Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de la comarca d'Osona: el Llucanes (segles XVI, XVII y XVIII)
- Autores: Miquel Vilardell Ynaraja
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 1992
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Emili Huguet Ramia (presid.), Josep Mª Ustrell Torrent (secret.), J.M. Sánchez Ripollès (voc.), Josep Tomàs Cabot (voc.), Josep María Calbet Camarasa (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Mitjançant un buidatge ampli i sistemàtic dels llibres de registre de naixements, matrimonis i obits dels arxius parroquials del Lluçanès, hem confeccionat unes sèries coherents d'informació que inclouen els aspectes sanitaris i socials de l'evolució d'aquesta comarca entre els segles XVI i XVIII. Una de les majors dificultats amb què hem topat a l'hora de realitzar el treball, ha estat la recollida de dades, ja que hem hagut de recórrer totes i cadascuna de les 15 parròquies que composen el Lluçanès. Els armaris d'algunes d'aquestes parròquies, on es guardaven els llibres sagramentals, no havien estat oberts de feia temps; molts d'aquests llibres estaven en males condicions, havent-los de tractar amb delicadesa; alguns fins i tot mostraven una franca deterioració deguda al pas dels anys, i desxifrar a quina època pertanyien era a voltes treballós.
El treball esta estructurat en dues parts ben diferenciades però concordants. Hem subdividit la primera en setze apartats, els quals hem englobat en tres grans blocs. El primer consta dels aspectes generals, no per això desmereixedors del nostre interès, iniciant-los amb l'origen, els objectius del treball, una revisió breu d'altres similars de diferents indrets de Catalunya, i seguint amb una anàlisi de la situació de la medicina en l'època estudiada, així com emplaçant l'estudi en el seu marc geogràfic, i finalitzant amb el material i metodologia emprada. El segon bloc contempla la relació de cadascuna de les informacions obtingudes sobre el personal sanitari, on incloïm les fitxes biogràfiques de cadascun d'ells; sobre les causes de mortalitat, les quals subdividim en morts medico-legals i morts naturals documentades; sobre la natalitat, nupcialitat i mortalitat amb els quals podrem estudiar els índexs demogràfics infantils i d'adults i el volum de la població, i quatre apartats més que ens han anat sorgint a mesura que hem anat avançant en l'estudi i que hem cregut prou interessants per incloure'ls-hi com són la relació i evolució de les professions, els personatges que varen gaudir de cert interès social, les persones nonagenàries, i un quadre amb la procedència dels habitants del Lluçanès.
En el tercer bloc, essència del treball, analitzem els resultats obtinguts sobre el personal sanitari i les causes de mortalitat, sobre els totals poblacionals per sexe, edat i cotes màximes de natalitat, nupcialitat i mortalitat, estudiem el nombre d'embarassos múltiples (bessons i trigèmins), el nombre de venturers -dada socialment interessant-, la consanguinitat en els matrimonis, el nombre de fills per matrimoni, expressat en mitjana, i aprofundim en l'estudi de la mortalitat a través dels seus indexs.
En la segona part, formada pel segon i tercer volum de la tesi, es presenta tota la informació bàsica inserida en aquest treball a través dels quadres i gràfiques elaborats en la primera fase.
