Estudio comparativo de la efectividad de diferentes abordajes en los puntos gatillo cervicales presentes en los músculos angular de la escápula y trapecio fibras superiores
- Autores: Amanda Grávalos Gasull
- Directores de la Tesis: Antonio Gamundí Gamundí (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Julián Jesús González González (presid.), Olga Velasco Roldán (secret.), David Sanz Rivas (voc.)
- Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Neurociencias
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
- español
Introducción Las actividades de la vida diaria junto con el deporte exponen el aparato locomotor a lesiones traumáticas variables, donde las estructuras más afectadas son los tejidos blandos. El dolor cervical es un fenómeno multifactorial que afecta a lo largo de la vida aproximadamente a un 70% de la población, y es la segunda causa más frecuente de consulta al médico especialista del aparato locomotor con el consiguiente gasto sanitario destinado tanto al diagnóstico como al tratamiento del mismo.
El Síndrome de Dolor Miofascial (SDM) se puede definir como el dolor musculoesquelético, sin respuesta inflamatoria, localizado, que genera disfunción y sin causa concreta de aparición. El SDM siempre cuenta con la presencia de Puntos Gatillo (PG).Se define cervicalgia como el dolor localizado a nivel cervical, con sintomatología asociada o no a las extremidades superiores. Las manifestaciones del dolor cervical pueden ir desde el occipital hasta el comienzo del raquis dorsal, asociado al desgaste articular o disfunción de los tejidos blandos.
Contenidos de la investigación Las técnicas más utilizadas para el tratamiento de la cervicalgia asociada a un SDM dependen, sobretodo, de la disponibilidad del servicio y la formación de los terapeutas. Por ello, la hipótesis de la presente Tesis Doctoral es la confirmación de la eficacia de las diferentes técnicas protocolizadas para la cervicalgia mecánica con dolor miofascial, así como determinar aquella que sea menos dolorosa y que implique un menor coste económico para el Sistema de Salud. Partiendo de esta hipótesis, el objetivo principal del presente estudio es la comparación de los resultados obtenidos para valorar el mejor abordaje del paciente con cervicalgia muscular, tanto a corto como a medio plazo.
El estudio se realizó en el Servicio de Rehabilitación del Hospital Son Llàtzer de Palma de Mallorca, y se inició tras un diagnóstico médico de cervicalgia mecánica de los pacientes que acudieron de forma ambulatoria al Servicio. Se incluyeron 112 sujetos que, tras su valoración y diagnóstico, fueron aleatorizados a uno de los cuatro grupos de estudio: Punción Seca Profunda, donde la aguja penetra hasta el PG; Punción Seca Superficial, donde la punción no llega al PG; Liberación por Barrera, en la que realiza una presión manual sobre los PGs de estudio; y Ondas de Choque, tratados mediante terapia extracorpórea. Los músculos evaluados fueron el trapecio fibras superiores y el músculo elevador de la escápula, al considerase aquellos con mayor número de Puntos Gatillo activos en la cervicalgia.
Las variables de estudio se dividieron en dos grupos: a) cuantitativas, formadas por la algometría, goniometría, valoración del equilibrio y la contracción máxima; y b) cualitativas, que fueron la escala numérica del dolor y el test SF-12 de calidad de vida.
Los resultados de esta Tesis Doctoral dieron lugar a la confirmación de que en todos los tratamientos objeto de estudio, los pacientes mostraron una mejoría estadísticamente significativa sobre las variables de percepción del dolor, movilidad y dolor a la presión. Los pacientes tratados mediante técnicas de Punción mejoraron concretamente el equilibrio por encima del resto de técnicas aplicadas. Los pacientes tratados mediante Liberación por Barrera fueron los sujetos de estudio donde se manifestó un aumento estadísticamente significativo de la contracción máxima respecto de su situación inicial pero el único en el que se observó un empeoramiento en cuanto a su Rol Emocional.
Conclusiones Como conclusión de este trabajo de investigación se puede confirmar que la elección de la técnica terapéutica vendría determinada por la sintomatología específica de cada paciente y por aquellas variables particulares a mejorar, y no por la aplicación de una terapia generalista.
- català
Introducció Les activitats de la vida diària junt amb l’esport exposen l’aparell locomotor a lesions traumàtiques variables, on les estructures més afectades són els teixits blans. El dolor cervical és un fenomen multifactorial que afecta al llarg de la vida aproximadament a un 70% de la població, i és la segona causa més freqüent de consulta al metge especialista de l’aparell locomotor amb la corresponent despesa sanitària, destinada tant al diagnòstic com al tractament del mateix.
La Síndrome de Dolor Miofascial (SDM) es pot definir com el dolor músculesquelètic, sense resposta inflamatòria, localitzat, que genera disfunció i sense causa concreta d'aparició. El SDM sempre compta amb la presència de Punts Gatell (PG). Es defineix cervicalgia com el dolor localitzat a nivell cervical, amb simptomatologia associada o no a les extremitats superiors. Les manifestacions del dolor cervical poden aparèixer des de l'occipital fins al començament del raquis dorsal, associat al desgast articular o disfunció dels teixits blans.
