Les parodies dramatiques de Frederick Soler i el teatre representat a Barcelona de 1859 a 1866
- Autores: Carme Morell i Montado
- Directores de la Tesis: Joan Alegret Llorens (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 1993
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Castellanos Vila (presid.), Joan Mas Vives (secret.), Josep Lluís Sirera Turó (voc.), Perfecto Cuadrado Fernández (voc.), Enric Gallén Miret (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
La tesi s'obre amb un estat de la qüestió que sintetitza els estudis fonamentals sobre teatre castellà i català del segle XIX publicats des de finals de segle XIX fins ara i que passa revista als fons documentals que tenim -tant els que ens proporcionen informació sobre teatre c talà del XIX, com els que as centren en Frederic Soler- i a la premsa del període estudiat, especialment les cartelleres i les seccions de "Revista Teatral", sempre a Barcelona. A partir d'aquí nom pot distingir des temes:
L'estudi del teatre representat a Barcelona entre 1B59 i 1866 i el naixement del teatre en llengua catalana i la labor capdavantera del seu exponent mes destacat, Frederic Soler. El primer d'aquests blocs és una visió de conjunt de la vida teatral barcelonesa d'aquests anys des de l'esperit interdisciplinari que avui caracteritza eLS assaigs sobre temes teatrals. Dedica una primera secció al funcionament dels teatres i als llocs concrets de representació, intentant recollir aspectes legals, socials, econòmics i literaris i, naturalment, els més específicament teatrals. La segona secció recull els resultats de la base de dades treta de i estudi i recompte de les cartelleres teatrals i es subdivideix en tres grans períodes: Obres representades entre 1869 i 1864; l'estiu de 1864 i el teatre entre 1864 i 1866. Això permet veure quin teatre es representava abans no comencessin a tenir èxit les peces catalanes i si influí o no la programació castellana -i en la programació castellana. Com que he tingut en compte la divisió per teatres, també ens permet saber quina mena d'obres tenen èxit a determinats teatres i per què el teatre català triomfa a uns i no als altres.
El segon bloc estudia l'obra de Frederic Soler i dels seus companys de generació en aquests primers moments de desvetllament del teatre català. A pesar que tracto només dues temporades, hom pot veure tres grans moments en l'obra d'aquests dramaturgs joves: Els anys de formació als pisos i als tallers, anys que són, també, els de les majors vacil¿lacions lingüístiques, fins que l'èxit inesperat de L'esquella de la torratxa obre vies insospitades fins llavors. A continuació, les vicissituds de la Secció de la Gata -al teatre Odèon- i de la Secció Catalana -al Romea- i el perfil de dues tendències que es complementen: costumisme i paròdia. Finalment, l'assentament de tota aquesta generació de dramaturgs i les influències de la critica. A més de bibliografia, índexs i apèndixs, la tesi inclou un catàlegs amb més de 1300 obres castellanes, catalanes o bilingües.
