Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Ciutat i riu. Mig segle de transformacions urbanístiques als espais fluvials de quatre poblacions catalanes (Manlleu i el Ter, Terrassa i les seves rieres, Lleida i el Segre, Sant Adrià de Besòs) i una de francesa (Lió, el Roine i el Saona)

  • Autores: Albert Santasusagna i Riu
  • Directores de la Tesis: Joan Tort i Donada (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
  • Idioma: español
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Tort Donaza (presid.), Joan Domènec Ros (secret.), Paul Boino (voc.)
  • Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Geografía, Planificación Territorial y Gestión Ambiental por la Universidad de Barcelona
  • Materias:
  • Texto completo no disponible (Saber más ...)
  • Resumen
    • español

      La presente tesis doctoral –que lleva por título “Ciudad y río. Medio siglo de transformaciones urbanísticas en los espacios fluviales de cuatro poblaciones catalanas (Manlleu y el Ter, Terrassa y sus torrentes, Lleida y el Segre y Sant Adrià de Besòs) y una de francesa (Lyon, el Ródano y el Saona)”– plantea, como principal objetivo, abordar la comprensión geográfica de la relación entre ciudad y río a partir del estudio de la evolución y la transformación histórica y espacial de los espacios urbanofluviales vinculados a cuatro casos de estudio catalanes (Manlleu, Terrassa, Lleida y Sant Adrià de Besòs) y uno de extranjero (la ciudad francesa de Lyon). La investigación parte de la hipótesis que los espacios urbanofluviales correspondientes a cada caso de estudio han sufrido, a lo largo del último medio siglo, una profunda transformación a nivel urbanístico que ha dado lugar a su reconfiguración espacial, cambio que puede ser explicado a partir de los proyectos históricos generados por la planificación urbana; del tratamiento y la ejecución de estos proyectos por parte de las administraciones competentes y, también, a partir de la influencia de los inputs históricos vinculados al medio fluvial y urbano, como los episodios de inundación.

      Se propone una aproximación metodológica basada en las dos fases propias de un ejercicio de investigación geográfica. Por una parte, un primer análisis de carácter histórico-urbanístico, con el objetivo de documentar, revisar e interpretar las determinaciones y previsiones de la planificación urbanística generada a nivel local en cada uno de los casos de estudio, con un horizonte temporal delimitado entre los años cincuenta hasta la actualidad y, de forma complementaria, con la realización de una serie de entrevistas en profundidad a técnicos expertos vinculados con el objeto de la investigación. Por otra, un análisis cartográfico centrado en el estudio de cambio de ocupación del suelo de los espacios urbanofluviales de los casos estudiados con el objetivo de comparar, mediante el uso de ortofotografía digital aérea, dos escenarios temporalmente diferentes (1956 y 2012, para los casos de estudio catalanes, y 1960-2011, para el caso de estudio francés).

      A nivel estructural, la investigación se compone de diez capítulos, agrupados en cinco partes que constituyen el cuerpo del trabajo. La primera parte tiene la función de presentar formalmente los aspectos teóricos y metodológicos de la investigación. La segunda parte incluye cuatro capítulos, uno para cada caso de estudio (Manlleu, Terrassa, Lleida y Sant Adrià de Besòs), integrados por varios apartados centrados en su contextualización geográfica, en el análisis de la planificación urbana y el estudio del cambio de ocupación del suelo. La tercera parte de la investigación es íntegramente dedicada al análisis de la ciudad francesa de Lyon. Finalmente, la cuarta parte hace referencia a las conclusiones y a la bibliografía, y la quinta incluye los anejos.

    • català

      Resumen (versión en catalán) La present tesi doctoral –titulada “Ciutat i riu. Mig segle de transformacions urbanístiques als espais fluvials de quatre poblacions catalanes (Manlleu i el Ter, Terrassa i les seves rieres, Lleida i el Segre, Sant Adrià de Besòs) i una de francesa (Lió, el Roine i el Saona)”– planteja, com a principal objectiu, abordar la comprensió geogràfica de la relació entre ciutat i riu a partir de l’estudi de l’evolució i la transformació històrica i espacial dels espais urbanofluvials vinculats a quatre casos d’estudi catalans (Manlleu, Terrassa, Lleida i Sant Adrià de Besòs) i un d’estranger (la ciutat francesa de Lió). La recerca parteix de la hipòtesi que els espais urbanofluvials corresponents a cada cas d’estudi han sofert, al llarg de l’últim mig segle, una transformació profunda a nivell urbanístic que ha donat peu a la seva reconfiguració espacial, canvi que pot ésser explicat a partir dels projectes històrics generats per la planificació urbanística; del tractament i l’execució d’aquests projectes per part de les administracions competents i, també, a partir de la influència dels inputs històrics vinculats al medi fluvial i urbà, com ara els episodis d’inundació.

      Es proposa una aproximació metodològica basada en les dues fases pròpies d’un exercici d’investigació geogràfica. D’una banda, una primera anàlisi de caràcter historicourbanístic, amb l’objectiu de documentar, revisar i interpretar les determinacions i previsions de la planificació urbanística generada a nivell local en cadascun dels casos d’estudi, amb un horitzó temporal delimitat entre els anys cinquanta fins a l’actualitat i, de forma complementària, amb la realització d’una sèrie d’entrevistes en profunditat a tècnics experts vinculats amb l’objecte de la investigació. De l’altra, una anàlisi cartogràfica centrada en l’estudi de canvi d’ocupació del sòl dels espais urbanofluvials dels casos estudiats amb l’objectiu de comparar, mitjançant l’ús d’ortofotografia digital aèria, dos escenaris temporalment diferents (1956 i 2012, per als casos d’estudi catalans, i 1960-2011, per al cas d’estudi francès).

      A nivell de l’estructura, la recerca es compon de deu capítols, agrupats en cinc parts que constitueixen el cos del treball. La primera part té la funció de presentar formalment els aspectes teòrics i metodològics de la recerca. La segona part engloba quatre capítols, un per a cada cas d’estudi (Manlleu, Terrassa, Lleida i Sant Adrià de Besòs), integrats per diversos apartats centrats en la seva contextualització geogràfica, en l’anàlisi de la planificació urbanística i l’estudi del canvi d’ocupació del sòl. La tercera part de la investigació és íntegrament dedicada a l’anàlisi de la ciutat francesa de Lió. Finalment, la quarta part de la recerca fa referència a les conclusions i a la bibliografia, i la cinquena incorpora els annexos.

    • English

      Abstract (English version) This doctoral thesis –entitled “City and River. Half a Century of Urban Transformation in the River Spaces of Four Catalan Urban Settlements (Manlleu and the River Ter, Terrassa and its Torrential River Gullies, Lleida and the River Segre and Sant Adrià de Besòs) and One French city (Lyon)”– set itself the goal of providing a better geographical understanding of the relationship between a city and its river, based on the study of the historical and spatial evolution and transformation of urban-river spaces in four Catalan (Manlleu, Terrassa, Lleida and Sant Adrià de Besòs) and one French case study (the city of Lyon). The study is based on the hypothesis that the urban-river spaces corresponding to each case study have, over the last half century, undergone a major urban transformation that has led to their spatial reconfiguration, a change that can be explained on the basis of the historical projects drawn up as part of their urban planning process; the interpretation and implementation of these projects by the competent administrations; and, the influence of historical events linked to the river and urban environments, such as episodes of flooding.

      The thesis adopts a methodological approach based on the two phases that typify any exercise of geographical research. First, it undertakes a preliminary historical analysis of the urban planning, aimed at documenting, reviewing and interpreting the decisions and provisions of the urban planning policies drawn up at the local level in each of the case studies, within a clearly defined time frame (from the 1950s to the present day) and, in addition, it reports a series of in-depth interviews with technical experts working in this specific field. Second, it undertakes a cartographic analysis centred on the study of the changes in land use of the urban-river spaces in each of the cases studied, with the goal of comparing –using aerial digital orthoimages– two different points in time (1956 and 2012, in the case of the Catalan cities; and 1960 and 2011, in the case of Lyon).

      In terms of the overall structure, the thesis is made up of ten chapters, grouped into five parts that make up the main body of the study. The first part serves to present, formally and structurally, the theoretical and methodological framework adopted in the study. The second part comprises four chapters –one dedicated to each Catalan case study (Manlleu, Terrassa, Lleida and Sant Adrià de Besòs)– composed of different sections providing a geographical contextualization of the settlement, an analysis of its urban planning history and a study of the changes in its land use. The third part of the thesis is given over entirely to the analysis of the French city of Lyon. Finally, the fourth part presents the conclusions that can be drawn from the studies and the bibliography, and the fifth includes the appendixes.

      Résumé (version française) La présente thèse doctorale –intitulée “Ville et fleuve. Un demi-siècle de transformations urbanistiques des espaces fluviaux de quatre villes catalanes (Manlleu et le fleuve Ter, Terrassa et ses cours d’eau, Lleida et la rivière Sègre et Sant Adrià de Besòs) et d’une française (Lyon, le Rhône et la Saône)”– a pour principal objectif d’aborder la compréhension géographique de la relation entre ville et fleuve à partir de l’étude de l’évolution et la transformation historique et spatiale des espaces fluvio-urbains liés à quatre cas d’étude catalans (Manlleu, Terrassa, Lleida et Sant Adrià de Besòs) et un cas étranger (la ville française de Lyon). La recherche part de l’hypothèse que les espaces fluvio-urbains correspondant à chaque cas ont souffert, au cours du dernier demi-siècle, une transformation profonde au niveau urbanistique qui a provoqué sa reconfiguration spatiale, changement qui peut s’expliquer par les projets d’urbanisme historiques générés para l’aménagement du territoire, le traitement et de l’exécution desdits projets par les administrations compétentes, et aussi par l’influence des incidents historiques liés au milieu fluvial et urbain, comme les épisodes d’inondation.

      Il est proposé une approche méthodologique basée sur les deux phases propres d’un exercice d’investigation géographique. D’un côté, une première analyse de caractère historico urbanistique, ayant pour objectif documenter, réviser et interpréter les déterminations et prévisions de l’aménagement du territoire généré au niveau local dans chacun des cas d’étude, sur un intervalle temporel allant des années cinquante jusqu’aujourd’hui, et de façon complémentaire, avec la réalisation d’une série d’entretiens approfondis avec des techniciens experts en lien avec l’objet de la recherche. De l’autre, une analyse cartographique centrée sur l’étude du changement d’occupation des sols des espaces fluvio-urbains des cas étudiés, ayant pour objet de comparer, au moyen de l’ortophotographie digitale aérienne, deux scénarii temporellement différents (1956 et 2012, pour les cas catalans, et 1960 et 2011, pour le cas français).

      En ce qui concerne sa structure, la recherche se compose de dix chapitres, regroupés en cinq parties qui constituent le corps du travail. La première partie a pour fonction de présenter, formellement et structurellement, les aspects théoriques et méthodologiques de la recherche. La seconde partie englobe quatre chapitres, un pour chaque cas d’étude de la recherche (Manlleu, Terrassa, Lleida et Sant Adrià de Besòs), composés de diverses sections centrées sur sa contextualisation géographique, sur l’analyse de la planification urbaine et sur l’étude des changements d’occupation du sol. La troisième partie de l’étude est intégralement dédiée á l’analyse de la ville française de Lyon. Finalement, la quatrième partie de la recherche se réfère aux conclusions et à la bibliographie, et la cinquième regroupe les annexes.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno