De la religió a les religions. Polítiques públiques i minories religioses
- Autores: Mar Griera Llonch
- Directores de la Tesis: Joan Estruch Gibert (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2009
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Salvador Cardús i Ros (presid.), Jean-Pierre Bastian (secret.), Francesc Núñez Mosteo (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
-
Dialnet Métricas: 6 Citas
- Resumen
El PUNT DE PARTIDA de la tesi doctoral és la constatació que en pocs anys la diversitat religiosa ha passat d'esdevenir quelcom marginal i secundari en l'agenda política per passar a prendre-hi un lloc destacat. Aquesta creixent rellevància ha donat embranzida a la creació d'òrgans específics de gestió de la diversitat religiosa, ha potenciat el sorgiment de nous actors -especialment els grups interreligiosos- que ocupen un lloc important en la definició i implementació de les polítiques públiques d'atenció a la diversitat religiosa i ha facilitat l'emergència i la difusió de nous discursos sobre la qüestió.
Partint d'aquest context, els OBJECTIUS de la tesi doctoral són els següents: per una banda, analitzar com i de quina manera s'ha transformat el mapa religiós català a partir del creixement i visibilització de les minories religioses. I, per altra banda, comprendre els canvis que s'han produit en la gestió pública de les minories religioses.
L'APROXIMACIÓ TEÒRICA s'ha realitzat a partir de la interrelació de dos grans eixos: en primer lloc, l'anàlisi de les teories que des de la sociologia de la religió analitzen el rol de les minories en les societats europees, essent les teories de la secularització i les crítiques actuals a aital teoria els punts nodals de la revisió teòrica. En segon lloc, la presa en consideració de les teories que des de la ciència política analitzen les polítiques públiques i la construcció de l'agenda política, fent especial referència a la teoria de l'agenda de Kingdon (1984) i al concepte de paradigma polític de Peter Hall (1993).
L'APROXIMACIÓ METODOLÒGICA ha seguit aquests dos mateixos eixos i, per una banda, s'ha centrat en l'anàlisi del camp religiós català a partir de la realització d'entrevistes, l'anàlisi de bibliografia secundària i l'ús de les bases de dades sobre minories religioses construïdes en el marc de l'Institut d'Investigació en Sociologia de la Religió (ISOR) de la UAB. Per altra banda, s'ha centrat en l'anàlisi del camp polític a partir de les entrevistes a tècnics, responsables i càrrecs públics, l'anàlisi dels debats parlamentaris sobre la qüestió, la revisió d'arxius històrics i l'anàlisi de les iniciatives polítiques portades a terme.
La tesi doctoral s'ESTRUCTURA en tres grans blocs: en el primer bloc es presenta el context de la tesi, les preguntes principals i es desenvolupa el marc teòric. En el segon bloc es fa un repàs històric sobre el rol de les minories religioses a Catalunya i s'analitzen les iniciatives polítiques dutes a terme en aquesta matèria (o l'absència d'aquestes) des de finals del s. XIX a la fi de la Dictadura. I el tercer bloc, la llargada del qual és lleugerament superior a la resta, se centra en l'anàlisi de les transformacions des de la transició fins els nostres dies posant especial èmfasi en els canvis ocorreguts en la darrera dècada.
Les APORTACIONS principals de la tesi es produeixen en dos grans nivells: per una banda, la tesi doctoral construeix un enfoc innovador en la intersecció entre la sociologia política i la sociologia de la religió i estableix un nou model per l'anàlisi de la gestió de la diversitat religiosa. Un model que constitueix una perspectiva original i interdisciplinària per un camp de recerca relativament novell però amb fase d'expansió. Per altra banda, la tesi doctoral explora, analitza i ofereix les eines per la comprensió de les transformacions de la diversitat religiosa en les societats contemporànies posant especial èmfasi en les sinergies i interaccions entre els models de gestió d'aquesta diversitat, les percepcions dels actors públics al voltant d'aquesta diversitat i les transformacions del propi camp religiós. A més, el fet de comptar amb una perspectiva històrica permet situar més adequadament les transformacions actuals.
