Resumen de Contribució de la citogenètica molecular i les tècniques d'estimulació i separació cel·lular a l'estudi de les neoplàsies hematològiques limfoides d'origen B
L¿estudi citogenètic de les neoplàsies hematològiques és de gran importància en la pràctica clínica des del punt de vista diagnòstic, pronòstic i patogenètic. La identificació d¿alteracions citogenètiques en les proliferacions limfoides és dificultosa degut al baix índex mitòtic dels limfòcits B madurs, a l¿obtenció de metafases normals sovint no corresponents a la clona maligna o amb d¿alteracions submicroscòpiques/críptiques impossibles d¿identificar en metafase mitjançant les tècniques de bandeig G, i a la mala qualitat cromosòmica de les proliferacions agudes. Mitjançant les tècniques d¿estimulació i separació cel¿lular i la hibridació in situ fluorescent (FISH) s¿han estudiat diferents neoplàsies que es desenvolupen al llarg de la limfopoesi B com la leucèmia limfoblàstica aguda B (LLA-B), la leucèmia limfàtica crònica (LLC), i neoplàsies de cèl¿lules plasmàtiques (CP) com la gammapatia monoclonal de significat incert (GMSI) i el mieloma múltiple (MM).
En la LLA-B s¿han identificat dues translocacions amb implicació del gen IGH no descrites fins al moment. Són la t(2;14)(q14.3;q32) i la t(14;17)(q32;q21) i contribueixen a la formació d¿un nou subgrup de pacients en la classificació de la WHO.
En la LLC s¿ha comparat la FISH interfàsica (I-FISH) en cultius de sang perifèrica estimulats amb phorbol-12-myristate-13-acetate (TPA) i en cèl¿lules mononucleades deseparades per gradient de densitat (CMGD) per a la detecció d¿alteracions cromosòmiques. La I-FISH-TPA ha incrementat el percentatge de nuclis patològics i ha identificat més alteracions que la I-FISH-CMGD i s¿ha observat que la I-FISH-TPA és especialment útil en els pacients amb un recompte de limfòcits baix. A més, s¿ha avaluat la supervivència lliure de tractament (SLT) i la supervivència global, i s¿ha observat que la I-FISH-TPA prediu millor la SLT que la I-FISH-CMGD, incrementant el valor pronòstic de la I-FISH. També els cultius estimulats amb TPA han permès analitzar la metafase i caracteritzar les delecions 13q14 identificada mitjançant I-FISH-TPA. S¿ha observat que les delecions 13q14 monoal¿lèlica i submicroscòpica són les més freqüents. Les delecions grans s¿observen únicament dins les monoal¿lèliques i les submicroscòpiques associades a translocació són més freqüents dins les bial¿lèliques i semblen degudes a evolució clonal. S¿han identificat quatre translocacions 13q14 no descrites fins al moment amb deleció associada. Aquestes són la der(1)t(1;13)(q21;q14)inv(1)(q42q21), la t(1;5;13)(p36;q31;q14), la t(9;13)(q31;q14-21) i la t(10;13)(p14-15;q12).
En les neoplàsies de CP s¿ha realitzat la I-FISH en CP (I-FISH-CP) separades amb partícules immunomagnètiques MACS i, en els casos amb delecions 13q, s¿ha comparat la detecció de les alteracions respecte la I-FISH en cultius de MO (I-FISH-MO). El percentatge de nuclis patològics observat mitjançant I-FISH-CP és superior que en I-FISH-MO, la qual només detecta el 26% dels casos patològics. Es conclou que la I-FISH-CP és la tècnica d¿elecció per a la detecció de les alteracions especialment en casos amb baixa infiltració de CP en MO.
