Resum Els professionals que estan interessats en el camp educatiu, cerquen millorar els processos pedagògics incorporant de manera efectiva noves tecnologies a les aules, responent a les necessitats i interessos dels estudiants recolzant el desenvolupament de competències que requereixen per enfrontar-se al mon d’avui. En aquesta recerca, sorgeixen propostes de nous ambients d’aprenentatge amb dissenys insurreccionals que donin flexibilitat, interacció autonomia i que, definitivament estiguin centrats en l’estudiant.
Els itineraris flexibles d’aprenentatge basats en els mapes conceptuals proposats per Cañas (2010), es converteixen en una opció per a la creació d’ambients a on el docent posa en joc la seva experiència i els estudiants s’aprofiten de l’autonomia i flexibilitat, lo que potencia l’aprenentatge significatiu.
Però per a que s’obtinguin els millors resultats aplicant els itineraris flexibles, es requereixen unes característiques en el seu disseny e implementació. Aquest procés d’investigació cerca caracteritzar els elements que es conjuguen en un ambient d’aprenentatge que utilitza itineraris flexibles basats en mapes conceptuals. Per a això es dissenyen e implementen sis experiències en distints nivells d’educació i contextos, orientat diferents competències, esperant que aportin en la definició de principis i característiques aplicables a l’ambient de l’aprenentatge òptim per a aquest tipus d’estratègies.
L’anàlisi de les experiències de l’aula per a cadascun dels sis caos d’estudi, els resultats, els elements dels ambients d’aprenentatge i les seves característiques, els principis per al disseny i implementació que sorgeixen d’ell i els processos per al disseny dels itineraris, de les experiències i de la formació de docents, son els productes derivats d’aquesta investigació que aquí es comparteixen.
Son molts els reptes i propostes que poden sorgir d’aquest projecte, van des de altres itineraris per a comunitats d’aprenentatge amb característiques especials, com els joves desescolaritzats que realitzen processos de validació, població amb problemes de mobilitat, fins dissenys de plataformes i aplicacions que puguin articular-se amb els mapes conceptuals per a generar un ambient virtual més complet, sistemes de gestió escolar que integrin el seguiment dels estudiants amb l’itinerari mateix o una proposta per a avaluar els itineraris i la seva implementació.
Resumen Los profesionales que están interesados en el campo educativo, buscan mejorar los procesos pedagógicos incorporando de manera efectiva nuevas tecnologías en las aulas, respondiendo a las necesidades e intereses de los estudiantes y apoyando el desarrollo de competencias que requieren para enfrentarse al mundo de hoy. En esa búsqueda, surgen propuestas de nuevos ambientes de aprendizaje con diseños instruccionales que ofrezcan flexibilidad, interacción, autonomía y que, definitivamente estén centrados en el estudiante.
Los itinerarios flexibles de aprendizaje basados en mapas conceptuales propuestos por Cañas (2010), se convierten en una opción para la creación de ambientes en donde el docente pone en juego su experticia y los estudiantes gozan de autonomía y flexibilidad, lo que potencia el aprendizaje significativo. Pero para que se obtengan los mejores resultados aplicando los itinerarios flexibles, se requieren unas características en su diseño e implementación.
Este proceso de investigación busca caracterizar los elementos que se conjugan en un ambiente de aprendizaje que usa itinerarios flexibles basados en mapas conceptuales. Para ello se diseñan e implementan seis experiencias en distintos niveles de educación y contextos, orientando diferentes competencias, esperando que aporten en la definición de principios y características aplicables al ambiente de aprendizaje óptimo para este tipo de estrategias.
El análisis de las experiencias de aula para cada uno de los seis casos de estudio, los resultados, los elementos de los ambientes de aprendizaje y sus características, los principios para el diseño e implementación que surgen de él y los procesos para el diseño de los itinerarios, de las experiencias y de la formación de docentes, son los productos derivados de esta investigación que aquí se comparten.
Son muchos los retos y propuestas que pueden surgir de este proyecto, van desde otros itinerarios para comunidades de aprendizaje con características especiales, como jóvenes desescolarizados que realizan procesos de validación, población con problemas de movilidad, hasta diseños de plataformas y aplicaciones que puedan articularse con los mapas conceptuales para generar un ambiente virtual más completo , sistemas de gestión escolar que integren el seguimiento de los estudiantes con el itinerario mismo o una propuesta para evaluar los itinerarios y su implementación.
Summary Professionals interested in the educational field, seek to improve the pedagogical processes incorporating the new technologies in the classroom in an effective manner, meeting the needs and interests of the students, and providing support for the development of competences required to face today’s world. Through this search, new learning environment proposals arise, using instructional designs that offer flexibility, interaction, autonomy, and that are definitely focused in the student.
Flexible itineraries based on conceptual maps, as suggested by Cañas (2010), become an option for the creation of environments where the teacher challenges his/her expertise and students enjoy autonomy and flexibility, empowering significant learning. But in order to obtain the best results applying flexible itineraries, certain characteristics era required for its design and implementation.
This research process seeks to characterize the elements blended in a learning environment that uses flexible itineraries based on conceptual maps. For this reason, six different experiences, in separate educational and contextual levels, are designed and implemented to guide the different competences, expecting them to add principles and applicable characteristics to an optimal learning environment.
The analysis of the classroom experience for each of these study cases, results, elements of the learning environments and their characteristics, the design and implementation principles arising, and the itineraries design processes, including teachers training and experiences, are the results of this research shared in this document.
Many challenges and proposals can arise from this project. Other itineraries for special learning communities such as youngsters out of school involved in validating processes, reduced mobility populations, apps and platform designs articulating with conceptual maps, generating a thorough virtual environment, school management systems integrating students’ follow-up using the itinerary, or an evaluation proposal for the itineraries and their implementation.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados