Resumen de La ciutat i el rei. Govern, societat i elits valencianes (1416-1479)
La tesi té com a objecte d’estudi definir les causes, els ritmes i la cronologia pròpies així com la singularitat i els trets característics dels mecanismes del model intervencionista Trastàmara a la ciutat de València, creat en temps d’Alfons el Magnànim i consolidat plenament durant el regnat de Joan II. Per tant, la investigació s’encarrega de l’analitzi d’una de les màximes expressions del que s’ha vingut anomenant tradicionalment l’autoritarisme Trastàmara a la Corona d’Aragó. En aquest sentit, la recerca s’insereix en el centre del debat historiogràfic fixat des dècades en determinar si fou la personalitat marcada dels monarques d’origen castellà o bé l’interès dels seus agents i de la classe dirigent, qui van conduir cap una major participació règia en els municipis de la corona. La conservació d’una abundant documentació pública, tant municipal com reial, per al període analitzat permeten un observatori adequat alhora de traçar les dinàmiques sociopolítiques de la relació entre l’elit governant de la ciutat i el rei durant el període 1416-1479. Pel que fa a l’estructura, l’estudi està dividit en dos grans blocs. El primer, sota el títol “govern local i govern reial” està dedicat a l’analitzi de l’abast i els mecanismes d’ingerència règia en el govern municipal de València. En el segon bloc, titulat “Els diners i la política”, s’aborda la política sistemàtica de finançament de la ciutat de València a Alfons el Magnànim i Joan II com una de les conseqüències més visibles de les negociacions polítiques entre l’elit patrícia, o una part de dita elit, i la monarquia.
