Colonització, feudalisme, canvi social i paisatgístic a Mallorca (segles XIII. XVI): una aproximació a partir de l'estudi de l'antic terme de Santa Margalida
- Autores: Antoni Mas Forners
- Directores de la Tesis: Ricard Soto i Company (dir. tes.), María Barceló Crespí (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2017
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Antoni Furió (presid.), Miguel José Deyá Bauzá (secret.), Rosa Lluch i Bramon (voc.)
- Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Historia
- Calificación: Sobresaliente Cum Laude
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
-
Dialnet Métricas: 5 Citas
- Resumen
- español
RESUMEN Introducción La presente tesis doctoral tiene como objetivo analizar, mediante un estudio de caso (un término o parroquia rural de Mallorca), cuál fue la relevancia de un grupo social concreto, la población campesina acaudalada o acomodada, y de grupos sociales con ese origen, en los procesos de reproducción social y biológica de las comunidades en qué se inserían o de las cuales formaban parte originariamente. Se pretende hacer énfasis tanto en los comportamientos y prácticas sociales en los que este grupo social puede ser estudiado simplemente como parte de las élites, singularmente de las rurales, como en aquellos que lo sitúan como parte del conjunto de la comunidad rural y/o campesina y, además, garantizando, mediante el control social y político, la reproducción de la misma. Todo ello haciendo especial hincapié en el hecho que los genearcas de las principales familias que integran este grupo social, en el período estudiado, son los antepasados de un porcentaje significativo del total de la población.
Contenido de la investigación Se trata, por otra parte, de un estudio con lapso cronológico de larga duración, que abarca desde el siglo XIII a los inicios del siglo XVII, o lo que es lo mismo, que comprende el largo período delimitado, por una parte, por la formación de la sociedad feudal mallorquina, y de ese grupo social rural, nutridos demográficamente por la aportación de colonos cristianos, particularmente catalanes. Y, por otra parte, por la primera emigración importante de campesinos mallorquines, concretamente hacia Valencia como resultado de la expulsión de los moriscos (1609). Se ha pretendido, por lo tanto, acotar el período haciendo referencia a dos hitos fundamentales en la demografía de la sociedad insular, y sobre todo, prescindiendo necesariamente de las tradicionales divisiones entre la época medieval y moderna, ya que los procesos de cambio y reestructuración más relevantes de este grupo social, y del conjunto de la sociedad rural mallorquina, se producen aproximadamente en el período comprendido entre el siglo XV y 1550. Ajustarse a las cesuras cronológicas tradicionales hubiera significado prescindir del análisis detallado de este período, fundamental para entender la entidad de los cambios que se producen en la historia agraria y la estructura social de esta época.
Conclusión El ámbito geográfico estudiado es el término o parroquia de Santa Margalida, situado en el noreste de la isla, que cuenta con estudios, aunque de naturaleza parcial, dedicados a los temas objeto de estudio en este trabajo y que constituyen el germen o la base sobre la cual se ha llevado a término la investigación que constituye esta tesis doctoral, que se ha estructurado en seis grandes capítulos. En el primero, se da cuenta de la bibliografía que se ha considerado más relevante en relación a los temas estudiados y se enuncian los objetivos y métodos de análisis. En el segundo se describen las fuentes y el área geográfica objeto de estudio. En el tercero se lleva a cabo un análisis de la evolución socioeconómica de la comunidad en el período antes descrito, centrado siempre en el grupo social objeto de la tesis. En el cuarto, se estudian, con un enfoque cercano a la biografía modal, cinco grupos familiares que tienen su origen en destacados miembros de la población rural acomodada del término. En el quinto, se examinan estadísticamente, relacionándolas con los apartados anteriores, las trayectorias de la totalidad de apellidos de la población, que van desde la multiplicación de los efectivos de algunos a la desaparición de muchos otros. El sexto capítulo, dedicado a la discusión y conclusiones. Acompañan a la redacción propiamente dicha de la tesis un volumen de tablas y cuadros y otro consistente en resúmenes o regestas de una parte significativa de la documentación estudiada.
- català
RESUM Introducció La present tesi doctoral té com a objectiu analitzar, mitjançant un estudi de cas (un terme o parròquia rural de Mallorca), quina va ser la rellevància d'un grup social concret, la població pagesa acabalada o benestant, i de grups socials amb aquest origen, en els processos de reproducció social i biològica de les comunitats en què s'inserien o de les quals formaven part originàriament. Es pretén fer èmfasi tant en els comportaments i pràctiques socials en què aquest grup social pot ser estudiat simplement com a part de les elits, part damunt tot de les rurals, com en aquells que el situen com a part del conjunt de la comunitat rural i / o pagesa i, a més, garantint, mitjançant el control social i polític, la reproducció de la comunitat mateixa. Tot això parant especial esment en el fet que els genearques de les principals famílies que integren aquest grup social, en el període estudiat, són els avantpassats d'un percentatge significatiu del total de la població - Contingut de la investigació Es tracta, d'altra banda, d'un estudi amb lapse cronològic de llarga durada, que abasta des del segle XIII als inicis del segle XVII, o el que és el mateix, que comprèn el llarg període delimitat, d'una banda, per la formació de la societat feudal mallorquina, i d'aquest grup social rural, nodrits demogràficament per l'aportació de colons cristians, en gran part catalans. I, d'altra banda, per la primera emigració important de pagesos mallorquins, concretament cap a València com a resultat de l'expulsió dels moriscs (1609). S'ha pretès, per tant, acotar el període fent referència a dues fites fonamentals en la demografia de la societat insular, i sobretot, prescindint necessàriament de les tradicionals divisions entre l'època medieval i moderna, ja que els processos de canvi i reestructuració més rellevants d'aquest grup social, i del conjunt de la societat rural mallorquina, es produeixen en bona mesura en el període comprès entre el segle XV i 1550. Ajustar-se a les cesures cronològiques tradicionals hagués significat prescindir de l'anàlisi detallada d'aquest període, fonamental per entendre la entitat dels canvis que es produeixen en la història agrària i l'estructura social d'aquesta època.
