La implantació de l’energia eòlica terrestre a Catalunya
- Autores: Antoni Gifreu Font
- Directores de la Tesis: Josep Ramon Fuentes i Gasó (dir. tes.), Aitana de la Varga Pastor (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Manuel Ballbé (presid.), Lucía Casado Casado (secret.), Gabriella De Giorgi (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Derecho por la Universidad Rovira i Virgili
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: hdl.handle.net TDX
- Resumen
USTIFICACIÓ La meva fascinació pels enginys eòlics em va portar a preguntar-me:Com funciona la conversió del vent en energia elèctrica? L’energia eòlica és bona o dolenta?Qui en surt més beneficiat: els llocs on s’instal·len els parcs eòlics o el conjunt del país? Com funciona el procediment d’implantació? És l’adequat? Un particular podria iniciar-lo i executar-lo amb garanties? Quina és la tendència dels principals països en desenvolupament eòlic?... Repondre a aquest preguntes i moltes altres és l'objetiu de l’estudi La implantació de l’energia eòlics terrestre a Catalunya.
METODOLOGIA Les fonts d'informació consultades per a l’elaboració d’aquest estudi s’han obtingut a la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat de Sàsser, la Universitat Pública de Navarra i la Universitat de Múrcia. L’actualització normativa s’ha dut a terme mitjançant diverses editorials especialitzades com Giuffrè, Aranzadi, VLEX, Noticias Jurídicas i el Portal Jurídic de la Generalitat de Catalunya. Així com, l'assistència a cinc congressos ambientals en el marc de l’energia eòlica, i les visites al Serveis Territorials d’Empresa i Coneixement i a la Direcció General d'Energia, Mines i Seguretat Industrial.
RESUM A la primera part de l’estudi s’explica que el jurista, a l’hora d’elaborar una norma ambiental que reguli l'energia eòlica, necessita el concurs d’experts científics que li aportin una percepció evolutiva de la tècnica i el medi ambient. Tanmateix, abans d’abordar aquest tema, s’explica la importància de l’electricitat en la transformació de les fonts energètiques primàries cap al vector energètic electricitat, essencial per al model de desenvolupament vigent, i que té una sèrie de problemàtiques tècniques com la dificultat d’emmagatzematge, la necessitat de xarxes per enviar l’electricitat al consumidor final i la imprevisibilitat de la demanda elèctrica. A continuació s'apunta que l’energia eòlica és una energia neta i renovable, que es basa en l’aprofitament energètic de les diferències potencials entre les masses d’aire escalfades i altres masses d’aire més fredes mitjançant els aerogeneradors, que funcionen transformant l’energia cinètica del vent en energia mecànica per convertir-la en energia elèctrica.
En aquesta segona part, es pot comprovar com la promoció estatal a les energies renovables ha canviat degut a que la tendència expansiva de les tecnologies renovables va posar en perill la sostenibilitat del sistema elèctric i, per tant, va començar el retrocés de l’impuls de les energies renovables a l’Estat espanyol. Així, amb la Llei 24/2013, del sector elèctric, desapareix la diferència entre règim ordinari i règim especial. Actualment, les energies renovables tenen un règim retributiu basat en una retribució específica a cada empresa eficient i ben gestionada que no és mai superior als costos, i que dóna una rendibilitat raonable. Finalment, també s’analitza com les diverses planificacions energètiques catalanes no han complert els objectius mínims eòlics.
En aquesta tercera part veurem com la planificació autonòmica eòlica a vegades no ha estat prou realista i ha pecat d’ambiciosa, obviant els objectius d’introducció de generació eòlica que marcaven els plans energètics estatals amb la previsió d’un nombre limitat d’infraestructures de transport d’energia.Finalment, veurem com no és fins al 2009 quan els plans especials urbanístics tenen per objecte la implantació de sistemes urbanístics d’interès supramunicipal, com és el cas dels parcs eòlics. Anteriorment, un pla especial urbanístic no podia legitimar la implantació d’un parc eòlic perquè constituïa un sistema general urbanístic que només podia definir el planejament general.
