El utillaje lítico de talla en la prehistoria reciente valenciana: aspectos tipológicos estilísticos y evolutivos
- Autores: Joaquim Juan Cabanilles
- Directores de la Tesis: Valentín Villaverde Bonilla (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2007
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Francisco Javier Fortea Pérez (presid.), Bernat Martí Oliver (secret.), Joan Bernabeu Aubán (voc.), Mauro S. Hernández Pérez (voc.), Josep Maria Fullola Pericot (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Aquest treball de Tesi Doctoral s'inscriu dins el corrent de revitalització dels estudis d'indústria lítica tallada per a les etapes més recents de la Prehistòria (Neolític, Eneolític i Edat del Bronze). Fins la dècada de 1980, i per a les etapes indicades, la ceràmica, un nou element de la cultura material sorgit amb el Neolític, havia acaparat pràcticament tota l'atenció com a subjecte i objecte d'estudi, atesa l'alta potencialitat analítica que revestia feta servir, sobretot, per a la caracterització d'horitzons o fases culturals arqueològiques i la seua successió en el temps (establiment de les seqüències cronoculturals). Aquest era el paper tradicional que la pedra tallada havia tingut per als períodes anteriors al Neolític (Epipaleolític, Paleolític), i el que ací se li ha mirat de tornar en part aplicat a la Prehistòria recent valenciana, davall la premissa que la pedra tallada pot introduir matisos a la seqüència cronocultural establida mitjançant la ceràmica o, si més no, completar-la en el sentit d'omplir de major contingut qualitatiu cadascuna de les fases internes.
La tipologia estratigràfica és la ferramenta bàsica per a la definició o concreció de seqüències arqueològiques. Aleshores, una atenció especial s'ha posat en l'elaboració d'una tipologia lítica específica per al Neolític i les etapes posteriors, que en mancaven d'una definitiva i d'aplicació generalitzada (àmbit mediterrani peninsular). Entre els diferents models a l'abast, s'ha optat -conforme s'exposa al Capítol I de la tesi- per una tipologia morfodescriptiva convencional, inspirada en les del mateix signe existents per al Paleolític i l'Epipaleolític, però adaptada al Neolític. En aquest procés, s'ha mirat de veure les millores que poden introduir en una tipologia morfodescriptiva les aportacions dels estudis lítics d'estil i els tecnofuncionals, a l'hora sobretot de seleccionar els caràcters de major significació tipològica.
Els
