Programa d'eSalut per al seguiment de l'alta precoç del nadó prematur
- Autores: Elisenda Rull Bes
- Directores de la Tesis: Sagrario Acebedo Urdiales (dir. tes.), Maria Ferré Bergadà (dir. tes.), Juan Francisco Roldán Merino (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Montserrat García Martínez (presid.), María Serret Serret (secret.), Carmen Jerez Molina (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: hdl.handle.net TDX
- Resumen
Avui en dia, un de cada deu nens que neix a l’Estat espanyol és prematur, una xifra que s'ha duplicat en els últims deu anys.
Segons el Instituto Nacional de Estadística (INE), dels 34274 parts prematurs que es varen registrar l’any 2009 (sobre un total de quasi mig milió de parts), 4074 ho feren abans de la setmana 32 de gestació. (INE, 2010) L’alta precoç té com a finalitat escurçar el període d’hospitalització dels recent nascuts prematurs, sense comprometre la seva vigilància mèdica, i d’aquesta manera minimitzar la desvinculació afectiva pares-fill. Diferents estudis realitzats a Estats Units (Merritt i Pillers, 2003), països del nord d’Europa (Ortenstrand, Waldenstorm i Winbladh, 1999) (Ortenstrand et al., 2001) i també de l’Estat espanyol (Esqué, Carbonell i Alsina, 2004) (Martin, Gómez, Pascual i Pallás, 1993) (Martin et al., 1997) demostren els avantatges que aporta la incorporació de programes de seguiment a l’alta precoç. Els beneficis exposats son tals com: la normalització de la situació familiar, la millora i satisfacció dels pares, l’afavoriment de la lactància materna, un major increment de pes per part del nadó, una millora en el desenvolupament i una disminució del risc d’infeccions; una educació sanitària més personal i una reorganització dels recursos sanitaris més satisfactòria per als usuaris. Diferents estudis duts a terme a l’Estat Espanyol, ens exposen que a més a més dels beneficis abans relatats, la incorporació d’aquests programes d’alta precoç dins de les Unitats de Cures Intensives Neonatals, repercuteixen en una reducció de costos per part del centre sanitari. (Isetta, 2013) (Álvarez, 2011) Motiu pel qual cada cop són més els hospitals d’arreu del món que implanten programes de seguiment per a l’alta precoç del nadó prematur. Tot i l’ampli consens sobre el benefici de l’alta precoç i de la necessitat d’un acurat seguiment d’aquests nadons i els seus pares, pel moment, cada hospital customitza el seu propi programa de seguiment d’acord a les seves necessitats.
En aquesta tesi es desgrana el procés de creació del Programa d’eSalut per al seguiment de l’alta precoç del nadó prematur que utilitza una eina telemàtica anomenada e-Prematur per a realitzar el seguiment de forma remota. Aquest programa permet efectuar un seguiment als nadons prematurs i als seus pares per mitjà de les noves tecnologies. La integració de la eSalut en aquest tipus de programes pot donar resposta a la necessitat d’hospitals que vulguin implementar aquesta mesura ja que compten amb una amplia regió d’assistència, o hospitals que vulguin complementar els seus programes d’alta domiciliaria, reduir els costos, ampliar la seva cartera de serveis o a la millora de la qualitat de les cures i la seguretat del pacient.
Tot i els amplis beneficis que ens aporta la eSalut, en aquest treball d’investigació ens centrarem a aprofundir en dos objectius: - Explorar les vivències i necessitats d’atenció a l’alta dels nadons prematurs i els seus pares.
- Dissenyar, desenvolupar, implementar i avaluar el Programa d’eSalut per al seguiment de l’alta precoç del nadó prematur.
Per tal de dons resposta als objectius marcats, s’han elaborat dos estudis: El primer dels estudis, pretén explorar les necessitats de pares i nadons prematurs a l’alta així com analitzar les percepcions i experiències d’alguns pares de nadons prematurs durant la seva estada a la Unitat de Neonats. La metodologia emprada ha estat en primer lloc una revisió bibliogràfica descriptiva per tal de senyalar les necessitats. En segon lloc, es van realitzar entrevistes en profunditat, aquestes narratives ens han permès conèixer les experiències i percepcions en relació al part prematur, l’ingrés i estada a la unitat de neonats, la intimitat, el vincle, la relació amb infermeres i neonatòlegs i l’alta precoç.
Al segon estudi es detalla el procés de creació e implementació del Programa d’eSalut per al seguiment de l’alta precoç del nadó prematur. Inclou l’explicació sobre el procés de disseny de l’eina, el relat de l’experiència de la implementació del Programa així com explora la satisfacció e alguns elements d’impacte de la intervenció. Per mesturar la Satisfacció es van efectuar dos grups focals, un dirigit a recol·lectar les experiències i opinions dels pares que havien participat en el Programa i l’altre per tal de conèixer el punt de vista de les infermeres que havien col·laborat en el seguiment de nadons. Les dades qualitatives, s’han complimentat amb els resultats obtinguts de l’enquesta de satisfacció passada als pares i mares de nadons inclosos al Programa un cop finalitzaven el seguiment.
Les conclusions del primer estudi, ens mostren la necessitat de realitzar un seguiment a l’alta precoç del nadó prematur. I ens deixen veure la vital importància del vincle en relació a l’alta, tant entre pares i nadó, com entre pares i infermera. Ja que l’empoderament d’aquests pares en el tenir cura del seu nadó gràcies a la transferència de coneixements per part d’infermeria repercutirà directament en el benestar del nadó un cop siguin donats d’alta.
En segon lloc podem concloure que el Programa d’eSalut per al seguiment de l’alta precoç del nadó prematur basat en una eina telemàtica i un programa de videoconferències acompleix la seva funció de seguiment. Ha estat una eina valorada molt positivament per la seva facilitat d’ús i per aportar seguretat i tranquil·litat als pares d’aquests nadons. Gràcies a aquest Programa s’ha pogut realitzar una tasca de prevenció de la salut que repercuteix directament en el sistema de salut, estalviant recursos hospitalaris.