En aquesta part quarta de l’estudi es mostra l’evolució de l’energia eòlica a Catalunya, primer amb l’avaluació del potencial eòlic i després per la confecció de l’Atles eòlic de Catalunya. Tot seguit es van elaborar el Pla de Parcs Eòlics de Catalunya i el Pla Director de Parcs Eòlics de Catalunya 1997-2010, la qual cosa va obligar el Govern a elaborar un mapa eòlic aprovat l’11 de juny de 2002, mitjançant el Decret regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya. Amb l’aprovació del Decret 147/2009, de 22 de setembre, es preveuen unes zones de desenvolupament prioritari mitjançant l’Acord GOV/108/2010, d’1 de juny, on ubicar els parcs eòlics. Tanmateix, aquest acord és objecte d’un recurs contenciós administratiu. Així, el 2012 s’aprova l’Acord GOV/120/2012, que, a causa del canvi de règim retributiu i l’impost a la generació elèctrica, no pot evitar paralitzar la construcció de noves centrals eòliques.
Aquesta part cinquena és la part central de l’estudi, aquí es tracten tots els aspectes relacionats amb el procediment d’autorització d’instal·lacions eòliques. Pel que fa a la connexió a la xarxa, el promotor de la instal·lació eòlica ha de sol·licitar el punt de connexió mitjançant un correu electrònic a l’empresa de distribució. Respecte a l’avaluació d’impacte ambiental, hi ha dos procediments: l’ordinari i el simplificat, que depenen del nombre d’aerogeneradors, la potència, la distància d’un altre parc eòlic, el canvi d’ús el sòl i la presència d’espais naturals protegits. Finalment, respecte a la declaració d’utilitat pública als efectes d’expropiació forçosa, els parcs eòlics poden declarar-se d’utilitat pública, prèvia sol·licitud de la part interessada. No hi ha un procediment que reguli específicament l’autorització administrativa dels parcs eòlics terrestres de competència estatal i, per tant, és el Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, el que regula que els parcs eòlics terrestres s’han de sotmetre a l’autorització administrativa prèvia, un cop el titular de les instal·lacions de generació hagi obtingut prèviament els permisos d’accés i connexió a les xarxes, presentada la sol·licitud d’autorització administrativa prèvia, acreditada la capacitat legal, tècnica i economicofinancera, i presentat l’avantprojecte de la instal·lació. Llavors es pot demanar l’autorització administrativa de construcció mitjançant una sol·licitud acompanyada del projecte d’execució, que permet al titular construir el parc. Finalment, un cop executat el projecte, cal l’autorització d’explotació, que permet procedir a l’explotació comercial.
En canvi, a Catalunya, la norma que regula el procediment d’autorització dels parcs eòlics i petites instal·lacions eòliques, és el Decret 147/2009, de 22 de setembre, i la Direcció General d’Energia i Mines i Seguretat Industrial (DGEMSI) és l’òrgan substantiu del procediment. En el cas de parcs eòlics, el procediment d’autorització prèvia consta d’un concurs de concurrència competitiva a les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) que integra les sol·licituds d’accés i connexió a la xarxa. Llavors, cal demanar l’autorització administrativa per executar el parc eòlic vista la declaració d’impacte ambiental, l’aprovació d’un pla especial urbanístic, l’informe d’impacte i integració paisatgística, i si s’escau, la declaració d’utilitat pública i el procediment d’expropiació o negociació i, finalment, l’aprovació de l’autorització per a l’explotació.
Finalment, s’ha elaborat un apartat que clarifica alguns formularis del procediment administratiu d’autorització. Per acabar aquesta part, es mostren les dues tipologies d’autoconsum, la modalitat Tipus 1, que no percep contraprestació per abocar l’energia a la xarxa, i l’autoconsum modalitat Tipus 2, que percep contraprestació per abocar l’energia a la xarxa. A més, hi ha tres tipologies diferents d’instal·lacions d’autoconsum respecte de la xarxa de distribució elèctrica. Són les instal·lacions generadores aïllades, les instal·lacions generadores assistides i les instal·lacions elèctriques interconnectades.
