Resumen de L'obra de l'escultor soriano-Montagut. Recopilacio, investigacio i analisi del fet escultoric en el context geografic i social
L'escultor Inocencio Miguel Soriano Montagut va nàixer a Amposta (Tarragona) el 21-4-1893, va morir el 22-11-1979 a Lleida. Es signava Montagut.
A Madrid va formar part del grup de joves escultors, que reaccionant contra l'ascultura anomenada de la Restauració, que realitzaven Querol, Benlliure, Merinas i altres, volien renovar-la i alliberar-la d'artificis descriptius, espectaculars i de la carrega melodramatica que hi afegien aquest mestres consagrats oficialmente.
Montagut, Julio Antonio, Santiago Costa, Victorio Macho i Emiliano Barral estaven empeyats en la recuperació de l'estricte sentit de les formes i els volums, convençuts que calia una revonació de l'escultura i de l'art com estava succeint a França i altres llocs d'Europa.
L'any 32 Montagut guanyà la 1ª Medalla en la Nacional de Belles Arts de Madrid i fou seleccionat per figurar a la Bienal de Venècia. Amb les obres d'aquesta època va demostrar la capacitat creadora, la maduresa tècnica i es manifestà un artista de raça i un escultor amb potència creadora.
El 1933, va obtindre la beca Conde de Cartagena, que li permeté visitar Egipte i Europa.
Del 35 al 45, va residir a Salamanca i creà imatgeria religiosa i obra diversa. Exercí com a professor de modelatge i escultura a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficits Artítics.
El curs 1945-46 passà a Barcelona. El 51 va obtenir la Càtedra a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, avui Facultat.
El 1970 va ser nometat Acadèmic de la "Real Academia de Bellas Arte de San Fernando" de Madrid, representant ña província de Tarragona.
Amb la colecció d'ecultures "Arrossaires de l'Ebre", Montagut exaltà i honorà el treball de la gent de la seva terra, especialment la dona ampostina de la qual va fer prototip de dona catalana i mediterrània.
