Dionisisme i comedia
- Autores: Xavier Riu Camps
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 1990
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Carles Miralles Solá (presid.), José García López (secret.), Carles Garriga i Sans (voc.), Antonio López Eire (voc.), Diego Lanza (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
El treball parteix d'una pregunta: Com es pot llegir la Comèdia (C.) Antiga? Quin sentit tenen els seus argumenta increïbles, els insults, les irreverències: ela elements més característics, que la defineixen com a gènere? Està dividit en tres parts: I: Fa una crítica del mètode més habitual de lectura, que es guia per les informacions antigues (escolis, Vides...) i per la intuïció dels lector. II: Ressegueix alguns conceptes expressats pel mite i el ritual dionisíaca, que es basen sobretot en la dicotomia exten-intern i representen una cancel¿lació de la ciutat i de la vida humana.
III: Intenta llegir la C. aristofànica en aquest context: s'hi examina la figura còmica de Dionís; el paper de les dones a la C, en comparació amb el que tenen al culte, i el concepte còmic de dona; alguns conceptes bàsics en la cultura grega, principalment la justícia i la hýbris; les relacions entre C. i realitat; el caràcter de l'heroi i de l'acció; la identificació entre autor, heroi còmic i Dionís; el sentit general de la C., que pose en escena el regne de la hýbris. Les conclusions principals són dues: 1. Si ens mantenim a dina de la C., ens hem de creure tot el que s'hi diu; si ho volem referir a la realitat externa, no ens n'hem de creure res.
2. La C. s'integra en els rituals que s'ofereixen a D. com un ritual més entre els altres, respon als mateixos mecanismes i a les mateixes intencions. O, dit altrament, se la pot llegir de la mateixa manera i fa sentit.
