Resumen de Història de la indústria làctia a les comarques gironines: la central lletera municipal de Girona i la lactaria española de vidreres, entre d’altres
Aquesta tesi doctoral s’endinsa en la història de la indústria lletera a les comarques gironines a través de l’anàlisi dels diferents centres industrials lleters existents a la demarcació gironina, i en especial dels dos establiments considerats més importants: la Central Lletera Municipal de Girona i La Lactaria Española de Vidreres, coneguda actualment com a Vidreres Llet. A la primera part, s’han tingut en compte les característiques del sector fabril i econòmic lleter, el que ens ha permés contextualitzar l’evolució dels diferents centres lleters fabrils de les contrades gironines, representatius de tots els productes làctics possibles. Els exemples dels establiments de Girona i Vidreres, tractats individualment en la segona i la tercera part de la tesi respectivament, representen la base principal de l’investigació i per tant de la tesi. Els dos centres han envasat bàsicament llet líquida. La Central Lletera de Girona va ser considerada pionera a l’estat espanyol en l’envasat industrial de llet. El centre de Vidreres ha estat i continua essent el major recinte industrial envasador de llet de la província de Girona, amb un continu creixement en volum de treball al llarg de molts anys. Cadascun d’ells ha superat amb escreix els seixanta anys d’activitat, essent l’establiment de Vidreres el que avui dia continua envasant llet i derivats. La Central Lletera Municipal de Girona, ja sota la denominació empresarial de Làctics Clarió, després de ser privatitzada poc abans de l’entrada al Mercat Comú de l’estat espanyol, tancà les portes de l’establiment a principis del segle XXI. El treball analitza la creació de cada centre i la seva evolució en el temps, així com la identitat i les intencions de les persones o entitats, públiques o privades, que els van impulsar en cada etapa. També es mostren elements de caràcter més social, en especial aquells vinculats a l’entorn on es situaren físicament: la relació existent amb la pagesia o amb els ramaders productors, amb els comerciants, amb els estaments municipals, els veïns, i també, és clar, de portes en dins, o sigui amb els seus propis operaris i treballadors. D’especial interès resulta la relació documentada entre els dos establiments lleters, que revela pugnes d’interessos i lluites comercials, que fins i tot arribaren als tribunals de justícia.
