Dietary intake and biomarkers of acrylamide exposure and risk of endometrial and ovarian cancer: A molecular epidemiologic study in the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition
- Autores: Mireia Obon Santacana
- Directores de la Tesis: Eric J. Duell (dir. tes.), Víctor Moreno Aguado (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Esteve Fernández Muñoz (presid.), Nancy Babio (secret.), Carlos Alberto Gonzalez (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina e Investigación Traslacional por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB TDX
- Resumen
L’acrilamida és un compost orgànic que s’utilitza àmpliament en diverses indústries. Per exemple, s’utilitza com a agent floculant per la potabilització de l’aigua, per la fabricació de paper, en indústries tèxtils i mineres, com a fixador per la construcció de túnels, com a additiu en la indústria de la cosmètica i en la recerca biomèdica. L’any 1994 l’Agència Internacional de Recerca del Càncer va classificar l’acrilamida com a ‘probable carcinogen’ pels humans. L’any 2002 es va descobrir que l’acrilamida estava present en alguns aliments rics en hidrats de carboni els quals havien estat sotmesos a altes temperatures (per exemple: patates fregides, patates xips, galetes, pa i cereals d’esmorzar). Es coneix que l’acrilamida també és un compost del fum del tabac. Entre els anys 2006-2010, diversos estudis epidemiològics van començar a estudiar i publicar sobre la possible associació entre la ingesta d’acrilamida provinent de la dieta i el risc de càncer en humans, incloent el càncer d’ovari i endometri (dos estudis van suggerir possibles associacions). El càncer d’endometri és el quart càncer més diagnosticat en les dones europees i el càncer d’ovari es troba en cinquena posició.
L’objectiu general d’aquesta tesi era avaluar el risc de càncer d’endometri (CE) i d’ovari epitelial (COE) en relació a l’exposició dietètica a l’acrilamida basant-se en informació obtinguda mitjançant qüestionaris de dieta i en biomarcadors d’exposició interna.
La població d’estudi per aquest projecte va ser de 368,010 dones, que participaven en l’Estudi Prospectiu Europeu sobre Càncer i Nutrició (EPIC), basat en 23 centres provinents de 10 països europeus (incloent Espanya). L’estimació de la ingesta d’acrilamida es va acomplir a partir de les bases de dades Europees més recents sobre el contingut d’acrilamida en els aliments, dels qüestionaris de consum alimentari específics de cada país i dels recordatoris d’ingesta de 24 hores que es van administrar durant el reclutament. Es va utilitzar el model de regressió de Cox per estimar els hazard ratios (HR) i els intervals de confiança (95% CI) resultants de l’associació entre la ingesta d’acrilamida i el risc de CE i COE. Les anàlisis es van realitzar amb totes les dones i també en subgrups (segons el seu consum de tabac, consum d’alcohol, us d’anticonceptius orals, pes corporal i histologia del tumor, entre d’altres). Es van dur a terme dos estudis de casos i controls niats sobre l’associació entre els biomarcadors d’acrilamida i el risc de desenvolupar CE i COE en dones post-menopàusiques i no fumadores. Els biomarcadors d’acrilamida i del seu metabòlit epòxid, la glicidamida, es van mesurar en eritròcits com a adductes de l’hemoglobina (HbAA i HbGA, respectivament) mitjançant la tècnica HPLC/MS/MS. Les mostres de sang es van obtenir durant el reclutament, uns 5-10 anys abans de que succeís el diagnòstic. Es van utilitzar models de regressió logística incondicionals i multivariats per estimar odds ratios (OR) i 95% IC per a l’associació entre els biomarcadors d’acrilamida (HbAA, HbGA, HbAA+HbGA i HbGA/HbAA) i el risc de desenvolupar CE i el COE. La relació entre l’exposició a diversos factors determinants (dietètics i demogràfics) i els nivells de biomarcadors d’acrilamida i de glicidamida es van avaluar utilitzant models de regressió lineal simples i multivariats en 801 dones control provinents dels dos estudis de casos i controls niats.
Després d’un seguiment d’11 anys, es van identificar 1,382 casos de CE i, 1,191 casos de COE en l’estudi EPIC. En general, els resultats de les anàlisis d’ingesta d’acrilamida van mostrar que no hi havia associació amb el risc de desenvolupar CE i COE, amb l’excepció d’una possible associació entre el consum elevat d’acrilamida i el risc de CE de tipus-I en aquelles dones que no eren fumadores i que no havien pres anticonceptius orals (HRQ5vsQ1: 1.97, 95% CI: 1.08-3.62). Els principals grups d’aliments que determinaven els nivells dels biomarcadors d’acrilamida i de glicidamida eren les galetes, les galetes salades i els pastissos/pa de pessic. El consum d’alcohol i l’índex de massa corporal van ser els principals determinants del quocient entre la glicidamida i l’acrilamida (un indicador del metabolisme de l’acrilamida). L’estudi de casos i controls niat sobre els nivells de biomarcadors d’acrilamida i glicidamida i el risc de CE (383 casos, els quals 171 eren de tipus-I, i 385 controls) no va proporcionar cap suport per a una associació entre l’acrilamida i la glicidamida i el risc de CE (ni en el CE general, ni en el tipus-I). En l’estudi de casos i controls niat sobre els nivells de biomarcadors d’acrilamida i glicidamida i el risc de COE (334 casos i 417 controls) es va observar una associació entre el risc de COE i el tercer quintil de HbGA, i el segon i el tercer quintil de HbAA+HbGA. Els participants classificats al cinquè quintil de HbGA i HbAA+HbGA tenien un risc elevat però no estadísticament significatiu (ORHbGA.Q5vsQ1: 1.63, 95% CI: 0.92-2.86; P-trend: 0.04, i ORHbAA+HbGGA.Q5vsQ1: 1.60, 95% CI: 0.89-2.87; P-trend: 0.14).
Com a conclusió, els resultats en dones de l’estudi EPIC no van proporcionar cap suport a la hipòtesis de que nivells elevats d’aquests biomarcadors estiguessin associats amb un increment del risc de desenvolupar CE. Pel que fa al COE, es van observar resultats inconsistents. S’haurien de dur a terme més estudis de casos i controls niats (d’una mida mostral més gran i en diferents poblacions) i fer anàlisis combinats d’estudis existents per avaluar la relació entre els biomarcadors d’acrilamida i la glicidamida i el risc de COE.