En aquest part sisena de l’estudi es volen avaluar els impactes que genera l’energia eòlica en el medi ambient. En aquest sentit, l’energia eòlica té baixa incidència en termes d’ocupació de sòl però la construcció provoca una erosió que pot alterar les espècies vegetals. L’altra principal afectació al medi són els 280 litres d’oli de mitjana considerats residus especials que produeixen els aerogeneradors cada tres anys. Però, la qüestió que més preocupa és el soroll que emet l’aire en passar entre les pales de l’aerogenerador; a més, algunes poblacions properes han de conviure amb l’efecte ombra que provoquen les pales dels aerogeneradors en rebre la llum solar, i algunes, amb la suposada malaltia vibroacústica, basada en el so de baixa freqüència produït per les grans turbines eòliques. Finalment, el principal perill per a l’avifauna amb relació als parcs eòlics és l’estesa elèctrica, ja que els aerogeneradors són estructures visibles més fàcilment evitables que la línia elèctrica. També es tracten els efectes de l’energia eòlica pel que fa al canvi climàtic i la disminució del principal gas d’efecte hivernacle produït pel sector elèctric, el CO2, les concentracions del qual han disminuït el 2016 a l’Estat espanyol pel descens de la crema de carbó per a la generació elèctrica. A continuació, s’analitza el paisatge com una manera de mirar diferent en cada època i cultura resultat de la interacció dels factors naturals i humans, l’articulació de l’aspecte físic, el biològic i el cultural, en què apareixen paisatges energètics nous que agrupen el desenvolupament econòmic, el paisatge i la lluita contra el canvi climàtic. Finalment, el legislador gallec, mitjançant el cànon eòlic, ha previst una compensació a favor de les àrees territorials que suporten i sostenen la implantació dels parc eòlics amb l’objectiu d’aconseguir un impacte paisatgístic menor amb la reducció del nombre d’aerogeneradors.
A la part setena de l’estudi s’estudia com els municipis poden promocionar les iniciatives locals i les bonificacions per instal·lar energies renovables via les agències locals d’energia, i com han de poder participar en els assumptes que afecten directament els seus interessos, per exemple la descentralització d’energia a partir de fonts renovables, i, per tant, en el futur podria ser possible que, mitjançant la legislació sectorial, als municipis es donessin competències pròpies en energies renovables. Dins aquest marc, el paper de les quatre diputacions provincials és promocionar l’ús de les energies renovables amb l’assistència jurídica, econòmica i tècnica als ens locals per fer possible l’execució de projectes. Pel que fa a la participació dels ens locals respecte a la designació d’una ZDP, es fa mitjançant un informe preceptiu de l’Ajuntament, i respecte a la instal·lació d’un parc eòlic, l’Ajuntament pot participar en la determinació del contingut, amplitud i nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental del projecte. Finalment, es tracta la problemàtica de la creació de llocs de treball, dels ingressos que generen els parcs eòlics i de la contestació social que provoquen.
En aquesta part última, es fa un repàs dels principals països generadors d’electricitat mitjançant l’energia eòlica. Així, el 2015 l’energia eòlica va ser la principal font de nova capacitat generadora d’electricitat a Europa i als Estats Units, i la segona més important a la Xina. A Alemanya, a partir del 2016, la nova potència instal·lada s’executa mitjançant licitacions, en què el promotor que planteja la millor oferta, n’obté el permís. A França s’aposta per realitzar els projectes eòlics mitjançant l’arrendament del terreny a llarg termini entre el propietari i el promotor. A Ontario (Canadà) el procediment d’autorització és semblant al de Catalunya, amb un sol òrgan concurrent i la revisió del projecte als organismes afectats. Dins aquesta última part internacional, exposem el desplegament de l’energia eòlica a la República italiana, concretament a la regió especial de Sardenya, on l’Estat s’ocupa de la tutela entesa com a ‘protecció’ i les regions s’encarreguen de la valorizzazione, entesa com a ‘desenvolupament’. Respecte els parcs eòlics, la linee guida assigna a les regions els poders d’identificar les àrees no idònies per a la correcta inserció de les instal·lacions eòliques en el paisatge. A causa de la inacció de la Conferenza Stato Regioni a l’hora d’aprovar la linee guida, algunes regions italianes van aprovar les seves pròpies directrius amb rang de font primària envers la potestat legislativa exclusiva de l’Estat. L’aprovació i publicació de la linee guida el 2010, finalment va aconseguir ordenar la matèria. Així, els criteris establerts en la linee guida estatal han de permetre a les regions identificar les àrees i els llocs no adequats, és a dir, l’ús general de tot el sòl per a l’ús d’aquestes instal·lacions, llevat de les excepcions.
