Físic e cirurgià juheu: la medicina hebrea a la Barcelona del segle xiv
- Autores: Clara Àlvarez Jàuregui
- Directores de la Tesis: Maria Teresa Calders Artís (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Montserrat Casas Nadal (presid.), Joan Ferrer Costa (secret.), Jordi Casals Parés (voc.), Enric Cortès i Minguella (voc.), Irene Llop i Jordana (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La present investigació se centra en els practicants de medicina jueus de la Barcelona del segle XIV. Aquests, físics i cirurgians en la seva majoria, van haver de fer front a un context social que anà canviant al llarg del segle, cada vegada més medicalitzat i amb una nova legislació. Degut a que estudis anteriors havien idealitzat la figura del metge jueu, s’ha fet una molt necessària revisió de la bibliografia i un nou anàlisi de la documentació ja coneguda (a més d’afegir-ne de desconeguda). De la mateixa manera, s’ha volgut comprovar i ampliar la informació que tenim sobre el Call jueu de Barcelona, per tal de comptar amb un context ben definit on emmarcar els nostres objectes d’estudi.
Una de les principals tasques ha estat la de recopilar un llistat dels principals practicants d’aquest període, constatant que el seu nombre era relativament inferior al que s’havia dit fins ara. Gràcies a la dita recopilació, s’han pogut analitzar les diferències entre les diferents professions mèdiques, els canvis dins d’aquestes al llarg del segle, i les diferències entre classes socials i gènere. També s’ha analitzat tot allò que conformava a un metge jueu, des de la seva formació, fins la influència de la religió, passant pels diferents esdeveniments històrics que l’afectaren, com per exemple la Pesta Negra. D’aquesta manera, s’ha buscat entendre aquests metges com personatges funcionant dins d’una societat complexa i no al marge d’aquesta.
La creació de noves lleis que regulaven l’exercici de la medicina va ser el punt d’inflexió d’aquests practicants. Degut a la nova legislació, i per tal de legitimitzar la seva pràctica, van haver de passar examinacions per aconseguir permís per exercir. Aquestes llicències mèdiques, que podien ser reials, episcopals o municipals, ens donen una informació molt valuosa sobre aquests practicants.
Dins del Call trobem també altres formes assistencials, relacionades indirectament amb la medicina, com són l’Almoina i l’hospital jueus. Tot i les poques evidències documentals, s’ha pogut constatar la seva existència i l’àmplia xarxa de propietats amb la que es finançaven.
Finalment, s’ha volgut aportar les transcripcions de documentació llatina que fins ara romania inèdita, i que ajuden a recuperar part del llegat dels jueus medievals catalans.
