Resumen de Estudi de l'activitat biològica i antitumoral d'un nou agonista sintètic dels limfòcits inkt
Les cèl·lules iNKT són una subpoblació de limfòcits T que mostren característiques pròpies tant de les cèl·lules del sistema immune innat com de l’adaptatiu, i per aquest motiu es considera que constitueixen un pont entre els dos sistemes. S’identifiquen per expressar un TCR semi-invariant (iTCR) que reconeix el glicolípid α-galactosilceramide (αGalCer) i altres antígens de naturalesa lipídica presentats per CD1d. Tot i la gran conservació estructural en el reconeixement del CD1d, la resposta de les iNKT contra un antigen determinat pot ser molt variable en funció de les característiques físico-químiques d’aquest, podent generar respostes quantitativa i qualitativament molt diferents amb una gran capacitat per modular l’activació de tot el sistema immune. Aquesta darrera característica ha fet que les cèl·lules iNKT siguin objecte d’estudi important per molts investigadors, que han centrat esforços en trobar reactius que permetin manipular l’activació de les iNKT i poder-los aplicar en el tractament de patologies en les que hi ha una implicació rellevant del sistema immune.
En aquest treball s’ha estudiat l’activitat biològica i antitumoral d’un nou anàleg sintètic de l’αGalCer anomenat AC11, amb una estructura més hidrofòbica i resistent a la degradació enzimàtica. Primerament s’ha descrit la seva capacitat per a ser reconegut i estimular a les cèl·lules iNKT tant de ratolí com d’humà in vitro. Després, utilitzant un model in vivo de ratolí s’ha descrit la capacitat de l’AC11 per induir una resposta de citocines i quimiocines totalment polaritzada cap a Th1, en contrast amb la resposta de tipus Th0 que indueix l’αGalCer. També s’han estudiat els efectes de l’administració in vivo d’aquest compost en l’ activació i expansió de diversos tipus de cèl·lules del sistema immune, en diferents òrgans i a diferents temps, veient que l’AC11 produeix una expansió més gran i prolongada que l’αGalCer de cèl·lules limfoides i mieloides. A més, s’ha comprovat la capacitat de l’AC11 per induir una forta resposta anti-tumoral contra el model de tumor hematològic transplantable de ratolí RMA, demostrant que aquest nou anàleg és més eficaç i potent que l’αGalCer, provocant una resposta quantitativa i qualitativament diferent. També s’ha estudiat la capacitat de l’AC11 per a actuar com a adjuvant en la generació d’una resposta específica antitumoral, tant en la vacunació contra un únic antigen proteic (ovoalbúmina) com en la vacunació conta múltiples antígens (cèl·lules necròtiques), veient que aquest agonista és capaç d’induir una resposta antitumoral específica. Finalment s’ha analitzat la viabilitat d’una nova teràpia que utilitza l’activació del sistema immune produïda per els agonistes iNKT per incrementar els efectes depleccionants d’un anticòs anti-CD20, i encara que per diversos motius no s’ha mostrat efectiu en el tractament d’un limfoma B, si que ha estat capaç d’augmentar l’acció eliminadora de l’anticós sobre les cèl·lules B.
En conclusió, el compost AC11 presenta moltes característiques que el fan de gran interes com a potencial agent en tractaments anti-tumorals.
