Resumen de Caractéristiques de les variables isocinètiques en persones amb gonàlgia lleu
Justificació:
La gonàlgia és un símptoma de múltiples causes que poden ser responsables del dolor al genoll, la patologia que més comunment s'associa a la gonàlgia és l'artrosi. L’artrosi és una patologia articular degenerativa caracteritzada per un procés de deteriorament del cartílag que afecta a totes les estructures de l’articulació, constitueix una de les primeres causes de consulta en atenció primària, a més el cost que representa tant per al malalt com per a la sanitat pública és elevat. Afecta al 80% de la població major de 65 anys, es preveu que l’augment de l’expectativa de vida i l’envelliment de la població faran que l’artrosi sigui la quarta causa de discapacitat a l’any 2020. L’artrosi de genoll afecta al 10% de la població major de 55 anys, 1 de cada 4 pacients està severament discapacitat, el que produeix un cost social i econòmic de gran magnitud en el mon occidental per la pèrdua d’hores laborals, l’alt consum de fàrmacs i la utilització de diferents recursos sanitaris.
L'artrosi en el genoll afecta a la musculatura que l’envolta produint-se una disminució de la força muscular, que pot ser valorada objectivament amb la prova isocinètica. La dinamometria isocinètica és un mètode acceptat i acurat per avaluar el rendiment muscular. Els aparells isocinètics ens permeten valorar el rendiment muscular i ens proporcionen dades quantitatives, objectives i documentades de les capacitats musculars. Els aparells isocinètics també ens serveixen per la reeducació i entrenament muscular, principalment per millorar la força, aconseguir un major estímul neuromuscular i la possibilitat de mantenir una resistència al llarg de tota l’amplitud articular. Amb el mètode isocinètic es realitza un moviment a una velocitat constant en tot l’arc o rang de moviment (ROM) i amb una resistència ajustable al llarg de tota l’amplitud de moviment d’una articulació. Així, , es treballa la capacitat màxima de la potencia d’un múscul en tota la seva amplitud articular i es possible adaptar-se a les característiques i possibilitats del múscul mantenint una velocitat funcional amb una resistència proporcional. En la dinamometria isocinètica el paràmetre mesurat més citat en la literatura per ser el més fiable i fàcil de determinar és la força màxima o “pico par", tot i que n’existeixen d’altres com el treball total i la potència que reforcen la valoració de la capacitat muscular.
Metodologia:
És un estudi transversal descriptiu. Aquesta tesi doctoral és la descripció de les característiques basals dels participants d’un altre estudi que valora el tractament amb un extracte de cresta de gall (ECG) ric amb àcid hialurònic (AH) (65% d’AH) per via oral, presentat en un iogurt baix en greix en pacients amb gonàlgia lleu.
Aquest projecte ha estat sotmès per avaluació al Comitè Ètic d'Investigació Clínica de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, obtenint el consentiment per a la seva execució.
La mostra d’estudi va incloure homes o dones, entre 20 i 70 anys, amb gonàlgia lleu (EVA entre 3 i 5) i amb una evolució mínima de 6 mesos, aleatoritzats en dos gurps, actiu amb el producte en recerca i control amb el producte placebo. Per reclutar aquesta població es va realitzar una selecció mitjançant anuncis tipus cartells que es van distribuir en diversos llocs. El lloc de realització del estudi va ser l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
En una primera visita, es va valorar si els participants complien els criteris d’inclusió i exclusió, i abans de qualsevol exploració, en la primera visita, els investigadors van explicar a cada subjecte els objectius, mètodes, avantatges i inconvenients associats a aquest estudi. En la visita 2 es va realitza una valoració isocinètica muscular amb un dinamòmetre isocinètic Biodex System 4 Pro. Es va elaborar un protocol normalitzat de treball (PNT), en el qual es detallava el procés de realització de les proves isocinètiques als subjectes d’estudi.
Les variables isocinètiques principals eren: el pic torque (PT), el treball total (TT) i la potència (P). També es va dividir la població per sexe, edat i índex de massa corporal (IMC) com a variables secundàries.
Conclusions més rellevants:
1. El TT és la variable isocinètica que presenta en el moviment de flexió i extensió una reducció més important en el genoll amb dolor lleu, i que té més impacte clínic. Per tant el TT és la variable isocinètica que proporciona més informació sobre la capacitat funcional en una població general i serà la variable més recomanada a estudiar en persones amb gonàlgia lleu 2. La variable TT i la P presenta una disminució tan en flexió com en extensió, en conseqüència, hi ha una reducció de la força dels músculs isquiotibials i quàdriceps, tant en homes com en dones, menors de 50 anys en processos de gonàlgia lleu. En canvi, el TT i la P disminueix sols en extensió en homes i dones de més de 50 anys.
3. La població obesa, d’homes i dones, amb gonàlgia lleu són els que presenten una disminució de la variable isocinètica TT, de més d’un 20%, per tant té més impacte clínic. A més, en el grup d’obesos, homes i dones, les variables P i PT mostren una reducció significativa menys important que la TT.
4. El PT és una variable isocinètica que es troba disminuïda en el moviment d’extensió, en persones amb gonàlgia lleu. No obstant, en el present estudi PT és la variable que presenta menys canvis, tot i que el PT és una variable molt important d’estudiar en esportistes d’elit.
