494 women with an average age of 65 years. Data from the clinical history of patients admitted consecutively over 6 months in various hospital services were collected. Patients older than 18 years were included, with plasma creatinine analytical Income and/or Discharge and at least 3 months before admission. Cases where the application of the formula estimates of Glomerular Filtration Rate (GFR) is not recommended were excluded. Information inpatients and related Medical Services, are compiled in a computerized data base where the data collected through the Document Management Program of the Clinic Hospital of Manacor History (GesDoHC) were dumped daily. Monitoring was carried out for 3 years CRI patients after Hospital Discharge, through the History of Primary Health Care Program in the area of influence of Manacor Hospital (HSAL).
Results: The overall prevalence of CRF in hospitals, was 15,6% and 15,3% by estimating GFR by MDRD-IDMS and CKD-EPI respectively. The correlation between estimated GFR by both formulas, has been excellent, especially in patients > 65 years. Over Chronic Renal Failure (OCRF) prevalence in hospitals, was about four times that of Hidden Chronic Renal Failure (HCRF). Age is the main risk factor for development of Renal Crhronic Failure (especially in patients > 65 años). Due to incomplete information data recorded in the computerized clinic of the Hospital History, has not been possible to obtain conclusive results of patients admitted in their clinical course. In two thirds of patients from hospital was no evidence referral hospital outpatient. The mortality of patients with CRF after hospital discharge is about half of cases and have a higher prevalence of CRF. The most frequent comorbidity in CRF was hypertension. The average age of the deceased patient after Hospital discharge is very similar to the life expectancy of the Balearic general population.
Conclusions: The use of formulas has allowed a greater number of diagnosed cases of Chronic Renal Failure in the hospital setting. The monitoring of these patients after hospital discharge, has revealed a high prevalence of Cardiovascular Disease in this population and a significant prescription drugs in the cardiovascular field. Despite objectified increased mortality in CRF patients after hospital discharge, it is likely that advanced age is the determining factor that conditions the high prevalence of Chronic Renal Failure (CRF) and Cardiovascular Disease (CVD) in these patients.
- español
