Resumen de Passió, estrés laboral i apreciació de la bellesa i l'excel·lència: relació amb el rendiment i el benestar dels músics
Ma. Eulàlia Portí de Ballabriga
La interpretació de la música a nivell professional és una de les experiències humanes més exigents i fascinants. Esdevenir músic comporta un gran sacrifici, tant pels assajos diaris com per la complexitat de les seves jornades laborals. Degut a la l’elevada exigència, considerem que cal conèixer els aspectes que poden ajudar als músics a tenir un alt rendiment, però que no suposi un risc pel seu benestar. En aquest estudi considerem alguns conceptes que considerem rellevants per la comprensió del rendiment dels músics i el seu benestar: la passió, l'apreciació de la bellesa i l'excel·lència i l'estrès. Si bé hi ha estudis que han analitzat aquestes variables per separat, no coneixem estudis que les integrin amb finalitat de determinar el seu efecte combinat. Per tant, aquest estudi té per aobjectiu: a) Analitzar el perfil psicològic dels músics, en termes de passió, apreciació de la bellesa i l’excel·lència, estrès ocupacional, rendiment i benestar; i b) Determinar quins efectes tenen la passió, l’apreciació de la bellesa i l’excel·lència i l’estrès en el rendiment i el benestar dels músics. La mostra va estar composada per 500 músics, dels quals 237 (el 47,4%) eren dones i 263 (un 52,6%) eren homes, amb una edat mitjana de 32,72 anys (DT=11,52). Les mesures utilitzades incloïen variables sociodemogràfiques i professionals, les versions espanyoles de l’escala de la passió (Chamarro et al., 2015), l’escala d’apreciació de la bellesa i l’excel·lència (Martínez-Martí, et al. 2013), el qüestionari sobre el contingut del treball (Escribà-Agüir, Más, i Flores, 2001), el qüestionari abreviat del model del desequilibri Esforç-Recompensa (Macías-Robles et al., 2003), l’escala de Benestar Psicològic (Díaz et al., 2006). Per mesurar el rendiment hem utilitzat les hores d’assaig a la setmana, el nombre de concerts, la pràctica deliberada i la subescala de por escènica del Kenny Music Performance Anxiety Inventori (Zarza, Casanovas, i Orejudo, 2015). Els resultats indiquen que els músics poden ser descrits com a apassionats, amb una major prevalença de passió harmoniosa que obsessiva. També hem pogut constatar que tot i tenir bones puntuacions en apreciació de la bellesa i l’excel·lència, aprecien més l’excel·lència moral, és a dir la bondat de les persones. Referent a l’estrès hem pogut constatar que els músics experimenten control però també elevades demandes, és a dir tenen un perfil actiu. D’acord amb el model d’esforç-demanda trobem que els seus esforços no són recompensats com esperen, essent els apassionats obsessius els que mostren més estrès. Hem trobat baixa ansietat escènica, sent les dones les que en pateixen més. Finalment, les variables psicològiques contribueixen a l’explicació del rendiment i dels benestar, de tal manera que són els apassionats obsessius i els que experimenten més control els qui dediquen més temps a la pràctica deliberada. Tot i que l’apassionat obsessiu mostra elevada puntuació amb la mesura de rendiment més efectiva (la pràctica deliberada) ho fa en detriment de la seva salut, ja que pateix més d’ansietat escènica i mostra menys benestar. En canvi, ser home, apassionat harmoniós, tenir control sobre la feina i experimentar que les recompenses són adequades als seus esforços, contribueixen al benestar psicològic. Es deriven propostes per l’educació dels futurs músics contribuint al seu rendiment i benestar: és important que respecti l’autonomia del músic en la seva formació, creant un clima de confiança i suport, introduint horaris de pràctica assequibles, evitant la repetició mecànica de fragments que poden provocar frustració, ensenyar a combinar la música amb hàbits de vida saludable com l’exercici regular i el descans apropiat.
