Resumen de Estrategias de adhesión al ejercicio físico como hábito de vida. Aplicación de programas de actividad física
Resum Durant els últims anys, l’activitat física i la pràctica esportiva s’han convertit en aspectes rellevants de un estil de vida saludable. Disposem d’evidències científiques que ho corroboren mostrant els seus beneficis tant físics com mentals, així com la prevenció de malalties i altres aportacions d’enriquiment social.
Aquesta realitat ha permès que institucions públiques i privades incentivin la pràctica d’activitat física per millorar la qualitat de vida de la població a través de l’execució de programes de promoció de vida activa. Tot i això, moltes per-sones són incapaces de mantenir hàbits de pràctica d’exercici físic, una realitat que ha començat a ser estudiada des de diversos fronts. Considerem que és fonamental analitzar i estimular les estratègies que permeten als professionals de l’activitat física i l’esport, estimular a la població a ser físicament actius i augmentar la seva motivació cap a la realització d’exercici físic. L’objectiu d’aquest estudi es va centrar en comprovar l’efectivitat d’establir i administrar d’estratègies d’adhesió a l’activitat física adreçades a persones sedentàries en base a diferents models d’intervenció professional. Aquests models estan basats en la Teoria de l’Autodeterminació (TAD). Hem pretès conèixer la capacitat de les persones sedentàries de mantenir-se actius de manera autònoma després de l’aplicació d’aquests models d’intervenció i comprovar l’augment de motivació i de satisfacció de les seves necessitats psicològiques bàsiques.
Els participants, persones sedentàries disposades a seguir un programa d’incentivació a l’activitat física i persones actives, van complir un programa d’exercici físic setmanal. Els participants sedentaris es van dividir en dos grups; un primer grup va rebre dos classes setmanals en un horari determinat, amb un mateix instructor que aplicava estratègies basades en la TAD y que havia de complimentar la seva pràctica amb un tercer dia realitzat pel seu compte; el segon grup es va sotmetre a aquest exercici mínim setmanal de manera lliure, facilitant als participants l’accés a un centre de fitness col·laborador. Al mateix temps, algunes persones actives van actuar com a participants referents.
Seguint un plantejament metodològic Mixed Methods, s’han aplicat diversos instruments d’anàlisi, diaris, qüestionaris estandarditzats i entrevistes semiestructurades. A partir de l’obtenció de dades de diferent naturalesa i de la seva triangulació, hem pogut obtenir valuosos resultats dels principals aspectes de la TAD: la motivació, la satisfacció de les necessitats psicològiques bàsiques, els beneficis i les barreres percebudes. Tot això corrobora el nostre objecte d’estudi centrat en la necessitat d’orientar les estratègies d’actuació dels professionals.
Pocs participants es van mantenir actius en finalitzar el programa i van ser els que pertanyien a un grup fix i instructor amb actuació basada amb la TAD aquells que van tenir més participació durant el programa. Basant-nos en els resultats, exposem recomanacions per augmentar la motivació de les persones cap a l’activitat física.