A l’hora d’autoritzar les instal·lacions eòliques, hi ha tres tipus d’autoritzacions: en primer lloc, l’autorització única per a instal·lacions amb una potència superior a 60 kW, que s’inicia una vegada rebuda la sol·licitud d’autorització, amb la conferenza di servizi per examinar els interessos públics de cada administració respecte de les seves atribucions mitjançant un procediment únic; en segon lloc, el procediment habilitant simplificat per a instal·lacions amb una potència inferior a 60 kW ampliable via regional fins a 1 MW, que es tramita a l’Ajuntament per mitjà de silenci administratiu positiu, després del qual, al cap de trenta dies es poden iniciar les obres, i, en tercer lloc, hi ha la comunicació relativa a l’activitat d’edificació lliure per als generadors eòlics individuals instal·lats als sostres dels edificis amb una alçada total no superior a 1,5 metres i un diàmetre no superior a 1 metre, en què hi ha d’haver un avís d’inici de les obres i no s’ha d’esperar trenta dies per començar els treballs.
CONCLUSIONS RELLEVANTS L’aprovació del Reial decret llei 1/2012, de 27 de gener, sumada a l’entrada en vigor, l’1 de gener de 2013, d’un impost sobre els beneficis de la generació elèctrica, va suposar l’aturada immediata de les inversions en noves centrals eòliques.
La planificació vinculant de les xarxes de transport d’energia afecta la introducció de les energies renovables, ja que apartar-se d'aquesta planificació significa donar lloc a unes previsions d’instal·lació eòlica errònies, sempre que no estigui recolzada per un compromís ferm de Red Eléctrica de España de fer possible la connexió, ja que l'accés a la xarxa és condició prèvia necessària per obtenir l'autorització industrial.
L’aprovació del Pla Territorial Sectorial de la Implantació Ambiental de l'Energia Eòlica a Catalunya no va ser l’adequada, ja que es va dur a terme mitjançant un decret que regulava més el procediment d’autorització eòlic que el pla territorial sectorial en si. Per tant, hauria d’haver estat aprovat mitjançant un decret independent i no pas haver-lo inclòs en una norma que regula l’activitat eòlica amb caràcter general.
Perquè l’avaluació ambiental estratègica sigui útil, s’ha de fixar en els futurs emplaçaments eòlics i, per tant, a l’avaluació d’impacte ambiental s’han de concretar les mesures correctores o mitigadores de l’impacte ambiental del projecte, i és més difícil una DIA negativa.
El Decret 147/2009, de 22 de setembre, preveu un procediment d’autorització prèvia mitjançant concurs d’adjudicació de potència a les ZDP. Actualment, seria bo plantejar-se un sistema de sol·licitud d’establiment lliure, on siguin els promotors els qui presentin els seus projectes via AAE.
La generació elèctrica per mitjà de l’energia eòlica emet CO2 durant la fabricació, transport i instal·lació dels equips. No ho fa, però, en la fase d’operació.
Per evitar els impactes del soroll que produeixen els aerogeneradors, s’ha de preveure una distància mínima a la qual han de trobar-se els parcs eòlics dels nuclis habitats a través del planejament i l’ordenació del territori.
La promoció de les energies renovables en l’àmbit municipal casa amb l’estabilitat financera i l’estalvi econòmic en l’enllumenat públic i en l’eficiència energètica dels edificis públics municipals, a més de la protecció de la contaminació atmosfèrica del medi ambient urbà.
Fa falta un procediment d’autorització simplificat exclusiu per a les miniinstal·lacions eòliques a Catalunya amb la participació dels ens locals.
