El Sílfium de Cirene en l'antiguitat
- Autores: Mercedes Gaya Montserrat
- Directores de la Tesis: M. Dolors Gaspar i Garcia (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2010
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Montserrat i Torrents (presid.), Xavier Sorní i Esteva (secret.), Josep Padró i Parcerisa (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
El treball d'investigació que es presenta en aquesta memòria es fixa dos objectius:
Primer. L'estudi del sílfium de Cirene: Identificació de la planta. Llocs on creixia. Quin ús se'n va fer. Perquè es va extingir.
Segon. Esbrinar si el sílfium es va utilitzar a l'Antic Egipte. Si és així, quin ús se'n va fer.
El material que s'ha utilitzat són: Fonts primàries. Escrits d'autors clàssics grecs i llatins. Textos de l'Antic Egipte i zones properes. Material iconogràfic antic: ceràmica, monedes, gravats.
Fonts secundàries. Obres de consulta específiques.Textos d'egiptòlegs que han estudiat les fonts primàries de l'Antic Egipte que utilitzem.
Fonts terciàries. Obres de contingut general que mencionen el sílfium.
L'anàlisi de les dades obtingudes en la recerca sobre el sílfium de Cirene ha permès extreure les següents conclusions:
El sílfium dels antics és la planta assafètida, Ferula assa foetida L., varietat blanca.
El sílfium era una planta molt preuada en l'antiguitat per les seves aplicacions en medicina humana, medicina veterinària, en alimentació, i en agricultura.
S'utilitzava tota la planta, però el més preuat era el suc de l'arrel.
La planta creixia a diverses zones d'Àsia i a Cirene, al nord de Líbia, on es trobava la de millor qualitat. Era una planta espontània que no es va poder conrear mai.
A Cirene era abundant i es consumia com a aliment. A l'exterior, el suc solidificat s'emprava com a condiment, però era un producte car.
Els libis asbistes eren els que recol.lectaven la planta, que posteriorment s'exportava.
El comerç del sílfium va ser la principal font de riquesa de Cirene. La planta va ser el símbol de la ciutat i va figurar en les seves monedes del segle VI al III a.C.
La planta es va extingir a Cirene, i es va seguir comerciant amb el sílfium asiàtic, de qualitat inferior, però molt abundant.
Va ser l'acció de l'home, i no l'empobriment del terreny ni el canvi climàtic, la causa de la seva extinció a Cirene.
A l'antic Egipte es va utilitzar el suc del sílfium procedent del desert occidental, molt probablement de Cirene.
Es va utilitzar en medicina. Era un dels productes que intervenien en el procés de momificació. Com a producte sòlid es va emprar per fer figures de les divinitats i amulets.
En els textos egipcis és mencionat entre els productes més preuats.
