Identificación y caracterización de factores de transcripción implicados en la regulación de procesos moleculares y cerebro reparadores en el ictus
- Autores: Susanna Camós Badia
- Directores de la Tesis: Judith Mallolas Giménez (dir. tes.), Joaquín Serena Leal (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2015
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Olivia Hurtado Moreno (presid.), María Gutiérrez Fernández (secret.), Teresa Gasull Dalmau (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
En els últims anys s'ha observat que la comprensió dels mecanismes que regulen els programes transcripcionals subjacents de diferents processos fisiopatològics, és essencial per desenvolupar noves estratègies terapèutiques més òptimes. Concretament, en el context de l'ictus, l'estudi dels reguladors transcripcionals i dels gens que participen en la modulació del procés isquèmic, així com el potencial endògen cerebral per compensar i reparar el dany i les lesions isquèmiques, poden ser la base per trobar una via addicional que pugui millorar les limitacions que ofereixen les teràpies que s¿utilitzen actualment per al tractament de l'ictus.
En aquesta tesi s'han identificat i caracteritzat dos factors de transcripció involucrats i regulats durant la isquèmia cerebral: Oct-2 i HMGIY.
Aquest és el primer treball en què s'estudia la família Octamer, concretament el factor de transcripció octamer-2, en el context de la isquèmia cerebral. En aquesta tesi es mostra que la isquèmia indueix diferències en l'activitat d'unió i en l'expressió gènica d¿Oct-2 tant en la fase aguda com en la fase crònica de la isquèmia. També es descriu la localització neuronal d¿Oct-2 i la seva interacció amb altres FTs en cervell de rata control i sotmesa a isquèmia. Els resultats evidencien que la resposta modulada per Oct-2 té un paper beneficiós en les funcions fisiològiques neuronals, la qual cosa suggereix que podria estar implicat en la reducció del dany neuronal i en promoure la supervivència neuronal en el context de la isquèmia cerebral.
Tanmateix, s'ha identificat HMGIY com un factor de transcripció involucrat i regulat durant la isquèmia cerebral. S'ha observat que la isquèmia indueix un augment de l¿expressió proteica d¿HMGIY i de les seves interaccions amb altres factors de transcripció que modulen funcions cerebroreparadores. D¿altra banda, s'ha demostrat una associació entre HMGIY i proteïnes angiogèniques i la capacitat d¿aquest factor de transcripció de promoure la viabilitat de les cèl·lules endotelials cerebrals.
Per tant, la identificació i caracterització dels factors de transcripció Oct-2 i HMGIY com a potencials dianes terapèutiques en el context de la isquèmia cerebral, permet ampliar els coneixements sobre els mecanismes moleculars que modulen els processos endògens de cerebroreparació i alhora establir les bases pel disseny de nous fàrmacs i estratègies terapèutiques que promoguin aquests processos.
D'altra banda, a causa de l'absència en la bibliografia d'un protocol estandarditzat d'isquèmia cerebral in vitro per a les RBMVEC, en la present tesi s'han optimitzat les condicions de privació d¿oxigen i glucosa en el context del nostre estudi. D'aquest anàlisis s'ha observat que el protocol òptim de privació d¿oxigen i glucosa consisteix en 90 minuts d'exposició utilitzant medi DMEM sense glucosa i medi de RBMVEC convencional durant la reperfusió. Aquest protocol optimitzat promou un augment de la viabilitat de les cèl·lules endotelials tres dies després de la POG (sense l'augment de la citotoxicitat) i permet mantenir la integritat de l¿ARN fins als cinc dies de reperfusió. Finalment, es va analitzar l'estabilitat gènica de potencials gens endògens pel model de privació d¿oxigen i glucosa definit i es va concloure que el gen Sdha és l'òptim per a la normalització dels resultats d'expressió gènica realitzats en el model optimitzat.
