Resumen de Tendenze della letteratura algerina in lingua araba 1970-1980: identità nazionale, cittadinanza e condizione della donna
Aquesta tesi s’ha articulat en relació a dues tensions bàsiques: la primera, de caire epistemològic, al voltant de les formes de producció del coneixement en el camp de l’estudi de la literatura àrab/algeriana; i la segona, més política/sociològica, referida a la construcció de la ciutadania de les dones al món algerià. El treball pretén donar resposta a les preguntes que planteja mitjançant dos objectius generals que alhora han generat uns objectius específics. Aquesta resposta no pot ser lineal, sinó que cal que es produeixi en el diàleg entre ells: repensar les formes i les maneres d’estudiar la literatura àrab en general i algeriana en particular; i conèixer el concepte de ciutadania de les dones a través de l’estudi de la literatura algeriana en llengua àrab. Rere els objectius específics que s’han generat cal fer esment al fet de situar la producció algeriana en llengua àrab dins d’un discurs més ampli, per tal de reconèixer, d’una banda, la vàlua d’aquesta producció i reconsiderar, d’una altra banda, el cànon de la producció en llengua àrab a partir d’aquesta producció, que fins ara ha estat considerada com a marginal. Un altre objectiu ha estat el fet de reconsiderar el paper de l’intel·lectual en el període que hem acotat (1970-1980) com a persona que actua a la societat i que tot i vivint i compartint els ideals socialistes exerceix el seu dret a la crítica, que es realitza en la narrativa mitjançant l’estratègia literària. Un dels aspectes que els autors del període en qüestió tracten de manera important és el paper de la dona a la societat algeriana després de la independència.
