Resumen de Mitjans digitals i públics escènics. La relació entre el públic i el producte cultural a través de la xarxa. Cas d'estudi: Festival Temporada Alta
La pregunta que se situa a l'origen d'aquest projecte és com i perquè l'entorn mediàtic afecta la recepció, difusió i participació de l'art en viu. La investigació se sustenta en la teoria de l'ecologia de mitjans, un corrent interdisciplinari i transmediàtic que configura un camp científic per a l'anàlisi de l'evolució sociocultural de la societat de la comunicació. Per això, el complex sistema de comunicació en xarxa és definit com un ambient que condiciona les relacions entre els públics i els productes culturals més enllà dels continguts i s'emfatitza la importància del factor tecnològic en l'experiència cultural. En un món mediatitzat, l'ambient comunicatiu afecta les relacions entre tecnologies, indústries, mercats, gèneres i públics, afegint matisos a la problemàtica de les relacions i interaccions dels públics amb el producte cultural.
En primer lloc, aquesta investigació desplega un mapa conceptual ampli per obtenir una visió clarificadora i integradora sobre les modificacions en els processos comunicatius i les dinàmiques participatives en l’experiència escènica. Amb la base de l'ecologia dels mitjans, i considerant en particular la convergència mediàtica i cultural, s'analitzen els canvis socials contemporanis dels públics en relació directe amb la disseminació, la multiplicació, la interconnexió i la ubiqüitat dels recursos i els fluxos d'informació i comunicació. I tot amb l'objectiu de demostrar que l'ecosistema mediàtic actual requereix una nova relació amb el públic. Per això, s'han realitzat un total de 12 entrevistes en profunditat a professionals del sector escènic perquè descriguin la seva perspectiva sobre l'objecte d'estudi i ajudin en l'anàlisi de l'evolució del públic en relació directa amb la transformació de l'experiència mediàtica i la revisió de la terminologia que envolta la participació en les arts en viu.
En segon lloc, es realitza un estudi de cas, concretament, un estudi dels públics del festival d'arts escèniques Temporada Alta, organitzat per la productora Bitò, que se celebra a les ciutats de Salt i Girona durant els mesos d'octubre, novembre i desembre. L'anàlisi empírica es recolza en un estudi etnogràfic en línia (o netnografia) de la interacció social dels públics del festival Temporada Alta, que es produeix a la xarxa social de Twitter, i en una enquesta per Internet als espectadors del festival. L'estudi demostra que la relació entre mitjans i públics influeix en la recepció i difusió de la informació i determina l'experiència cultural en termes de participació. També fa evident que els públics escènics no es limiten a aquelles persones que assisteixen físicament a un espectacle, distingint dues realitats diferenciades d'assistència o participació escènica: la presencial i la virtual. Cada una conté els seus nínxols d'individus amb especificitats concretes, donant com a resultat diferents tipologies.
Els resultats contribueixen a una nova forma d'identificar la desigualtat de participació cultural. L'estudi empíric proposa una classificació a partir de les interaccions amb els altres espectadors i amb el producte cultural, identificant patrons de comportament en la participació virtual i presencial que serveixen per desenvolupar a llarg termini relacions d'intercanvi artístic amb els espectadors. Les diferents característiques de cada tipus de públic demostren no només les diferències en el comportament d'ús dels mitjans socials i grau de motivació, sinó com aquest patró es relaciona amb el producte cultural i els diferents tipus d'espectadors que participen en els llocs de xarxes socials. Conèixer com es relacionen els públics amb el producte cultural a través dels mitjans permet a les organitzacions culturals conrear un tipus de públic en particular, dissenyar experiències més satisfactòries i, a la vegada, disminuir barreres d'accés a la informació i la cultura.
