Per una hermeneutica de l'obra de Salvador Espriu. (1929-1948)

• Autores: Rosa María Delor i Muns
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 1990
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Gabriel Oliver (presid.), Jaume Aulet Amela (secret.), Jordi Castellanos Vila (voc.), Carles Miralles Solá (voc.), Rosa Cabré (voc.)
• Materias:
  • Filosofía
    • Antropología filosófica
      • Hermenéutica
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Dividida en tres parts, Un viatge a Citerea (1930-1934), El jardí, el n laberint i la guerra (1934-1 939) i Clarors de ciutat perduda (1940-48), intenta de reconstruir la biografia de l'Espriu dels anys toscos a través de la lectura hermenèutica dels propis textos d'Espriu, entesos comia instància dialèctica entre el jo narrador i la seva circumstància: el país, la cultura, la política, la dimensió ètica i metafísica de l'home. La influència de la generació del 98 (Unamuno i Valle Inclán) així com la del 1914 (Miró, Ortega) ajuden a confegir l'etopeia d'un Espriu promordialment narrador, mës tard abocat al teatre i a la poesia, en uns anys conflictius que marcaran per sempre més la seva literatura. Les recerques han sintetitzat diversos punts: 1. La relació del jo amb la seva circumstància (Ortega).

    2. La relació existencial del jo amb un Déu no raonable pel discurs humà.

    3. L'estructuració de la raó dialèctica platònica del text.

    4. La influència dels modernistes a l'obra d'Espriu, sobreposant-se al dis¬curs d'origen platònic.

    5. La prosificació de la poesia (Guerau de Lios) per poetitzar la prosa.

    6. La qualitat "parlamentària" que assoleixen els textos mës crítics.

    7. La literatura com a contribució a l'educació estètica del ciutadà.

    8. El compromís d'amor intel¿lectual amb el seu poble.

    9. L'amor com a teoria del coneixement.

    10. La memòria com a salvació.

    11. El discurs equànime en política.