La pintura mural romànica del Principat d’Andorra sempre s’ha considerat mancada de qualitat, marginal i residual dins el panorama artístic català. L’anàlisi individualitzada de cada conjunt ha revelat una situació diferent. Les coincidències formals i de models iconogràfics detectades entre ells, permeten una lectura que va més enllà de l’àmbit merament local, i demostren que comparteixen un substrat comú que és perfectament identificable a tota l’àrea pirinenca i, en algunes ocasions, fins i tot de zones més allunyades. Situació semblant demostren els seus programes, que amaguen una complexitat teològica i recullen uns temes que són els que dominen el panorama artístic europeu al llarg del segle XII, i que segueixen, fidelment, els principis dogmàtics dictats des de Roma.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados