Resumen de Resposta electroretinogràfica en pacients diabètics amb edema macular diabètic difús, tractats amb ranibizumab
ntroducció.
L'edema macular diabètic difús (EMDD) és la presència de líquid o lípids en les capes de l'àrea central de la retina, determinant el seu engruiximent. L'EMD constitueix la primera causa de pèrdua d'agudesa visual (AV) irreversible en els pacients diabètics. Els mecanismes fisiopatològics implicats en la gènesi de l'EMDD són diversos. Varios estudis han senyalat el rol etiopatogènic del vascular endotelial growth factor (VEGF) de manera destacada. El Ranibizumab (RBZ) és l'únic fàrmac amb acció anti-VEGF acceptat en l'actualitat pel tractament de l'EMDD.
L'electroretinograma multifocal (ERG-mf) és una prova no invasiva que permet avaluar sectorialment l'estat funcional de la màcula. Fins al moment d'iniciar-se el present estudi, no s'ha trobat cap publicació en la literatura mèdica que hagi avaluat la resposta electrofisiològica macular en pacients amb EMD un cop haver estat tractats amb RBZ.
Justificació.
El nostre estudi pretén avaluar la resposta funcional macular mitjançant l'ús de l'ERG-mf en una població homogènia de pacients diabètics tipus 2 diagnosticats d'EMDD a l'any de seguiment, un cop tractats amb RBZ. Creiem que el present estudi pot ajudar a entendre alguns mecanismes fisiològics implicats en la resposta clínica del RBZ. Es pretén discriminar subpoblacions de pacients diabètics amb diferent grau de resposta electrofisiològica al RBZ i correlacionar-ho amb paràmetres clínics, anatòmics i funcionals. L'objectiu últim és ajudar a definir el subgrup de pacients proclius a una bona resposta al RBZ en benefici de l'eficàcia, eficiència i al mateix temps evitar conductes iatrogèniques en els pacients amb EMDD.
Mètodes.
Estudi prospectiu intervencionista realitzat en una mostra de 34 ulls de 22 pacients diabètics tipus 2 que presenten EMDD no isquèmic. Els ulls inclosos a l'estudi, han estat tractats amb RBZ intravitri durant el període d'un any.
Els 34 ulls inclosos a l'estudi han rebut una dosi de càrrega inicial consistent en 3 injeccions intravítries de RBZ en el mes 0, 1 i 2, respectivament. Amb posterioritat, s'han administrat dosi suplementàries mensuals de RBZ fins assolir l'estabilització de la millora de l'Agudesa Visual (AV), sent el número màxim teòric d'injeccions a subministrar per ull de 13. Per estabilitat visual s'ha considerat la no millora de l'AV després de 3 injeccions intravítreas de manera continuada. Un cop assolida l'estabilització visual, els pacients van ser retractats seguint un esquema de tractament PRN (Pro Re Nata) reactiu. Els pacients han estat monitoritzats mensualment centrats principalment en avaluar la MAVC i l'EMD mitjançant l'estudi per OCT ; avaluant la resposta electrofisiològica macular (ERG-mf) obtinguda als 6 mesos i a l'any de seguiment.
Conclusions.
1. Aproximació clínica dels resultats electrofisiològics obtinguts a l'inici de l'estudi: El nivell d'integritat de les línies IS/OS i ELM que presenten els ulls amb EMDD de manera inicial a l'OCT, és un signe indirecte del perfil electrofisiològic dels mateixos, quant a la mitjana de la densitat de resposta (dR) en les dues anelles centrals.
Els ulls amb retinopaties avançades (RDS i RDP) tenen dR més deprimides en les dues anelles centrals junt a un allargament del Temps de latencia en R1.
Els ulls amb la presència d'exsudats durs a la màcula, tenen dR més deprimides a l'anella central.
La quantitat de líquid mesurada a la foveola (CRT) o a l'àrea macular (VMT), no condiciona el perfil electrofisiològic inicial dels ulls amb EMDD.
2. Aproximació clínica dels resultats electrofisiològics obtinguts als 6 i 12 mesos: L' integritat inicial de les línies IS/OS i ELM objectivades a l'OCT dels ulls amb EMDD, condiciona la mitjana de la dR que s'assoleix en R1, després de rebre tractament amb ranibizumab. Els ulls amb millor grau de conservació d'ambdues línies, tenen millor pronòstic electrofisiològic quant a l'increment potencial de la dR a R1.
Els ulls capaços de millorar la integritat de la ELM als 12 mesos, després d'aplicar teràpia amb ranibizumab, incrementen la mitjana de la dR en R1 en major grau.
Els ulls amb EMD quístic, espongiforme i serós, milloren les seves respectives mitjanes de dR a R1.
Els ulls amb exsudats durs a la màcula, no es diferencien quant a la mitjana de la dR assolida en R1, respecte els ull sense exsudats.
