Les herbes remeieres per a cures de salut en un entorn rural
- Autores: Salvadora Blanch Callau
- Directores de la Tesis: Inma Pastor Gosálbez (dir. tes.), María Luisa Panisello Chavarría (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Josep M. Comelles i Esteban (presid.), Ángels Pallarés Martí (secret.), María Lidón Escrig Sos (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: hdl.handle.net TDX
- Resumen
Les plantes medicinals ocupen un lloc important en la salut dels éssers humans i infermeria ha de prendre-les en consideració i arribar a la comprensió de la utilització de remeis herbaris, fenomen que està present en les cures de salut, per millorar les intervencions infermeres i oferir una atenció de qualitat.
Cal posar la mirada en els recursos que usa la comunitat per a les cures de la salut i prevenir els seus problemes. Actualment l’ús de les plantes medicinals, és una pràctica habitual en tots els països. El fet de ser una de les teràpies més usades i el fet que no estiguin reglamentades, ha originat que l’OMS proposi estratègies per integrar els serveis de la medicina tradicional en els sistemes de salut dels seus Estats Membres.
En l’entorn rural, les herbes remeieres han estat incorporades en les cures de la salut segons un saber popular basat en la tradició, que actualment s’està perdent. No obstant això, tal com es mostra en nombrosos estudis, el consum de plantes medicinals per la població va en augment i es fa necessari per a infermeria, reconstruir el coneixement existent així com conèixer el consum que se’n fa actualment i els beneficis i riscos que aquestes pràctiques comporten per poder promocionar la salut i fomentar l’autocura.
La hipòtesi que orienta aquest estudi és la següent: l’ús de les plantes medicinals és freqüent en la població en l’àmbit rural, fruit d’un saber popular que s’està perdent degut als canvis en els processos d’atenció a la salut. Aquest coneixement i ús de les plantes medicinals pot ser un bon recurs en la consulta d’infermeria i pot tenir un espai dins del sistema sanitari, tal com recomana l’OMS en l’estratègia 2014- 23. Per tant ens preguntem: Quin ús fa la població de les herbes remeieres? Així com: Els coneixements i les pràctiques de les herbes remeieres podrien incorporar-se en les cures d’infermeria i per tant en el sistema sanitari?.
L’objectiu de la investigació és el de conèixer i analitzar el significat i la transcendència de la utilització de les herbes remeieres en relació a les cures de la salut. Aquest coneixement farà possible integrar els remeis eficaços en el sistema sanitari i així facilitar una atenció d’infermeria òptima que pugui donar resposta a les necessitats de salut.
La metodologia emprada ha estat la qualitativa per poder comprendre les pràctiques d’atenció i cures de la salut en relació amb les herbes remeieres. En principi s’ha usat el mètode etnogràfic, però més avançat l’estudi s’ha fet necessària la teoria fonamentada que ha generat nova teoria, perquè el que ens proposem en l’estudi no és només saber quines herbes usa la població, sinó entendre el fenomen de l’ús de les plantes medicinals des de les apreciacions pròpies dels informants i així poder incloure-les en el procés d’atenció d’infermeria i en el sistema sanitari.
La població d’estudi han estat habitants d’un municipi rural coneixedors d’usos de les plantes remeieres. I la unitat d’anàlisi la nova realitat que ha emergit de la informació recollida. S’ha fet un mostreig intencional, seleccionant informants representatius, en base a criteris de pertinència i de rellevància. La tècnica de recollida de dades ha estat l’entrevista, en què han participat 52 informants, fins arribar a la saturació informativa. En el tractament de les dades s’ha dut a terme una anàlisi del contingut, per a arribar a la descripció i a la interpretació que ha permès dotar de significat i explorar les pràctiques d’atenció i cures de la salut, i així poder entendre els patrons de conductes de la població en relació al tema de les plantes medicinals. S’han tingut en compte també, els criteris de rigor de la metodologia qualitativa i criteris ètics lliurant el consentiment informat per a la participació en l’estudi i la gravació de l’entrevista.
L’ús de les plantes medicinals ha estat basat en la tradició, que engloba uns coneixements, llegat dels avantpassats que ho varen transmetre de manera oral, unes creences d’origen màgic i religiós i unes pràctiques en l’ús de les herbes que han esdevingut costums. Les plantes ajuden a resoldre necessitats de salut. Actualment els informants perceben canvis en aquests usos donat que hi ha un trencament en la transmissió dels coneixements tradicionals i l’arribada de coneixements nous, uns canvis en les creences que són més racionals i empíriques, i un canvi en les costums donades per diversos canvis en l’entorn (desaparició d’herbes, canvis en l’estil de vida, gratuïtat del medicament). Tot això obre noves expectatives en la població de cara a un futur en que la població continuarà confiant en les herbes per les seves necessitats de salut però en base a una evidència científica i amb un contacte i respecte per la natura en què tindran un paper important els professionals sanitaris.
L’apropament a la cultura dóna a la infermeria una major sensibilitat i l’oportunitat per poder treballar des d’una visió holística. El coneixement del saber popular de la població sobre plantes medicinals per poder-lo integrar a la consulta d’infermeria en atenció primària, representa un avenç valuós en la nostra professió.
A més, cal remarcar que per poder desenvolupar una atenció infermera de qualitat actualment es fa necessària una major formació en infermeria en el tema de les plantes medicinals, que garanteixi la qualitat de les cures des de la mateixa formació de pregrau.
