Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Joaquim Mir. El color i la pintura de paisatge. Itinarari pictóric

  • Autores: Joan campamà tubau
  • Directores de la Tesis: Concepció Peig Ginabreda (dir. tes.), Josep Corcó (tut. tes.)
  • Lectura: En la Universitat Internacional de Catalunya ( España ) en 2017
  • Idioma: español
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Teresa Camps Miró (presid.), Francesc Fontbona de Vallescar (secret.), Jordi À. Carbonell Pallarés (voc.)
  • Materias:
  • Enlaces
    • Tesis en acceso abierto en: TDX
  • Resumen
    • Aquesta tesi, des del títol fins a la darrera de les anotacions, ha estat concebuda com al diàleg d’un pintor amb un altre pintor, o millor, d’un pintor amb el color.

      L’objectiu de la nostra investigació en la tesi doctoral ha estat l’estudi del color en l’obra del pintor Joaquim Mir, tenint en compte que el color fou l’eix de la seva obra i la pintura de paisatge, un punt d’inflexió. El color ha estat l’element central, parlant de forma acadèmica, entorn al qual ha girat l’estudi de l’obra de Joaquim Mir i del seu procés creador.

      El marc genèric de contextualitzar i respondre a preguntes com: Què és el color per a Joaquim Mir? Quina missió hi té en la seva pintura? Què vol expressar amb el color i com ho fa? L’objectiu ha estat arribar a definir què és el color en la pintura de Joaquim Mir i quina missió hi té. Quines innovacions i nous significats li va atorgar en relació amb l’ús que fins ara s’havia fet del color.

      El color en els quadres de Mir és sempre un misteri desxifrable si es coneix l’entorn en el qual pinta, si hom es pregunta com Mir veu la realitat i la llum que l’envolta.

      Conèixer a fons la plàstica del color en Mir i la seva interacció en l’espai del quadre motiva sempre a admirar la pintura miriana de forma més profunda i descobrir la seva riquesa en la contemplació de la realitat, que porta sempre a un enriquiment del coneixement.

      El llenguatge del color emprat per Joaquim Mir en la pintura de paisatge és quelcom original i nou. Però per entendre la seva pintura s’ha de tenir en compte la manera d’entendre la vida i de viure-la, aspectes que s’emprenen en aquesta tesi. L’estudi del color vist des de la perspectiva de la personalitat del pintor.

      La recerca realitzada s’ha orientat en dues línies de treball: — Anàlisi de l’evolució pictòrica de Joaquim Mir i el seu lligam amb els llocs on pintà.

      — Estudi i recerca sobre el color, el seu ús, propostes i significat en el procés creatiu de Joaquim Mir.

      La tesi s’ha estructurat de manera que, essent el color l’objectiu principal, s’ha respectat el marc on Mir el treballà i l’infantà: el paisatge. Per aquesta raó s’ha fet també una recerca dels llocs on Mir va pintar i de les raons que el portaren fins aquests llocs, com els va viure, contemplar, experimentar, etc., donant llum a la conclusió que color i el territori/paisatge és una unitat que no es pot separar en la pintura de Mir, l’un infanta l’altre i viceversa.

      Respectant les exigències acadèmiques, s’ha organitzat la tesi en 4 blocs o parts. Primer es presenta un status quaestionis o aproximació al gènere de paisatge a Catalunya per entendre el lloc que Mir hi ocupà: la tradició que recull, com viu i veu el seu territori, les innovacions que aportà en aquest àmbit.

      En segon lloc, un estudi analític de les fonts conservades sobre Joaquim Mir, preferentment de les conservades a la Biblioteca Nacional de Catalunya (llegat de Joaquim Mir). El fi és analitzar com es forja la personalitat i l’obra de Mir a partir de documentació escrita (correspondència, entrevistes, articles i notes de premsa), documentació gràfica (fotografies fetes i seqüències filmades pel mateix Mir, apunts i esbossos) i altres tipus de fonts.

      En tercer lloc es fa una anàlisi de la interacció entre color, natura, tècnica i paisatge en l’obra de Joaquim Mir. En la descoberta del territori lluminós es presenta una cartografia de la pintura de Joaquim Mir i la visió del jardí-hort com a espai de color, i es plantegen qüestions tècniques i plàstiques sobre la construcció del paisatge i del color en la seva obra.

      Finalment, un estudi de la paleta i el color en Joaquim Mir. Presenta el procés i l’evolució seguits en la creació i aplicació del color, així com una anàlisi cromàtica aprofundint en les harmonies, combinacions i disposició del color en la representació del paisatge, a partir del fet vivencial i existencial.

      El conjunt de la tesi planteja la recerca en el marc específic de la creació artística, circumstància que exigeix un mètode d’anàlisi propi, diferent del mètode pròpiament analític-històric. Es tracta d’una investigació feta en la línia de “pintors que parlen de pintors”, cosa que situa el mètode de treball a dos nivells d’anàlisi: El resultats obtinguts en la recerca realitzada al llarg de la tesi se situen en diferents nivells: I. Destacar i determinar la renovació que Mir aporta al gènere de paisatge a Catalunya i la reivindicació de l’ofici de pintor com a fet vivencial i existencial.

      II. Descobrir l’ús i l’aplicació que fa de la fotografia i les filmacions, introduint aquest recurs com a mètode i eina a fi d’establir una relació directa amb la temàtica a representar i/o pintar.

      La visió del món vist a través dels seus ulls de pintor, a través de l’objectiu de la càmera, li servirà per captar imatges i enquadraments que aplicarà als paisatges i composicions.

      III. Afirmar de manera analítica i metodològica que la pintura i el color de Mir responen a una visió colorista del paisatge més que una reflexió impressionista del color.

      IV. Insistir en l’elaboració del color a partir del treball i esforç mantingut en la mirada del paisatge mitjançat el color de contrast, complementari i harmònic, en la recerca de l’equilibri dins l’enquadrament trobat o cercat.

      V. Reivindicar la pintura de paisatge com a eix vertebrador de l’aprenentatge en els gèneres de pintura dins la pintura moderna.

      VI. Establir les bases d’una nova visió del paisatge dins del marc del territori, fent palesa la descoberta de la singularitat de cada contrada com a element creador d’identitat.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno