L'edificació en el dret Andorrà
- Autores: Pere Figuereda
- Directores de la Tesis: Joan Manuel Trayter Jiménez (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2017
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Enrique Argullol Murgadas (presid.), Ramón Viñas Farré (secret.), Estanislau Roca Blanch (voc.)
- Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Turismo, Derecho y Empresa
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
La Tesi L’edificació en el dret andorrà, se centra en l’estudi sobre el dret edificatori al Principat d’Andorra. Al llarg de set capítols s’analitzen aspectes introductoris sobre l‘urbanisme i l’edificació, des de la vessant històrica i institucional; L’anàlisi i control de l’edificació i ús del sòl a través de la llicència; Les obres sense llicència o contravenint la llicència; Els principis generals del dret aplicables en les infraccions i sancions administratives; Les infraccions urbanístiques; Les sancions administratives en matèria urbanística i finalment la inspecció i l’auxili judicial. Tot plegat amb pinzellades de dret comparat, però, sense que es pugui parlar d’una tesi de dret comparat.
El ius aedificandi al Principat d’Andorra, no s’entendria sense un anàlisi de la situació històrica de l’urbanisme i ordenació del territori a Andorra. Tot plegat i fruit de les reflexions jurídiques que es plasmen al llarg de la present tesi doctoral, amb anàlisi d’actuacions portades a terme en altres microestats europeus com el Principat de Mònaco o la República de San Marino, porten a l’autor a una sèrie de conclusions en les que també s’aporten solucions a problemes formals i estructurals que es fan palesos en l’actual ordenació jurídica andorrana.
Les aportacions jurídiques d’aquesta tesi, no volen ser en cap cas un trencament amb la regulació administrativo-urbanística actual, atès que el Principat d’Andorra no s’ha format a base de trencaments, sinó que històricament ha (R)EVOLUCIONAT (si es permet l’antagonisme dels dos termes) de forma lenta, però constant, durant set centúries fins arribar a l’actualitat.
