Epidemiologia dels trastorns de l'espectre de l'autisme en població escolar de Tarragona
- Autores: Paula Morales Hidalgo
- Directores de la Tesis: Josefa Canals Sans (dir. tes.), Carmen Hernández Martínez (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2018
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Domingo A. García Villamisar (presid.), A. Hervás Zúñiga (secret.), Rosa Calvo Escalona (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Salud, Psicología y Psiquiatría por la Universidad de Almería y la Universidad Rovira i Virgili
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: hdl.handle.net TDX
-
Dialnet Métricas: 1 Cita
- Resumen
Els resultats que es presenten en aquesta tesi doctoral formen part de l’Estudi Epidemiològic dels Trastorns del Neurodesenvolupament (EPINED), un projecte transversal en doble fase que té com a objectiu determinar la prevalença i factors de risc del trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA), del trastorn de la comunicació social (TCS) i del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) a la província de Tarragona. En el marc d’aquest projecte, l’objectiu general de la present tesi doctoral ha estat l’estudi de l’epidemiologia de TEA en població escolar en dos períodes evolutius (4-5 anys i 10-11 anys), així com l’adaptació i creació d’instruments per a la detecció de trastorns del neurodesenvolupament a nivell familiar i escolar. La justificació de l'estudi radica en el fet que en els darrers anys, a nivell clínic s’ha observat un increment significatiu del nombre de persones que reben un diagnòstic de TEA. Aquest fet ha generat preocupació tant en entorns sanitaris com educatius i socials i comporta que, en moltes ocasions, la xarxa pública no pugui cobrir les necessitats assistencials i de suport que requereix aquest col·lectiu. L’increment en la prevalença de TEA s’ha evidenciat en estudis epidemiològics europeus i també a nivell internacional. Al nostre territori, en canvi, el nombre d’estudis epidemiològics és molt escàs, la qual cosa dificulta conèixer quin és exactament l’abast d’aquest problema i poder gestionar i planificar en els diferents entorns estratègies de detecció i intervenció. Per altra banda, els estudis epidemiològics requereixen comptar amb instruments de detecció fiables i vàlids en la població que es pretén avaluar. Per aquest motiu, en aquest estudi s'ha dut a terme el disseny i la validació en població espanyola de diversos qüestionaris per la detecció dels trastorns del neurodesenvolupament.
L’estudi té un disseny transversal en doble fase que compta amb una primera fase de cribratge a través de la informació proporcionada per les famílies i els mestres, i una segona fase d’avaluació clínica individualitzada amb l’infant i la seva família, on totes les famílies responen simultàniament els protocols de detecció i diagnòstic de TEA/TCS i TDAH. La mostra va estar formada per dos grups d’edat corresponents a alumnes de 4 i 5 anys d’Educació Infantil (EI) i alumnes de 10 i 11 anys d’Educació Primària (EP) d’un total de 60 centres educatius ordinaris del Camp de Tarragona. En la primera fase, van participar les famílies d’un total de 2765 infants (EI = 1358 i EP = 1407). Un acord amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va permetre recollir els qüestionaris de cribratge realitzats pels mestres de tots els alumnes no participants, sempre de forma anònima, comptant així un total de 5 555 infants (EI = 2737 i EP = 2818). En la segona fase de l’estudi van ser avaluats un total de 557 infants dels quals 201 (EI = 93 i EP = 108) van presentar puntuacions de risc per TEA i TCS, 287 (EI = 69 i EP = 104) van presentar puntuacions de risc per TDAH i 218 (EI = 81 i EP = 137) van ser seleccionats com a grup control.
A continuació es descriuen les conclusions més rellevants.
En relació al disseny, adaptació i validació de qüestionaris per la detecció de TEA, TCS i TDAH en població comunitària:
1. El qüestionari Childhood Autism Spectrum Test (CAST) ha mostrat una elevada validesa i fiabilitat per la detecció de TEA en població escolar espanyola d’edats compreses entre els 4 i els 11 anys. El qüestionari va presentar una consistència interna de 0,83, així com valors de sensibilitat i especificitat de 83,9% i 92,5% respectivament fent servir el punt de tall de 15 proposat pels autors.
2. La versió espanyola reduïda del CAST, amb un total de 28 ítems, presenta propietats equivalents a la versió original pel que fa als nivells de validesa i fiabilitat. El qüestionari va mostrar una consistència interna de 0,84, una sensibilitat de 85,7% i una especificitat de 91,2% fent servir 13 com a puntuació de tall.