- Conclusió L'àmbit geogràfic estudiat és el terme o parròquia de Santa Margalida, situat al nord-est de l'illa, que compta amb estudis, encara que de naturalesa parcial, dedicats als temes objecte d'estudi en aquest treball i que constitueixen el germen o la base sobre la qual s'ha dut a terme la investigació que constitueix aquesta tesi doctoral, que s'ha estructurat en sis grans capítols. En el primer es dóna compte de la bibliografia que s'ha considerat més rellevant en relació als temes estudiats i s'enuncien els objectius i mètodes d'anàlisi. En el segon es descriuen les fonts i l'àrea geogràfica objecte d'estudi. En el tercer es du a terme una anàlisi de l'evolució socioeconòmica i de les transformacions paisatgístiques de la comunitat en el període abans descrit, centrat sempre en el grup social objecte de la tesi. En el quart, s'estudien, amb un enfocament proper a la biografia modal, cinc grups familiars que tenen el seu origen en destacats membres de la població rural benestant del terme. En el cinquè, s'examinen estadísticament, tot relacionant-les amb els apartats anteriors, les trajectòries de la totalitat de cognoms o llinatges de la població, que van des de la multiplicació dels efectius d'alguns a la desaparició de molts altres. El sisè capítol, dedicat a la discussió i conclusions. Acompanyen la redacció pròpiament dita de la tesi un volum de taules i quadres i un altre consistent en resums o regests d'una part significativa de la documentació estudiada.
- English
Introduction The present PhD thesis has as its main aim to analyse a county or rural parish of Majorca which was the relevance of a specific social group -by means of case study research-, the rural wealthy or well-off population, and of social groups with this origin, in the processes of social and biological reproduction of the communities in which they would insert, or of which they originally formed part. It is attempted to emphasise in both the behaviours and social practices in which this social group can be studied simply as part of the elites, singularly of the rural ones, as in those that place it as part of the set of the rural and / or rural community, apart from guaranteeing, by means of social and political control, the reproduction of the same one. A special mention is put forth in the fact that the heads of the principal families that integrated this social group are the forebears of a significant percentage of the whole population.
ABSTRACT Discussion On the one hand, it is a question of a study with chronological lapse of long-term duration -which covers the period from the 13th century to the beginnings of the 17th century- which embraces the long, although delimited period of time, and the formation of the feudal Majorcan society, demographically nourished by the contribution of Christian, and particularly Catalan colonists.
On the other hand, it is studied the first significant emigration of Majorcan peasants to Valencia as a result of the defenestration of the Moorish (1609). It has been narrowed down, therefore, the referred period to two fundamental milestones in the demography of the insular society doing without the traditional divisions between Medieval and Contemporary epoch, since the most relevant processes of change and restructuring of this social group, and of the set of the whole rural Majorcan society takes place, approximately, between the 15th century and 1550. Adjusting to the chronological traditional caesuras would have meant to do without the detailed analysis of this period which is central to understand the entity of the changes that take place in the agrarian history and the social structure of this period.
The geographical area under consideration is the county or parish of Santa Margalida, located in the North-East of the island. There are, however, some partial natured studies which focus on the topics that are object of study in this work, and which somehow constitute the germ and the base on which the investigation has been conducted, and that constitute this PhD thesis.
Conclusions The work has been structured in six big chapters. The first one reports on the bibliography that has been considered to be more relevant in relation to the topics studied. The aims and methods of analysis are thoroughly enunciated. The second chapter depicts the sources and the geographical area under consideration. The third one carries out an analysis of the socioeconomic evolution of the community which is always centred on the social group previously referred. The fourth chapter surveys -with an approach closely to the modal biography- five familiar groups that have their origins in the out-standing members of the rural well-off population of the county. The fifth one examines statistically -of course relating them to the previous paragraphs- the paths of the whole range of surnames of the population, which go from the multiplication of the workforce of some to the disappearance of the many. The sixth chapter is dedicated to the discussion and the conclusions. Attached to the thesis, a volume of tables and pictures and another one consisting of summaries of a significant part of the studied documentation.
- español
