Resumen de Foundations' transparency levels. The case of catalán foundations
Summary The Social Economy sector (SE) is especially relevant because its entities have a social aim and they principally operate in areas not fully covered by either the market or the public sector. The number of SE organisations has increased significantly in the last decades and its importance is still growing at global, European and national scale.
The high expectations of stakeholders towards the activity of these organizations have increased the transparency and accountability requirements of this sector's entities. Consequently, deficiency of transparency is considered a serious problem as it damages social trust in the organizations that belong to this sector.
The objective of this thesis is to study the transparency level of foundations, a specific type of SE organizations, whose volume has significantly risen in the past decades.
As a frame, the variety of coexisting registers in Spain and Europe were studied, as well as the evolution of the Spanish and Catalan regulations for foundations, which in recent years has undergone significant changes, especially due to the leading role that these institutions play in the economy. A database of 2,554 foundations from the Register of Catalonia, the largest in Spain, was used; information from the websites of 1,382 foundations, 54.11% of the total, was collected and analysed applying different statistical methodologies: bivariate, multivariate and logistic regression modelling, in order to find the drivers that influence the level of transparency of foundations. Conclusions indicate that this sector has a challenge to overcome: 45.89% of a total of 2,554 foundations do not have an active website, and in application of law 19/2014, in force from 1st July 2015, they should stop their activity. The main driver influencing the transparency level of foundations is the variable activity, being the healthcare activity the most influential. The variable province of Barcelona is more influential than the rest of Catalan provinces. However, there is not a conclusive effect of the variables decade of registration and regulation period. The methodology used to assess the degree of transparency can be extrapolated to other sectors (public or private). One possible future research field suggested is the study of the temporary evolution of the degree of transparency derived from the impact of legislation (law 19/2014).
Resumen Les organitzacions que formen part de la economia social (ES) s'han incrementat notablement en els últims anys. La importància d'aquestes entitats sense ànim de lucre, que realitzen la seva activitat entre el sector públic i el sector privat, es cada vegada més gran tant a nivell europeu com nacional. La tesis s'ha centrat en un tipus específic d'entitats no lucratives: las fundacions, les quals han augmentat marcadament en volum en la última dècada, i el seu grau de transparència.
En la investigació s'ha realitzat l'estudi dels següents punts: (i) la diversitat del registres que coexisteixen a Espanya i Europa, caracteritzat per la falta d'homogeneïtat a l'hora de registrar- se com a fundació; (ii) l'estudi de l'evolució en matèria legislativa que regula aquest tipus d'entitats, que en els últims anys ha experimentat uns canvis significatius, especialment per la importància que estan adquirint aquestes entitats en les economies dels països, sent necessari la seva regulació.
En la part empírica, s'ha treballat amb una base de dades de 2.556 fundacions del Registre de Catalunya, que es el registre més nombrós de tota Espanya, realitzant: (iii) anàlisis descriptiu per la caracterització del sector fundacional a Catalunya; (iv) anàlisis del grau de transparència de les fundacions, a través de la informació de la seva web; (v) anàlisis estadístic per descobrir les diverses relacions, utilitzant diferents metodologies.
Entre les conclusions destaca la diversitat en el grau de transparència de les fundacions. En un extrem, el 40% de les fundacions no disposen de web pública, i en el compliment de la llei 19/2014, hauran de cèsar la seva activitat. En l'altre extrem, entre els dos terços restants existeix un petit grup de fundacions que han creat un apartat específic en la seva web denominat transparència, en el que apareix totes les dades requerides en l'article 6 de la nova llei de transparència, amb aplicació a partir del 1 Juliol 2015.
La principal limitació de l'estudi va ser la no existència d'un registre homogeni de les fundacions, en l'espera de la creació d'un comú per tota Europa o Espanya. Aquest ha estat un greu obstacle que impossibilitat l'estudi de la transparència de les fundacions a un nivell agregat superior. Encara que s'han identificat les principals errors en matèria de registre.
L'estudi empíric ens ha proporcionat un ampli coneixement del comportament del sector. La Coordinadora Catalana de Fundacions tenen previst la publicació dels resultats de l'anàlisi descriptiu (caracterització del sector), ja que de forma periòdica, cada 7 anys ( any 2001 I 2008), realitzen aquest tipus d'estudi. En l'any 2015 es preveu la publicació de capítol 9 de la tesis, relatiu a l'evolució del sector fundacional a Catalunya, i el capítol 10, el seu contingut inclou l'impacte de la nova llei de transparència mitjançant l'anàlisi de les webs I les mesures correctores a recomanar a les fundacions per la millora de la seva transparència,