3. El qüestionari EDUTEA ha demostrat ser un instrument vàlid i fiable per la detecció de TEA i TCS a l’entorn escolar. Presenta una estructura bifactorial amb una elevada consistència interna i permet diferenciar els factors d’alteracions en la comunicació social (α = 0,95) i patrons de comportament restrictius (α = 0,93).
4. Una puntuació global de 10 punts al qüestionari EDUTEA ha mostrat una elevada sensibilitat (87%), especificitat (91,2%) i VPP (0,86) per la detecció de TEA i TCS. Així mateix, presenta una bona capacitat per discriminar entre aquests trastorns i el TDAH, mostrant una sensibilitat del 83% i una especificitat de 73%.
5. Les versions espanyoles del Conners Early Childhood Global Index per a pares i mestres són vàlides i fiables per a la detecció del TDAH, mostrant una consistència interna de 0,92 i 0,97 respectivament. L’estructura bifactorial original va ser replicada a la versió per a pares, obtenint els factors d’inquietud-impulsivitat (α = 0,90) i labilitat emocional (α = 0,83). En canvi, la versió per als mestres va presentar una estructura de tres factors, incloent els factors d’inquietud-impulsivitat (α = 0,91) i labilitat emocional (α = 0,96) i desatenció (α = 0,88).
6. Les versions espanyoles del Conners 3 ADHD Index per a pares i mestres són vàlides i fiables per a la detecció del TDAH, mostrant una consistència interna de 0,96 i 0,98 respectivament. L’estructura bifactorial original va ser replicada a la versió per a pares i mestres, obtenint els factors d’hiperactivitat-impulsivitat (pares: α = 0,91; mestres: α = 0,97) i inatenció (pares: α = 0,96; mestres: α = 0,98) en ambdues versions.
7. L’acord entre pares i mestres en la detecció dels trastorns del neurodesenvolupament és moderat pel que fa al TDAH, presentant valors kappa de 0,44 en el Conners EC GI i de 0,50 en el Conners 3 AI. En el TEA, l’acord és més baix, amb valors kappa de 0,35 en educació infantil i de 0,28 en educació primària.
En relació a l’epidemiologia del TEA:
8. Els símptomes de TEA en població escolar, avaluats a través de l’EDUTEA, presenten una distribució continua i dimensional, mostrant un únic gradient de severitat per a les alteracions de la comunicació social i els patrons de comportament repetitiu. No s’han trobat diferències a nivell de gènere i edat.
9. La distribució dels símptomes avaluats a través de l’EDUTEA en la població estudiada no recolza la distinció de la categoria TCS.
10. La prevalença de símptomes de risc de TEA/TCS segons la família va ser de 3,98% a educació infantil i de 4,48% a educació primària. Segons els mestres es va situar entre 4,79% i 6,18% respectivament.
11. La prevalença de TEA va ser de 1,55% (IC95% 0,89-2,20) en educació infantil i de 1,00% (IC95% 0,48-1,51) en educació primària. Entre 1,84% i 2,59%, respectivament, van mostrar quadres subclínics de diagnòstic. Al voltant del 85% de casos de TEA van presentar manifestacions lleus o moderades.
12. El gènere femení va mostrar de forma significativa una menor prevalença de símptomes de risc i prevalença de diagnòstic clínic. En aquest grup, la prevalença de TEA va ser de 0,58% (IC95% 0,01-1,16) a educació infantil i de 0,39% (IC95% 0,05-0,83) a primària, mostrant una ràtio de gènere de 4:1. A nivell clínic, l’ADOS-2 va evidenciar menors alteracions comunicatives en les nenes.
13. Al nostre territori, hi ha una taxa considerable d’infradiagnòstic de TEA donat que un 38% de casos a educació infantil i un 29% a educació primària no comptaven amb diagnòstic previ. No obstant, s’observa una millora en els processos de detecció i diagnòstic primerenc atès que la mitjana d’edat de diagnòstic va ser de 45 mesos al grup d’educació infantil i de 87 mesos al grup de primària.
14. A nivell psicopatològic, els infants amb diagnòstic subclínic presenten menys alteracions comunicatives, conductes repetitives i estereotipades que aquells amb diagnòstic clínic. Per altra banda, ambdós grups es diferencien de forma significativa del grup sense TEA. A nivell cognitiu, els infants amb diagnòstic clínic mostren una menor capacitat de memòria de treball, raonament verbal i velocitat de processament que aquells que no presenten diagnòstic.
A nivell global, podem concloure que la prevalença de TEA és elevada al nostre territori i similar a la trobada en la literatura internacional recent. Com s’ha observat en d’altres trastorns psicopatològics, els resultats obtinguts recolzen la dimensionalitat i continuïtat de l’autisme en població comunitària.
