Relacions familiars de les dimensions de símptomes obsessivocompulsius en població no clínica
- Autores: Joan Taberner Viera
- Directores de la Tesis: Miquel Àngel Fullana Rivas (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2011
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miquel Rafel Tortella Feliu (presid.), Fernando Gutierrez Ponce de Leon (secret.), Pino Alonso Ortega (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Malgrat que l'etiologia del trastorn obsessivocompulsiu (TOC) és encara desconeguda, nombroses línies d'investigació suggereixen que el TOC és un trastorn que es transmet familiarment (Pauls, 2008). Una metanàlisi relativament recent va concloure que els familiars de pacients que presenten un TOC tenen més risc de presentar la malaltia (Hettema, Neale & Kendler, 2001). Un altre treball recent conclou que els familiars de persones de la població general amb símptomes OC tenen més risc de presentar aquests mateixos símptomes (Grabe, Ruhrmann, Ettelt, Buhtz, Hochrein, Schulze-Rauschenbach, et al., 2006). Aquesta transmissió familiar s'explicaria, en una proporció similar, per factors genètics, i ambientals/culturals (Pauls, 2010). De fet, una metanàlisi d'estudis amb bessons i TOC que van comparar la concordança de TOC en bessons monozigòtics (MZ) i dizigòtics (DZ), va concloure que l'heretabilitat atribuïda a factors genètics era d'un 45-65 % en nens i d'un 27-47 % en adults (van Grootheest, Cath, Bekman & Boosma, 2005).
La majoria de treballs que han tingut com a objectiu estudiar la transmissió familiar del TOC conceben el TOC com una única entitat nosològica, però aquesta concepció està canviant. Els símptomes del TOC són remarcablement heterogenis en el sentit que dos pacients amb el mateix diagnòstic poden diferir completament en la constel¿lació de símptomes que presentin. En aquest sentit, estudis recents fets amb anàlisi de components principals (ACP) han reduït els símptomes del TOC a unes quantes dimensions de símptomes que expliquen més d'un 60 % de la variança: (a) contaminació/neteja, (b) obsessions/comprovació, (c) simetria/ordre, i (d) acumulació (vegeu Bloch, Landeros-Weisenberger, Rosario, Pittenger & Leckman, 2008). És possible que algunes d'aquestes dimensions de símptomes OC es transmetin familiarment més que d'altres. De fet, en població clínica hi ha nombroses evidències que existeix una relació familiar entre pares/mares i fills en les dimensions de símptomes OC, o dit d'una altra manera, que les dimensions de símptomes OC de pares/mares prediuen dimensions OC dels fills, i que això sembla ser particularment cert per les dimensions de simetria/ordre i d'acumulació.
Fins al treball present, segons el nostre coneixement, no existien estudis que investiguessin les relacions familiars (pares/mares-fills) de les dimensions de símptomes OC en població no clínica, i és per aquest motiu que un dels objectius d'aquest treball és estudiar si els resultats dels treballs en població clínica es repliquen en població no clínica, ja que si es repliquessin els resultats, aquests donarien suport a la multidimensionalitat del TOC i aportarien més coneixement sobre la transmissió familiar de les dimensions de símptomes OC.
Un altre objectiu d'aquest treball és establir si determinades variables (que s'han relacionat específicament amb alguna de les dimensions de símptomes OC en estudis no familiars) de pares/mares incrementen el risc per a determinades dimensions de símptomes OC en els fills. En aquest treball s'ha estudiat si la sensibilitat al fàstic (SF) i les experiències «not just right» (NJREs) de pares/mares prediuen les dimensions de contaminació/neteja i de simetria/ordre dels fills, respectivament. Si això fos així, es podria suggerir per primera vegada l'existència d'una «no especificitat» en la transmissió genètica i/o ambiental d'algunes dimensions de símptomes OC, entenent per «no especificitat» el fet que algunes característiques dels fills (dimensions de símptomes OC) no siguin únicament predites per les mateixes variables de pares/mares (dimensions de símptomes OC), si no per d'altres. Això aportaria noves dades sobre la transmissió familiar de les dimensions de símptomes OC i del TOC en general.
