Resumen de L'obra valencianista de Nicolau Primitiu Gómez Serrano
L'OBRA VALENCIANISTA DE NICOLAU PRIMITIU GÓMEZ SERRANO Nicolau Primitiu Gómez Serrano ha estat una de les personalitats valencianes més rellevants del segle XX. I això per diversos motius. Per la seua participació en la major part de les entitats culturals valencianes des de la dècada del 1920, pels textos sobre valencianisme que publicà, per la seua defensa del valencià, del seu ensenyament i la seua projecció sobre la societat valenciana, per la importància de la seua biblioteca particular, germen de l'actual Biblioteca Valenciana, pels seus estudis sobre arqueologia, toponímia i costums valencianes o per ser l'impulsor i ànima de l'Editorial Sicània que publicà llibres en valencià durant el franquisme.
És per açò que podem afirmar que Nicolau Primitiu tingué un paper destacat, sempre en primera línia del moviment valencianista, tant d'abans com després de la Guerra Civil, marcat, com no podia ser d'altra manera, per la seua forta personalitat, la independència de criteri que sempre mantenia en defensa de les seues teories i actuacions, el desig d'aglutinar els més dispars elements del valencianisme i el rebuig a la castellanització de la societat valenciana.
Altrament, la imatge que els valencians actuals tenim de la figura de Nicolau Primitiu és la d'una personalitat ben prestigiosa relacionada amb el camp de la cultura i, sobretot, amb el món dels llibres. Això és així gràcies a la donació que la família Gómez Senent, els seus descendents, féu a la societat valenciana de la immensa biblioteca reunida pel patrici valencià.
Ara bé, llevat d'aquestes consideracions, la informació i els coneixements que hom disposa actualment sobre els estudis, investigacions, iniciatives culturals o publicacions que dugué a terme Nicolau Primitiu al llarg de la seua vida és ben minsa, tot i que la seua desaparició es produí el 1971, època relativament recent, i que de cap manera hauria d'haver portat a l'oblit de la seua obra.
Aquest fet està relacionat, segurament, amb el paper marginal que les seues propostes valencianistes tingueren entre el moviment nacionalista valencià a partir de la dècada dels 60, amb la potent irrupció de nous plantejaments identitaris en el panorama social i cultural valencià de postguerra, que invalidava qualsevol proposició aglutinadora entre els diversos sectors interessats en la reflexió sobre el fet nacional valencià, com eren les defensades per Nicolau Primitiu.
La tasca que hem dut a terme en la nostra tesi ha estat estudiar, analitzar i inventariar objectivament la figura i l'obra de Nicolau Primitiu Gómez Serrano, un personatge clau per entendre qualsevol moviment de reivindicació nacional valencià, tant des del punt de vista polític, cultural i lingüístic durant el segle XX, i que a causa de la independència de criteri que sempre caracteritzà les seues actuacions, sobretot en la defensa de teories com la de l'iberisme o l'interés en anomenar bacavà la llengua catalana quan la romanística nacional i internacional i el nacionalisme valencià havia fixat ja les seues posicions, el portaven a una situació d'aïllament dins del món cultural i polític valencià.
Per realitzar aquesta tasca hem dut a terme un treball metodològic basat en la recerca sistemàtica dels textos elaborats per Nicolau Primitiu al llarg de la seua vida, tant a la premsa de l'època, la qual hem revisat detingudament, com al seu interessantíssim arxiu personal, en el cas dels discursos i conferències inèdites. Hem de fer menció especial al treball d'edició de part de la seua correspondència personal, reunida en el volum II, que hem aprofitat com a font d'informació primària i que ens ha proporcionat nombrosos textos inèdits que recullen el seu pensament i les seues opinions sobre els fets més significatius de cada període.
Esperem que l'estudi que ara presentem servisca per donar a conéixer de les activitats dutes a terme per Nicolau Primitiu, per valorar en la seua justa mesura els posicionaments polítics i culturals que mantingué al llarg de la seua dilatada vida, per arredonir el coneixement de la seua personalitat i distingir la figura d'un intel·lectual valencià que treballà metòdicament i amb intensitat per la construcció d'un País Valencià d'acord amb les seues arrels, per estimular altres investigadors perquè treballen en el mateix objectiu de recuperar i divulgar la seua immensa tasca lingüística, cultural i política, i al capdavall, per reivindicar la seua obra i figura i per situar-la en el lloc que li correspon, que no és altre que el d'aquelles persones que ho han donat tot per la seua terra i la seua gent.
Per això no estarà de més que recordem el lema que don Nicolau Primitiu seguia com a màxima de la seua vida diària, treballar, persistir i esperar; treballar silents i amb eficàcia; persistir per a millorar la cultura pròpia i la de les vostres poblacions, aldees o ciutats, i esperar el premi que no sempre serà de llorers; però sí el premi del deure complit, que és en la vida terrena el més satisfactori de tots; treballar silenciosament i eficaçment en un objectiu, mantenir-se ferm en els ideals propis en benefici del poble valencià, i esperar la recompensa, que no és altra que la satisfacció personal d'haver actuat d'acord amb les pròpies creences.
Aquest lema, recollit al seu ex-libris, il·lustra magníficament la personalitat de Nicolau Primitiu Gómez Serrano, una persona íntegra, reflexiva, treballadora i emprenedora, aconseguint eixe difícil equilibri i equanimitat que sempre el singularitzà.