Desenvolupament de la recerca Les tècniques més utilitzades per al tractament de la cervicalgia associada a un SDM depenen, sobretot, de la disponibilitat del servei i de la formació dels terapeutes. Per això, la hipòtesi de la present Tesi Doctoral és la confirmació de l'eficàcia de les diferents tècniques protocol•litzades per la cervicalgia mecànica amb dolor miofascial, així com determinar aquella que sigui menys dolorosa i que impliqui un menor cost econòmic per al Sistema de Salut. Partint d’aquesta hipòtesi, l'objectiu principal del present estudi és la comparació dels resultats obtinguts per valorar el millor abordatge del pacient amb cervicalgia muscular, tant a curt com a mitjà termini.
L'estudi es va realitzar en el Servei de Rehabilitació de l'Hospital Són Llàtzer de Palma de Mallorca, i es va iniciar després d'un diagnòstic mèdic de cervicalgia mecànica dels pacients que van acudir de forma ambulatòria al Servei. Es van incloure 112 subjectes que, després de la seva valoració i diagnòstic, van ser aleatoritzats a un dels quatre grup d'estudi: Punció Seca Profunda, on l'agulla penetra fins al PG; Punció Seca Superficial, on la punció no arriba al PG; Alliberament per Barrera, en la qual es realitza una pressió manual sobre els PGs d'estudi; i Ondas de Xoc, tractats mitjançant teràpia extracorpòrea. Els músculs avaluats van ser el trapezi fibres superiors i el múscul elevador de l'escàpula, al considerar-se aquells amb major nombre de Punts Gallet actius en la cervicalgia.
Les variables d'estudi es van dividir en dos grups: a) quantitatives, formades per la algometria, goniometria, valoració de l'equilibri i de la contracció màxima; i b) qualitatives, que van ser l'escala numèrica del dolor i el test SF-12 de qualitat de vida.
Els resultats d'aquesta Tesi Doctoral van donar lloc a la confirmació que en tots els tractaments objecte d'estudi els pacients van mostrar una millorança estadísticament significativa sobre les variables de percepció del dolor, mobilitat i dolor a la pressió. Els pacients tractats mitjançant tècniques de Punció van millorar concretament l'equilibri per sobre de la resta de tècniques aplicades. Els pacients tractats mitjançant Alliberament per Barrera van ser els subjectes d'estudi on es va manifestar un augment estadísticament significatiu de la contracció màxima respecte de la seva situació inicial, encara que l'únic en el qual es va observar un empitjorament quant al seu Rol Emocional.
Conclusions Com a conclusió d'aquest treball de recerca es pot confirmar que l'elecció de la tècnica terapèutica vendria determinada per la simptomatologia específica de cada pacient i per aquelles variables particulars a millorar, i no per l'aplicació d'una teràpia generalista.
- English
Introduction Daily activities together with the sport expose the locomotor apparatus to variable traumatic injuries, where the structures most affected are the soft tissues. Cervical pain is a multifactorial phenomenon that affects approximately 70% of the population throughout life, and is the second most frequent cause of consultation to the physician specialist of the locomotor system with the consequent health expenditure destined both for diagnosis and treatment.
Myofascial Pain Syndrome (MPS) can be defined as musculoskeletal pain, with no inflammatory response, localized, that generates dysfunction and no specific cause of onset. The MPS always counts on the presence of Trigger Points (TP). Neck pain is defined as localized pain at the cervical level, with symptomatology associated or not with the upper extremities. The manifestations of cervical pain can range from the occipital to the beginning of the dorsal spine, associated with joint wear or soft tissue dysfunction.
Develop of the research The techniques most used for the treatment of neck pain associated with a MPS depend, above all, on the availability of the service and the training of the therapists. Therefore, the hypothesis of this Doctoral Thesis is the confirmation of the effectiveness of the different techniques protocolized for mechanical neck pain with myofascial pain, as well as to determine what of these techniques is less painful and implies a lower economic cost for the Health System. Based on this hypothesis, the main objective of the present study is the comparison of the results obtained to evaluate the best approach of the patient with muscular neck pain, at short and medium term.
The study was carried out in the Rehabilitation Service of the Hospital Son Llàtzer of Palma de Mallorca, and it was started after a medical diagnosis of mechanical neck pain of the patients who went on an outpatient basis to the Service. We included 112 subjects who, after their evaluation and diagnosis, were randomized to one of four study groups: Deep Dry Needling, where the needle penetrates to the TP; Superficial Dry Needling, where the puncture does not reach the TP; Pressure Release, in which it exerts a manual pressure on the TPs of study; and Shockwaves, treated by extracorporeal therapy. The muscles evaluated were the upper trapezius fibres and the elevator scapula muscle, considering those with the highest number of active trigger points in the neck pain.
The study variables were divided into two groups: a) quantitative, formed by algometry, goniometry, and assessment of balance and maximum muscle contraction; and b) qualitative, which were the numerical scale of pain and the SF-12 quality of life test.
The results of this Doctoral Thesis led to the confirmation that in all the treatments under study, the patients showed a statistically significant improvement on the variables of perception of pain, mobility and pressure pain. Patients treated by Dry Needling techniques specifically improved the balance above the rest of the applied techniques. Patients treated with Pressure Release were the study subjects who showed a statistically significant increase of the maximum muscle contraction with respect to their initial situation but the only one in which there was a worsening in their Emotional Role.
Conclusions As a conclusion of this research, it can be confirmed that the choice of the therapeutic technique would be determined by the specific symptomatology of each patient and by those particular variables to be improved, and not by the application of general therapy.
- español
