Utilitat diagnòstica de la detecció de mutacions del gen K-RAS en el càncer de pàncrees i la seva aplicació a diferents tipus d'espècimen
- Autores: Eulàlia Urgell Rull
- Directores de la Tesis: Josefina Mora Brugés (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2003
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jorge Ordóñez Llanos (presid.), Anton Ferré (presid.), Francisco Blanco Vaca (secret.), Alberto Villanueva Garatachea (voc.), Félix Lluís Casajuana (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
El càncer de pàncrees exocrí (CP) és una de les neoplàsies més malignes en l'home, amb una mortalitat global del 97% als 5 anys. La causa principal d'aquest mal pronòstic és la tardança en el diagnòstic ja que únicament entre un 8-15% dels pacients són candidats a cirurgia radical en el moment de la seva detecció.
La majoria (60-100%) dels carcinomes del pàncrees exocrí contenen mutacions en el codó 12 del gen K-ras . L'alta prevalència de mutacions en el codó 12 del gen K-ras suggereix que aquesta alteració pot tenir un paper important en la carcinogènesi pancreàtica humana i que pot donar-se en els estadis precoços de la transformació neoplàsica.
Els objectius generals d'aquesta tesi tenen com a finalitat aconseguir, mitjançant l'anàlisi de l'oncogen K-ras, una millora en l'eficiència diagnòstica i en la detecció precoç del càncer de pàncrees.
Amb la finalitat d'analitzar prospectivament la utilitat clínica de la detecció de mutacions en el codó 12 del gen K-ras en l'estudi de malalts on el càncer de pàncrees sigui una possibilitat diagnòstica (malalts amb sospita clínica de càncer de pàncrees o amb pancreatitis crònica principalment), s'han avaluat de forma consecutiva en aquest estudi un total de 189 pacients que des de l'abril de 1994 fins al desembre de 1998 van acudir a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, per al diagnòstic, tractament i seguiment de la seva patologia pancreàtica. En tots els casos són individus als que estava indicada la pràctica o bé d'una punció aspiració amb agulla fina (PAAF) si eren portadors d'una massa pancreàtica, o bé d'una colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica (CREP) diagnòstica (si no hi havia evidència de tumoració) o terapéutica.
L'estudi anirà encaminat a detectar la presència de mutacions en el codó 12 del gen K-ras en els diferents tipus d'espècimens analitzats i a avaluar si la combinació de l'anàlisi citològica i molecular incrementa el rendiment diagnòstic en el càncer de pàncrees. Es van analitzar per separat els resultats de K-ras obtinguts en 107 mostres de puncions de masses pancreàtiques i els obtinguts en les cèl.lules exfoliades de 82 mostres de suc pancreàtic. En alguns pacients es va realitzar a més a més l'anàlisi de mutacions K-ras en l'ADN soluble en el plasma (aquell que es troba circulant en forma lliure).
La detecció de mutacions en el codó 12 del gen K-ras es va realitzar mitjançant un mètode basat en el mètode dels polimorfismes dels fragments de restricció (RFLP) en productes amplificats per PCR, utilitzant tres estratègies amb límits de detecció diferents per al mateix enzim de restricció BstNI : Mètode estàndard no enriquit (NE) i dos mètodes d'alta sensibilitat : Mètode RFLP/PCR enriquit amb Digestió enzimàtica Intermitja (DI) i Mètode RFLP/PCR amb Enriquiment Continu de l'al.lel mutat (CED).
De l'anàlisi dels resultats obtinguts s'han pogut establir les següents conclusions: -S'han desenvolupat dos mètodes d'alta sensibilitat per a la detecció de mutacions en el gen K-ras: el mètode DI (enriquit amb digestió intermitja) i el mètode CED (enriquit amb digestió continuada).
-El mètode enriquit amb digestió continuada (CED) constitueix una alternativa robusta al mètode no enriquit, ja que a més a més d'una elevada detectabilitat i un major rendiment d'amplificació és un mètode de gran practicabilitat .
-La sensibilitat i especificitat diagnòstica de la detecció de mutacions K-ras en pacients amb sospita clínica de càncer de pàncrees és superior en aquells pacients que presenten una massa pancreàtica (mostra de punció-aspiració amb agulla fina) respecte als que no la presenten (mostra de suc pancreàtic).
-La detecció precoç de mutacions K-ras en el suc pancreàtic de pacients amb pancreatitis crònica, sembla establir un subgrup de pacients amb risc augmentat de desenvolupar la neoplàsia.
-La combinació de l'anàlisi citològica i molecular incrementa de forma significativa el rendiment diagnòstic en el càncer de pàncrees i permet donar resposta en aquelles mostres on l'anàlisi citològic no es concloent, bé per material insuficient o bé per informar de presència de cèl¿lules sospitoses. -La detecció de mutacions K-ras en l'ADN soluble a plasma de pacients amb sospita de càncer de pàncrees ofereix una sensibilitat diagnòstica inferior a l'observada en mostres de PAAF i sucs pancreàtics. La presència de mutacions K-ras en el plasma no presenta falsos positius i es relaciona significativament amb l'estadi tumoral, augmentant en estadis més elevats. En l'anàlisi de supervivència demostra ser un factor pronòstic negatiu lligat a l'estadi tumoral.
-Existeix una òptima concordança entre els resultats obtinguts en el plasma i el corresponent espècimen pancreàtic. Tots els resultats positius detectats en el plasma es confirmen com a positius en la corresponent mostra de punció o suc pancreàtic.
-La mutació més freqüent trobada en plasma és la mutació Aspàrtic seguida de la mutació Valina. Ambdues mutacions es descriuen com a majoritàries en el càncer de pàncrees de la nostra àrea geogràfica.
-La determinació de la concentració sèrica de l'antígen CA 19.9 contribueix al diagnòstic citològic i molecular del càncer de pancrees. Aquesta contribució es fa més palesa en el grup de pacients amb sospita clínica i majoritàriament sense massa pancreàtica (pacients que aporten una mostra de suc pancreàtic), on la detecció de mutacions K-ras i sobretot la citologia presenten una menor sensibilitat.
