Estatut epistemològic i estratègia comunicativa del mite a Plató

• Autores: Jaume Aguilar
• Directores de la Tesis: Jaume Pòrtulas Ambrós (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Montserrat Camps i Gaset (presid.), Xavier Riu Camps (secret.), Gregorio Luri Medrano (voc.), Montserrat Reig Calpe (voc.), Jonathan Lavilla de Lera (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de las artes y las letras
    • Teoría análisis y critica literarias
      • Critica de textos
      • Retórica
  • Filosofía
    • Sistemas filosóficos
      • Filosofía antigua
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
• Resumen

  • Encara avui es discuteix sobre la funció del mite dins l'obra platònica. Aquest treball vol oferir unes bases que ajudin a establir quin és el valor epistemològic del mite a Plató i quina estratègia comunicativa va fer servir. La forma dialògica és part d'aquesta estratègia i la correcta interpretació del mite resulta cabdal per valorar adequadament la completa posada en escena platònica. El mite és extremadament heterogeni dins de l'obra platònica. A més, Plató fou ben conscient del fet que a diversos tipus de discursos corresponen diverses tècniques de comunicació. Per aquest motiu, es va valer de diferents mecanismes per influir als seus públics, amb el desig de crear un nou gènere que s'imposés als diversos discursos de la pólis i que influís políticament. Si assumim que els diàlegs són textos literaris on el mite introdueix temes de vital importància, hem d'aclarir quin estatut epistemològic reserva Plató al mite, ja que sembla contenir un valor de veritat estretament relacionat amb la seva dimensió retòrica i amb la seva eficàcia comunicativa. Defensem també que, en ocasions, els diàlegs platònics traspassaven els límits de la seva escola. En aquests casos, recursos com els mites, on el missatge està absolutament controlat per l'emissor i el codi era compartit per la comunitat, esdevenen primordials. Encara que l'ambient de l'escola de Plató fos efectivament el que reprodueix sobretot en els seus primers diàlegs (públic restringit, mètode de pregunta-resposta), podem pensar que l'estratègia per arribar a la resta de ciutadans no fos sempre la mateixa.

    Per tot això, estudiem no només el mite sinó la seva relació amb la forma dialògica, amb la situació política i amb el moment històric on encara s'està assumint i assajant una nova tècnica com és l'escriptura. Ens proposem doncs adoptar una definició de “mite” vàlida per a l'obra platònica, definir quin paper juguen i quin pes atorguem a l'oral i l'escrit en la decisió de Plató d'adoptar el diàleg i de servir-se en ocasions de la contalla mítica i, finalment, aportar un marc útil per a l'estudi del mite, el seu valor epistemològic i la seva funció comunicativa dins del diàleg i d'allò que Plató entén com a filosofia.